Joaquim Ruyra o la literatura com a espai on posar en joc pors i incerteses

El primer guany de les reedicions recents de l¡¯obra de Joaquim Ruyra (Girona, 1858 - Barcelona, 1939) ha estat recuperar un text net dels estralls que la policia ling¨¹¨ªstica neonoucentista va infligir a la seva l¨ªmpida i acurada prosa. Un dels exemples reportats per Adesiara, els actuals editors de La parada, mostra el grau de disbarat d¡¯aquesta pru?ja potinejadora: el ¡°vol aterrat¡± d¡¯unes orenetes (un vol baix, arran de terra) es va convertir en un ¡°vol aterrit¡±. Aix¨ª hem llegit tants cl¨¤ssics catalans moderns, per desgr¨¤cia.

Perqu¨¨ Ruyra ¨¦s un cl¨¤ssic de totes passades. Rellegir-lo ¨¦s sempre un plaer. Les seves dues narracions llargues (¡®El rem de trenta-quatre¡¯, espina dorsal de Marines i boscatges, i ¡®La parada¡¯, que obre i dona t¨ªtol al volum que ara es publica) s¨®n fites indiscutibles: relats emocionants, plens de sensacions d¡¯aventura, de por, d¡¯il¡¤lusi¨®, amb una vivacitat extraordin¨¤ria i un talent excepcional en la descripci¨® i en els di¨¤legs. Ho va afirmar Josep Pla a El quadern gris: ¡°Sembla impossible que aquest pobre idioma hagi pogut passar dels Jocs Florals a les p¨¤gines perfectes de Joaquim Ruyra¡±.

Si el llegim encara tan b¨¦ al cap d¡¯un segle es deu, d¡¯entrada, a la seva autoexig¨¨ncia com a escriptor, com evidencia el revelador pr¨°leg que encap?ala el llibre. L¡¯aclamat Marines i boscatges s¡¯havia publicat el 1904 i va trigar quinze anys a lliurar obra nova, La parada, fruit de la represa d¡¯un escriptor talent¨®s en crisi que, quan recupera el tremp i les ganes (¡°En certes ocasions l¡¯escriure ¨¦s una necessitat i una del¨ªcia¡±, deia), sotmet el material a profunda revisi¨®.

Per¨° la vig¨¨ncia de Ruyra prov¨¦ tamb¨¦ d¡¯una paradoxa: ell, un escriptor pastat en el gresol del segle XIX, s¡¯adhereix amb fermesa a la tasca d¡¯ordenaci¨® ling¨¹¨ªstica de Pompeu Fabra i la generaci¨® de Josep Carner: a m¨¦s de rescatar la llengua popular (per aix¨° incorpora un petit l¨¨xic al final), adopta les normes modernitzadores i allibera el seu catal¨¤ de la ret¨°rica vuitcentista que encara ¨¦s un llast en escriptors, en canvi, m¨¦s atents al present, com Caterina Albert o Eduard Girbal.

La fil¨°loga i estudiosa de l¡¯obra de Ruyra Llu?sa Juli¨¤, a la bona introducci¨® d¡¯aquesta edici¨® de La parada, desmunta l¡¯etiqueta d¡¯escriptor per a lectors joves que arrossega l¡¯escriptor giron¨ª. Els personatges i els escenaris solen correspondre, s¨ª, a la seva infantesa i joventut. Sovint semblen an¨¨cdotes vistes o viscudes (avui en dirien ¡°autoficci¨®¡±) i retraten una societat cat¨°lica, conservadora, reaccion¨¤ria. ¡®La fi del m¨®n a Girona¡¯ ¨¦s molt representativa d¡¯aix¨°: hi dona veu a personatges que desconfien de revolucionaris com Garibaldi i que perceben l¡¯espectacular aurora boreal d¡¯octubre de 1870 com un senyal apocal¨ªptic. Per¨° on se situa Ruyra? Perqu¨¨ no escamoteja l¡¯explicaci¨® cient¨ªfica. El que compta, de fet, ¨¦s la magn¨ªfica recreaci¨®, on¨ªrica, gaireb¨¦ de terror, de la d¨¨ria mil¡¤lenarista dels creients que surten embogits pels carrers de Girona i que un Ruyra de dotze anys devia presenciar.

De manera semblant, l¡¯¨²ltima narraci¨® del volum, ¡®El malcontent¡¯, no amaga la vocaci¨® apolog¨¨tica, per¨° tamb¨¦ ¨¦s un relat que discorre pel malson i el p¨¤nic, amb arbres que cobren vides fantasmag¨°riques i un protagonista que viu l¡¯escissi¨® del jo. Som for?a a prop d¡¯Edgar Allan Poe, de Robert Louis Stevenson o del Gustavo Adolfo B¨¦cquer de les Leyendas.

Sembla com si, per a Ruyra, home de fe i benestant, la literatura es configur¨¦s com a espai on posar en joc les pors i les incerteses, una mena de catarsi en qu¨¨ la part fosca de l¡¯exist¨¨ncia, que el catolicisme no li impedeix de veure, assoleix una expressi¨® rotunda i vigorosa, fascinant.