Ci¨¨ncia-ficci¨® catalana, un moment estel¡¤lar

Si hi ha alg¨² que ha llegit la ci¨¨ncia-ficci¨® catalana de cap a peus, amb perspectiva hist¨°rica, aquest ¨¦s Antoni Munn¨¦-Jord¨¤. La coneix minuciosament d¡¯haver-la practicat, com a autor, per¨° sobretot d¡¯haver regirat les biblioteques, com a erudit, i d¡¯estar pendent, com a lector, de la m¨¦s m¨ªnima novetat que caigui en la categoria de ¡°ci¨¨ncia-ficci¨® catalana¡±. Ara se li acumula la feina d¡¯enciclopedista. ¡°No tinc tot el que ha sortit, ni s¡¯ha acabat l¡¯any, per¨° aquest 2021 m¡¯esperen al prestatge 16 originals catalans i 16 traduccions, de 21 editorials diferents¡±. En total, 32 obres del que se¡¯n diu col¡¤loquialment cifi. L¡¯estupor de Munn¨¦-Jord¨¤ parla d¡¯un feli? per¨ªode d¡¯expansi¨® que, qui m¨¦s qui menys, tothom ha pogut percebre.

Alguna cosa ha explotat. ?s el resultat d¡¯una trama d¡¯anys, conxorxes entusiastes i molta feina invisible. Sembla que la literatura de g¨¨nere en catal¨¤, i especialment la cifi, viu dies de gl¨°ria. Els indicis s¨®n arreu. Semblen inconnexos, tot i formar part de la mateixa confabulaci¨®: 1) Proliferen les noves veus. 2) Proliferen les noves propostes editorials en sintonia amb les veteranes. 3) Els mitjans hi paren atenci¨®. 4) El 2017 el premi Sant Jordi de Novel¡¤la el va guanyar Jo soc aquell que va matar Franco, de Joan-Llu¨ªs Llu¨ªs, ucronia anunciada des del t¨ªtol i picada d¡¯ullet als amants de Philip K. Dick. 5) El festival literari Kosm¨°polis convida una colla d¡¯autors de g¨¨nere perqu¨¨ hi diguin la seva. 6) Les darreres exposicions del CCCB beuen d¡¯imaginaris de cifi o d¡¯obres de pensadors assidus al g¨¨nere: ¨¦s not¨°ria l¡¯afici¨® de la bi¨°loga nord-americana Donna Haraway per les narracions futuristes, o l¡¯obsessi¨® dels fil¨°sofs del realisme especulatiu pels alien¨ªgenes de Lovecraft...

Un mirall ben realista

A qu¨¨ atribu?m la normalitzaci¨® de la cifi? Sembla que han fet efecte els continguts de caire fant¨¤stic amb qu¨¨ hem estat radiades les tres ¨²ltimes generacions (per mitj¨¤ de la televisi¨®, el cinema, els videojocs, el c¨°mic i, s¨ª, els llibres). Molts hem estat respirant cifi des que vam n¨¦ixer i ni ens n¡¯adon¨¤vem. I ara resulta que la fantasia amb dracs, la ficci¨® clim¨¤tica, la distopia juvenil, l¡¯¨¨pica fundacional marciana i all¨° que ja no anomenem despectivament fricades constitueixen la nostra normalitat. Avui m¨¦s que mai s¨®n el nostre ecosistema.

Que ¨¦s un moment dol? per al g¨¨nere ho corroborar¨¤ el Festival 42, que se celebra a la Fabra i Coats de Barcelona del 3 al 7 de novembre. Ser¨¤ un nou espai per difondre la gran gamma de literatures ¡°no realistes¡± i els temes que la contemporane?tat els insta a abordar. El seu comissari, l¡¯escriptor Ricard Ruiz Garz¨®n, reconeix que la literatura especulativa funciona m¨¦s que mai perqu¨¨ ¡°ens planta al davant miralls v¨¤lids per a tothom per analitzar el present¡±.

Encara que la imatge estigui distorsionada pels deliris de la imaginaci¨®, ens hi reconeixem. ¡°Ara que la tecnologia ¨¦s omnipresent¡±, diu, ¡°ara que la crisi clim¨¤tica ens afecta per complet, la literatura que tracta els dilemes associats al progr¨¦s t¨¨cnic, o la que ens porta a imaginar el futur d¡¯una humanitat enfrontada a una emerg¨¨ncia d¡¯abast planetari, connecta ¨ªntimament amb els nostres neguits i il¡¤lusions¡±.

