Com s¡¯abasteix, menja i s¡¯alimenta Barcelona

S¡¯han succe?t en poc temps a Barcelona diferents debats i jornades: la XV Biennal Espanyola d¡¯Arquitectura i Urbanisme, al CCCB, per parlar de ¡°l¡¯Espanya plena i la buida¡±; les Jornades Superilles Barcelona - La ciutat postcovid, en un dels espais sota el Mercat de Sant Antoni, i, finalment, la Setmana de l¡¯Alimentaci¨® Sostenible, per celebrar l¡¯elecci¨® de Barcelona com a capital mundial de l¡¯alimentaci¨® sostenible 2021, aquesta escampada per tot arreu. D¡¯una manera o altra s¡¯han ocupat de la ciutat amb diferents abordatges, per¨° amb la pres¨¨ncia recurrent d¡¯all¨° que l¡¯alimenta, una q¨¹esti¨® que aflora quan parlem de subministrament, del model sostenible de ciutat o directament de l¡¯alimentaci¨® sostenible.

Tan acostumats a parlar de la forma de la ciutat, perqu¨¨ ¨¦s obvi que les ciutats en tenen una, ara sembla prendre for?a un enfocament sobre la ciutat que posa el punt d¡¯observaci¨® en com s¡¯abasteix, menja i s¡¯alimenta. En general, sembla que comencem a incorporar coses que s¨®n m¨¦s pr¨°pies de les accions que es fan a la ciutat que no pas les purament formals.

Quan diem forma de la ciutat, en el cas de Barcelona ens ve al cap l¡¯Eixample. En dir forma pensem en el pl¨¤nol de l¡¯Eixample, ¨¦s a dir el dibuix de la taca de la ciutat i la seva silueta retallada entre el litoral, Collserola i els dos rius, i amb el seu teixit de quadrats amb xamfrans. Per¨° si parlem de coses com ara el menjar, l¡¯alimentaci¨® o el prove?ment, sembla que siguin alienes a la forma urbana, per¨°, en canvi, tamb¨¦ dibuixen la ciutat, tot i que de manera m¨¦s complexa. Es podria dir que el dibuix que tracen no ¨¦s un dibuix sobre el pl¨¤nol sin¨® un dibuix a l¡¯espai que inclou tamb¨¦ les persones i el temps.

El dibuix del menjar, o millor encara la ciutat dibuixada pel menjar, no defineix els perfils de les coses, sin¨® que ¨¦s m¨¦s aviat un dibuix de l¨ªnies discont¨ªnues, per¨° insistents, un dibuix que apareix quan situem els restaurants, les fleques o els caf¨¨s, els bars i tamb¨¦ els s¨²pers, els pakis i tota mena de botigues de verdura i fruita, pastisseries o cellers. Tamb¨¦ les omnipresents terrasses, les camionetes de repartiment i els cada cop m¨¦s presents riders que duen menjar a domicili. Una ciutat dibuixada a fragments per elements fixos o en moviment, un dibuix que incorpora tamb¨¦ el temps que fa que l¡¯hora del menjar sigui l¡¯hora de la ciutat. Aquest dibuix d¡¯accions ¨¦s en realitat la ciutat sobre la qual projectem i mesurem la sostenibilitat, perqu¨¨ ¨¦s el retrat de la nostra activitat.

No ¨¦s d¡¯estranyar, doncs, que aquestes jornades i debats hagin abordat enfocaments que inclouen inevitablement la relaci¨® entre la ciutat amb el seu entorn rural, agr¨ªcola per ser m¨¦s precisos, el pr¨°xim i el lluny¨¤, impl¨ªcitament o expl¨ªcita. En totes, quan no han aparegut directament pagesos o pescadors, s¡¯han fet aportacions sobre la distribuci¨® dels aliments o el paper dels mercats de prove?ment, i alguns cops sobre el tipus de producci¨®, la ramadera per exemple, i la seva petjada a la ciutat. Encara que seria millor dir, com ha fet veure Carolyn Steel (participant en les jornades Superilles), que es tracta essencialment de la petjada de la ciutat sobre el camp, modelat i fet al gust del consum urb¨¤ de carn.

Si calgu¨¦s endre?ar tot el que ha succe?t en aquestes jornades, potser es podria prendre el cam¨ª de refer la malmesa relaci¨® entre el camp i la ciutat, tal vegada la forma m¨¦s consistent de parlar de cap sostenibilitat. Al contrari, quin significat t¨¦ per a la gent corrent el fet que Barcelona hagi estat escollida capital mundial de l¡¯alimentaci¨® sostenible 2021? Quantes capitalitats acabar¨¤ acumulant Barcelona amb efecte nul, m¨¦s que produir encara m¨¦s desafecci¨® per la nostra ciutat, i que no milloraran la relaci¨® entre l¡¯entorn rural i la ciutat?