Per¨°... de qu¨¨ estem rient?

L'off de la Villarroel ha tornat a portar a Barcelona Nelson Valente (i van quatre vegades). El dramaturg argent¨ª, que ja va sorprendre fa sis anys amb El loco y la camisa, ara, al ritme d'Stevie Wonder, ens explica una altra hist¨°ria propera i dram¨¤tica fent ¨²s, com llavors, de l'humor. "L'humor ¨¦s?una forma de transitar el dolor", diu. Perqu¨¨ la broma, l'acudit, la riallada no ha d'amagar el drama, al contrari, l'ha de visibilitzar: "M'agrada que la gent rigui a gust a les meves obres, fins que, arribats a un moment, es pregunti: ep! De qu¨¨ estic rient?", afegeix Valente. I sentencia el tema recordant la cr¨ªtica que li va fer alg¨² dient que "congelava somriures". Clavat.

M¨¢s informaci¨®n

La festa d¡¯aniversari

Una olla de grills a punt d¡¯esclatar

El TNT fa florir el teatre despr¨¦s de la pand¨¨mia

Per entendre a qu¨¨ ve tot plegat, aix¨° ¨¦s el que passa a l'escena: una mare de fam¨ªlia, divorciada, a c¨¤rrec de dos fills joves, mimats, consentits i dropos; de la n¨°via d'un d'ells; de la seva pr¨°pia germana i de la seva mare, un diumenge al mat¨ª rep la trucada d'un antic amor. Al seu voltant, mentre parla per tel¨¨fon emocionada, t¨ªmida, contenta, es desperta la casa: crits, baralles, cua al lavabo. El caos de cada diumenge.?

Tret de l'antic amant, que est¨¤ clar que no nom¨¦s ha trucat per dir-li que l'estima, ja coneixem tots els personatges: ella, la Patricia, amb qui el p¨²blic empatitza des del minut zero, superada, presonera a casa seva, esclava. La germana, insolent, repel¡¤lent, ego?sta. Els fills, vividors que es creuen amb dret d'abusar de l'amor de la mare. La n¨°via d'un d'ells, t¨ªmida, preocupada (amaga alguna cosa greu...). I la mare, l'¨²ltima a aixecar-se, perqu¨¨... "ayer sal¨ª, era s¨¢bado. Me pusieron en pedo. Tengo una resaca...". Entranyable! Quan tots s¨¤piguen que l'antic amant vol endur-se la Patricia a M¨¨xic, veuran trontollar les seves vides. El dilema est¨¤ servit.

L'humor est¨¤ en la situaci¨®, en els personatges, en els disbarats dels fills, en les extravag¨¤ncies de la mare. El drama, en tot all¨° que hi ha al darrere: la vida miserable d'una dona que treballa com una boja i ¨¦s explotada per la fam¨ªlia de ganduls. "?s un drama universal, val a qualsevol pa¨ªs", explica Valente. "Els m¨²ltiples rols de la dona destapen una situaci¨® terriblement injusta on trobem aquestes microviol¨¨ncies del dia a dia que m'interessen molt". Una situaci¨® tan injusta com assumida per la Patricia. Heus aqu¨ª part del problema. "El teatre ha de visibilitzar aquests problemes.?Cada granet de viol¨¨ncia que s'exerceix t¨¦ el seu pes i hem d'equilibrar-lo a l'altra banda de la balan?a", sost¨¦ l'autor..

Tot transcorre en el menjador-cuina de la casa i en aquest diumenge que no acabar¨¤ sent com els altres. L'obra va ser concebuda per ser representada a cases particulars, a Buenos Aires. "Orden¨¤vem la casa, mov¨ªem els mobles i, all¨¤ on quedaven espais, hi fic¨¤vem espectadors", recorda el director i dramaturg. El p¨²blic se sentia (com) a casa, esclar. A la Villarroel, tamb¨¦.

Roser... 'Batasha'

Els argentins?Mayra Homar, Julia Dorto, Lide Uranga, Guido Botto Fiora, Gonzalo Saenz i Juan Pablo Kexel ens submergeixen en aquest desgavell tant porteny. I despr¨¦s, absolutament integrada en la canterel¡¤la argentina, trobem Roser Batalla,?recentment guardonada amb el Premi Margarita Xirgu. Per¨°... qu¨¨ hi fa, all¨¤? Valente ja l'havia dirigit a El don de las sirenas, de Pere Riera,??amb Joan Negri¨¦ i dos actors argentins, i tamb¨¦ va treballar a Buenos Aires amb la companyia. Quan va resultar que qui feia de germana no va poder viatjar, el director ho va tenir clar: "All¨¤ deia que era catalana i ning¨² s'ho creia, es mimetizava d'una manera brutal, amb una oida musical impecable. Era una argentina m¨¦s". Uns quants assajos per zoom i llestos. Roser Batasha parla amb un accent que ni els argentins sospitarien que ¨¦s catalana.