?s normal que ens hi interessem. I el Festival 42 vol atraure aquest inter¨¨s amb m¨¦s de 200 conferenciants, entre autors i experts (com Wojciech Orlinski, bi¨°graf d¡¯un Stanislaw Lem, que tamb¨¦ tindr¨¤ exposici¨®), on ¡°m¨¦s de la meitat s¨®n dones¡±, diu Ruiz Garz¨®n, ¡°sense for?ar-ho; atenent a les novetats, la pres¨¨ncia femenina ¨¦s destacada¡±.

Justament, Ruiz Garz¨®n ¨¦s l¡¯ant¨°leg d¡¯Extraordin¨¤ries. Noves autores de l¡¯ins¨°lit (Males Herbes, 2020), que testimonia, per escrit, que el relat fant¨¤stic catal¨¤ s¡¯aborda des de m¨²ltiples perspectives i que tamb¨¦ el practiquen dones. El volum aplega textos d¡¯autores com ara In¨¦s Macpherson, Elena Bartomeu i Roser Cabr¨¦-Verdiell, que enguany ha obtingut el premi Ictineu (lliurat per la Societat Catalana de Ci¨¨ncia-Ficci¨® i Fantasia) en la categoria de relat. Totes venen a sumar-se a una editorial, Males Herbes, que (traduccions a banda) ha agrupat una pl¨¨iade d¡¯autors locals que s¨®n sin¨°nim de vitalitat creativa i revulsiu literari. Nom¨¦s cal pensar en casos tan divergents com Jordi Mas¨®, Elisenda Solsona, Enric Herce o Ruy D¡¯Aleixo. Amb ells, Males Herbes ha anat creixent en cat¨¤leg i credibilitat, i ara costa imaginar que fa deu anys ning¨² ocupava aquest espai editorial.

Els n¨²meros ajuden a situar-se: Males Herbes, respecte als or¨ªgens, ha duplicat les tirades d¡¯autors catalans, i el 65% dels publicats els dos ¨²ltims anys s¨®n autores. Ramon Mas, un dels fundadors (a banda d¡¯autor a Edicions de 1984), interrogat sobre l¡¯auge del g¨¨nere, destaca la novetat que ¡°hi ha un autors que es mouen per territoris fant¨¤stics sense que per aix¨° els lectors o la cr¨ªtica els considerin de segona¡±.

S¨ª, la recepci¨® dels g¨¨neres ha can-viat i molts prejudicis han estat dissipats. Avui dia (un altre prejudici superat) tampoc esperem trobar-hi un terreny exclusiu d¡¯homes. Carme Torras, per exemple ¡ªel seu darrer llibre, Estimades m¨¤quines (Males Herbes), va per la segona edici¨®¡ª, contradiu el t¨°pic odi¨®s que les dones tenen una aproximaci¨® a la cifi menys cient¨ªfica, menys pendent de la tecnologia. Potser perqu¨¨ el seu ¨¤mbit professional ¨¦s la rob¨°tica, a Torras se la pot trobar, com a autoritat competent, en taules rodones i entrevistes sobre Intel¡¤lig¨¨ncia Artificial. Tamb¨¦ en tota mena de reculls: els seus relats m¨¦s recents apareixen a Barcelona 2059 (Mai M¨¦s), Els coets venien com llagostes (editat per la revista Branca i el CCCB) o Paper cremat. 10 contes per a 100 anys de Ray Bradbury (l¡¯homenatge que va coordinar In¨¦s Macpherson per a l¡¯editorial Apostroph).

Pocs ¡®marcianos¡¯ catalans

Un cert escriptor va lloar la versemblan?a de Tirant lo Blanc, un altre va notar que les grans cr¨°niques dels reis aragonesos s¡¯ajusten als fets i prou, i d¡¯aleshores en?¨¤ tants d¡¯altres han repetit que la literatura catalana toca de peus a terra i ¨¦s devota de la realitat. Hem estat a punt de creure-ho. I aix¨° que abunden els exemples per rebatre una simplificaci¨® tan absurda. Savis, bojos i difunts (Males Herbes) ¨¦s un mostrari de contes decadentistes i, de passada, un memor¨¤ndum del vessant misteri¨®s que la literatura catalana ha explorat amb tota naturalitat. L¡¯ha seguit Bromistes, tramposos i mentiders (Antologia del realisme m¨¤gic catal¨¤ 1923-1945), amb noms com Salvador Espriu i Joan Oliver.

