Jordi Cuixart defensa la desobedi¨¨ncia civil per empoderar l¡¯independentisme

"Jo en tot cas vaig intentar fer de pont. De pedra, de fusta, de ciment, de cordes, el que sigui per¨° de pont¡±. A l¡¯agost de 2018, feia un mes que els presos independentistes havien ingressat a la pres¨® de Lledoners i Jordi Cuixart, l¡¯¨²nic fora de la din¨¤mica partidista, va fer de moderador d¡¯aquells debats apassionats, diu, en els quals els pol¨ªtics, ara ja indultats, coincidien al 99% en la defensa del refer¨¨ndum. Tres anys despr¨¦s, i quan l¡¯independentisme est¨¤ fracturat, el president d¡¯?mnium publica Aprenentatges i una proposta, on planteja el retorn a la mobilitzaci¨® amb una estrat¨¨gia de lluita no violenta organitzada de la desobedi¨¨ncia civil que vagi traient legitimat a l¡¯Estat i empoderant la ciutadania.

Sota el lema ¡°Ho tornarem a fer¡±, eix del seu al¡¤legat final davant el Suprem, Cuixart reivindica el refer¨¨ndum ¡°sense adjectius¡± i mant¨¦ l¡¯equidist¨¤ncia entre els actors pol¨ªtics. Tamb¨¦ admet ¡°ras i curt¡± que ara no es pot fer un refer¨¨ndum pactat (la proposta d¡¯ERC), ni unilateral (la de la CUP) o una declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia (Junts, a vegades) si abans la societat no ha assumit que ha de fer de nou grans actes massius en el marc de la lluita ¡°no violenta¡±. Si la gent no vol pagar aquest preu, ¡°no cal que hi dediquem m¨¦s temps (...). Assumim de viure al bany maria, resignem-nos i queixem-nos-en amargament de tant en tant".

L¡¯assaig, ben escrit, est¨¤ basat en el dietari que va comen?ar a m¨¤ a Soto del Real el 2017 (del qual va incloent fragments) i en els escrits que va continuar a Lledoners ja amb ordinador (sense internet). Parla dels primers dies a la cel¡¤la, de la por que va patir, del fred, de la lectura compulsiva del T¨°quio blues de Murakami (no tenia cap altre llibre), de l¡¯hostilitat d¡¯alguns funcionaris (¡°Vigili aquesta nit¡±, li va dir un quan la proclamaci¨® de la rep¨²blica fallida), de les cartes que mai li van donar, del ceviche de pop que li va oferir Iv¨¢n, un pres colombi¨¤. Dels sis mesos que va esperar un flexo. O del parte que li van obrir (li volien treure un vis-a-vis amb el seu fill d¡¯un any) despr¨¦s que Carlos Zan¨®n l¡¯entrevist¨¦s i fes un reportatge per a aquest diari.

Tot i aix¨°, Cuixart no se sent v¨ªctima i diu que ha estat una pres¨® de ¡°coto fluix¡± (malgrat petites mis¨¨ries, tamb¨¦ a Lledoners) comparat amb altres empresonats pol¨ªtics al llarg de la hist¨°ria. ¡°La pres¨® no ensenya res: et tanca¡±, diu, per¨° fa aquesta reflexi¨®: ¡°Vet aqu¨ª que una de les lli?ons que el nou present ens reclama: si no tenim clar que la pres¨® no pot ser un l¨ªmit a l¡¯exercici dels drets fonamentals, ens ser¨¤ impossible avan?ar¡±, argumenta, i posa com exemple el moviment dels insubmisos que l¡¯Estat va renunciar a reprimir en no poder-lo controlar.

No dubta a qualificar l¡¯1 d¡¯octubre com el moviment de desobedi¨¨ncia civil m¨¦s gran d¡¯Europa (¡°Vam provocar que el Rei s¡¯aixequ¨¦s de la seva poltrona¡±), per¨° parla de les lli?ons. La primera, que no s¡¯havia previst la resist¨¨ncia no violenta per defensar el resultat de les urnes; que en el trasp¨¤s de ¡°la llei a la llei¡± no es va considerar una ¡°reacci¨® violenta de l¡¯Estat¡± o la impossibilitat de saltar-se etapes del ¡°proc¨¦s emancipador¡±. I que si als pol¨ªtics els va faltar determinaci¨®, la ciutadania no ha de deixar mai d¡¯exigir.

Cuixart s¡¯ofereix a fer de ¡°pont¡± i planteja aquesta br¨²ixola: la lluita no violenta i la desobedi¨¨ncia civil, refor?ant estructures c¨ªviques i assumint riscos. No posa dates ni f¨®rmules perqu¨¨ l¡¯independentisme, majoritari a les urnes, agafi embranzida, i demana al Govern que es comprometi a fer un nou refer¨¨ndum ¡°sense adjectius, li plagui a l¡¯Estat o no¡±. Admirador de S¨¨neca (¡°El teu poder radica amb la meva por; si ja no tinc por, tu ja no en tens¡±), inclou imatges in¨¨dites de la pres¨®: la seva cel¡¤la amb una senyera, un cartell proamnistia, un ordinador i un llibre de Nelson Mandela.