L¡¯hora dels adeus

Cadasc¨² ¨¦s una mica el novel¡¤lista de si mateix, per¨° no en pren consci¨¨ncia fins tard. Per aix¨°, a les portes de la mort diem coses transcendents d¡¯estar per casa. Toca tancar la hist¨°ria personal contra rellotge i no ens hi hem entrenat prou. Costa d¡¯encertar una coda que faci just¨ªcia a la nostra partitura. Les novel¡¤les, en canvi, claven les frases memorables al principi i de les finals ning¨² no se¡¯n recorda, per molt b¨¦ que cloguin el relat.

A punt de travessar l¡¯Aqueront, s¡¯ha d¡¯haver tingut una concepci¨® liter¨¤ria de la vida per deixar anar una bona frase, que relligui. Moribund, el meu besavi va demanar a la bes¨¤via que li acost¨¦s l¡¯orella als llavis, va xiuxiuejar-li un ¡°Conxita, m¡¯has ben fotut¡±, i va expirar. L¡¯enteresa em recorda les ¨²ltimes paraules de S¨°crates sota els efectes de la cicuta, ¡°Crit¨®, devem un gall a Asclepi¡±, una mostra de control novel¡¤lesc damunt la vida que fineix.

Els mots terminals de la gent corrent passen per f¨®rmules est¨¤ndard, religioses, populars, allunyades de la creativitat liter¨¤ria. Som ben poca cosa davant l¡¯Anivellador Universal, i per tant molts comiats esmenten l¡¯Altre Barri com un territori provat ¡ªBukowski en deia l¡¯Altre Pub¡ª, o no s¡¯entenen, o s¨®n rid¨ªculs.

En el cas de grans personalitats, per¨°, ¨¦s molt divertit i for?a trist recopilar qu¨¨ van empescar-se. Els altres ens morim, proferim adeus coixos, d¡¯una vibraci¨® gimnop¨¨dica i, no obstant aix¨°, rutinaris. Per contra, les persones novel¡¤lesques surten amb estirabots poetescents. Marlene Dietrich va fer fora el sacerdot de l¡¯habitaci¨®, dient ¡°Vagi-se¡¯n, que tinc una cita imminent amb el seu quefe¡±. Mark Twain va amollar un ¡°Prefereixo el Parad¨ªs pel clima, l¡¯Infern per la companyia¡±. Potser un dels casos m¨¦s treballats fou el de Napole¨®: ¡°Fran?a, Ex¨¨rcit, Josefina¡±.

Si has estat artista en vida, al final no deixar¨¤s de ser-ne per un contratemps ressaguer. Es diu que el poeta Heine va piular un ¡°D¨¦u em perdonar¨¤, ¨¦s el seu ofici¡±. El comedi¨°graf i periodista Albert de Sic¨ªlia Llanas agonitzava al llit, es va fer dur un mirall i, tot mirant-s¡¯hi, va encaixar-se ell mateix les mans i va dir: ¡°Passi-ho b¨¦, senyor Llanas¡±.

Els finals novel¡¤lescos tanquen b¨¦, deia, es donen quan s¡¯acorden a tota una vida, al conjunt de la m¨²sica precedent. Es veu que Freud va cridar ¡°Aix¨° ¨¦s absurd!¡±, cosa que, francament, venint de qui venia, ¨¦s ben cat¨¤rtica. En aquest sentit, i tornant a la literatura, el Quixot acaba amb un extraordinari, esvelt, mamad¨ªssim ¡°Vale¡±.