Al periodista Sebasti¨¤ Roig li devem un estudi obligat: El futur dels nostres avis (Publicacions de la Diputaci¨® de Girona) que salva de l¡¯oblit els precursors de la literatura d¡¯anticipaci¨® catalana. Amb els exemples d¡¯Homes artificials (1912) de Frederic Pujul¨¤ (i els idealistes experiments fracassats del doctor Pericard) o L¡¯illa del Gran Experiment, la utopia que Onofre Par¨¦s va publicar el 1927 (ambientada a l¡¯Austr¨¤lia del 2000), entrelluquem una hist¨°ria molt diferent de la que ordena el c¨¤non. Tamb¨¦ dedu?m el que Munn¨¦-Jord¨¤ ha defensat tantes vegades: que si va existir una especificitat catalana, aquesta va ser ¡°la poca atenci¨® als viatges espacials i les civilitzacions extraterrestres, tan presents en altres literatures¡±.

Sigui com sigui, avui som lluny d¡¯una tradici¨® aut¨°ctona. La temptaci¨® dels models forans (l¡¯imperi de la cifi anglosaxona) sempre ha condicionat els autors d¡¯aqu¨ª. El mateix Manuel de Pedrolo (pe?a clau) va estar sempre preocupat de posar la literatura catalana al dia, i un col¡¤lectiu literari com Of¨¨lia Dracs, que tant va fer per la dignificaci¨® dels g¨¨neres, es deixava influir pels capdavanters de fora.

?s util¨ªssim sobre aix¨° Els altres mons de la literatura catalana (Gal¨¤xia Gutenberg), de V¨ªctor Mart¨ªnez-Gil, que permet llegir Jacint Verdaguer, Merc¨¨ Rodoreda, V¨ªctor Catal¨¤, Santiago Rusi?ol i tots els que han escrit despr¨¦s en relaci¨® amb la veta fant¨¤stica de la literatura. L¡¯antologia ¨¦s introbable. Mart¨ªnez-Gil ¨¦s titular de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, i amb la professora Sara Mart¨ªn Alegre ha dirigit una Catalan Review (apareixer¨¤ el 2022) que, amb la participaci¨® d¡¯acad¨¨mics d¡¯arreu dels Pa?sos Catalans, far¨¤ una panor¨¤mica de la cifi d¡¯ara i d¡¯aqu¨ª. L¡¯acad¨¨mia, en el seu afany taxon¨°mic i cr¨ªtic no queda al marge del fenomen creixent.

Editorials simbionts

Els prejudicis s¡¯han dissipat i s¡¯ha superat el t¨°pic que la ci¨¨ncia-ficci¨® ¨¦s exclusiva dels homes

Les editorials, especialment les petites, s¡¯hi han llu?t, tamb¨¦. Un cas curi¨®s: el de Chronos (amb Toni Herrero i Gonzalo Rodr¨ªguez), que resisteix sense ¨¤nim de lucre per¨° amb plena voluntat de difondre autors com ara Adrian Tchaikovsky, un dels convidats estrella al 42, o Suzette Haden Elgin, ling¨¹ista que es valia de la cifi per exposar les seves tesis feministes sobre el llenguatge (Llengua materna ¨¦s de 1984, ben actual).

Tamb¨¦ buscant de facilitar l¡¯acc¨¦s a escriptors fonamentals dif¨ªcils de trobar en catal¨¤, hi ha l¡¯exemple de Raig Verd, que s¡¯ha obstinat a publicar les novel¡¤les d¡¯Ursula K. Le Guin. El p¨²blic hi ha respost. L¡¯editora Laura Huerga t¨¦ clar que, en la novetat del lector que aposta pels g¨¨neres, ¡°no ¨¦s casual que haguem passat d¡¯un de cada quatre lectors que llegeix en catal¨¤, a un de cada tres, nom¨¦s pel volum de publicacions, sin¨® per una cosa que defensem fort: la bibliodiversitat¡±.

De vegades, ¨¦s massa arriscat solucionar una abs¨¨ncia flagrant del mercat i dur-la al catal¨¤. Una opci¨® ¨¦s la cooperaci¨® entre editorials. Ho hem vist amb Males Herbes i L¡¯Altra, creant Les Altres Herbes per fer un cl¨¤ssic per a tots els p¨²blics com Flors per a l¡¯Algernon, de Daniel Keyes. ?s la f¨®rmula que han triat tamb¨¦ Raig Verd i Mai M¨¦s per fer possible en breu la monumental Duna de Frank Herbert. ¡°?s una manera de rebel¡¤lar-se contra les l¨°giques capitalistes. Cooperant, el beneficiat ¨¦s el llibre, i amb el llibre, els lectors. I tot i tractar-se d¡¯un projecte car, pr¨¤cticament no hem parlat de diners, cosa que revela a qu¨¨ donem import¨¤ncia¡±, aclareix Huerga. Ho acaba de matisar Judit Terradellas, editora de Mai M¨¦s junt amb Sergio P¨¦rez, observant que ¡°m¨¦s enll¨¤ de la q¨¹esti¨® econ¨°mica, hi ha la de la comunicaci¨®, perqu¨¨ sumem els altaveus de totes dues editorials¡±.

Mai M¨¦s ¨¦s un cas per emmarcar paradigm¨¤tic de la situaci¨® actual a Catalunya: va irrompre el 2019, compta amb l¡¯orgull d¡¯haver repescat Octavia E. Butler i, en el moment de traduir de l¡¯angl¨¨s obres nov¨ªssimes, ha aconseguit avan?ar-se a l¡¯edici¨® espanyola. D¡¯alguna manera ha arrossegat lectors cap a la versi¨® catalana. Tal com interpreten els n¨²meros a Mai M¨¦s, ¡°molts lectors han fet el salt a llegir en catal¨¤. M¨¦s que creaci¨® de nou p¨²blic, estem parlant d¡¯un canvi de llengua en la lectura. P¨²blic que llegia en castell¨¤ i ara ho fa en catal¨¤¡±.

A banda d¡¯aquest m¨¨rit, Mai M¨¦s comen?a a cultivar autors locals. Aix¨ª, han fet Les m¨¤quines del caos, de Ricard Efa, i han donat espai a Marc Pastor perqu¨¨ s¡¯esbargeixi amb L¡¯horror de R¨¨quiem, premi Ictineu en la categoria de novel¡¤la. Pastor ¨¦s un dels catalans indispensables de la literatura de g¨¨nere i, alhora, un dels m¨¦s disposats a arriscar hibridacions i nous esqueixos literaris. La mala dona (La Magrana) no ¨¦s nom¨¦s policial, ¨¦s un western que ravaleja, i Els ¨¤ngels em miren (Ara Llibres) combina els t¨°pics del detectiu-ps¨ªquic i el thriller nervi¨¹t amb rerefons pol¨ªtic (l¡¯endem¨¤ de la independ¨¨ncia a Catalunya). A la llista dels m¨¦s venuts de la llibreria de g¨¨nere Gigamesh de Barcelona, crida l¡¯atenci¨® que Pastor ¨¦s un dels valors m¨¦s s¨°lids de les lletres catalanes.

?s dif¨ªcil saber quant durar¨¤ aquest moment estel¡¤lar. Per¨° la literatura tamb¨¦ ¨¦s feina del p¨²blic. Els amants de la cifi, sortosament, sempre han tendit a buscar-se per fer pinya. La Societat Catalana de Ci¨¨ncia-Ficci¨® i Fantasia va sorgir a finals dels noranta, potser quan anaven mal dades (l¡¯aventura de l¡¯editorial d¡¯Alella Pleniluni de publicar cl¨¤ssics internacionals de la cifi en catal¨¤ entre 1984 i 1991 havia fracassat; els mitjans escrits miraven cap a una altra banda; s¡¯havia est¨¨s la idea del g¨¨nere com una maniobra pr¨°pia del llibre juvenil...), i t¨¦ el prop¨°sit de ¡°normalitzar la ci¨¨ncia-ficci¨® en l¡¯¨¤mbit del catal¨¤, i el catal¨¤ en l¡¯¨¤mbit de la ci¨¨ncia-ficci¨®¡±. I no est¨¤ sola en la feinada de fer prosperar el g¨¨nere. A t¨ªtol personal, molts lectors fan de prescriptors a les xarxes. I continua ben viu el web El Biblionauta, engrescant el fandom amb ressenyes i relats i, fins i tot (el s¨²mmum de la dedicaci¨®, en una entitat sense ¨¤nim de lucre), publica una revista en paper, Freakcions. S¨ª, el moment de la literatura de g¨¨nere catalana sembla estel¡¤lar.