Gemma Nierga: ¡°Cuixart creu que Catalunya compraria una soluci¨® en clau federalista¡±

Pregunta. Comencem pel final. El llibre acaba amb una refer¨¨ncia de Jordi Cuixart a Llu¨ªs Companys. ?s casual o creu que aspira a ser president?

Resposta. No, Jordi Cuixart no ¨¦s un pol¨ªtic, no es vol dedicar a la pol¨ªtica i ho repeteix a qui l'hi pregunta. En un altre moment de les entrevistes amb ell l'hi pregunto directament i em diu que no. Em diu que ¨¦s un activista social i que vol tenir la llibertat de pensament i de moviment que t¨¦ ara i sap que si es dediqu¨¦s a la pol¨ªtica la perdria.

P. No ho diu amb la boca petita?

R. No, de deb¨° que no, l'hi he preguntat en les entrevistes i despr¨¦s en la intimitat de dues altres converses que he tingut amb ell al Suprem. I ho ratifica en les dues esferes.

P. Qu¨¨ ¨¦s el que m¨¦s l'ha sorpr¨¨s del Cuixart persona?

M¨¢s informaci¨®n

Dotze hores al locutori amb el pres Cuixart

Cuixart reivindica l¡¯1-O com un acte de ¡°desobedi¨¨ncia civil¡±

Cuixart declara entre aplaudiments al carrer Diputaci¨®

R. M'ha sorpr¨¨s la capacitat d'adaptar-se a la pres¨® i de contenir la r¨¤bia, l'odi i la incomprensi¨® i transformar-los en una mena de lluita, que jo no comparteixo, per les llibertats. No ¨¦s que jo no comparteixi la lluita per les llibertats, sin¨® aquesta actitud que val la pena encara que m'estigui 10 anys a la pres¨®?si ¨¦s per lluitar pel que crec. I aix¨° el porta a dir que ha trobat a la pres¨® una mena de felicitat per superar-ho. I ¨¦s real, de tots els presos ell ¨¦s el que es mostra m¨¦s tranquil amb si mateix. T¨¦ un nen de dos anys, n'est¨¤ esperant un altre i ell diu que ha trobat en la meditaci¨® una mena de via per suportar tot aix¨°.

P. En la meditaci¨®?

R. A mi em costava d'entendre. Per¨° t¨¦ un to messi¨¤nic, m¨ªstic, i molt idealista. Et diria que en algun punt una mica ingenu, per¨° tot fa que sigui una figura molt atractiva. Hi ha unanimitat en el m¨®n de l'independentisme, entre els pol¨ªtics, a l'hora de considerar-lo un referent ideol¨°gic, m¨¦s enll¨¤ de tend¨¨ncies.

P. No obstant aix¨°, en el llibre no es mostra com un independentista excloent, tret que hagi estat una evoluci¨® recent a la pres¨®¡­

R.?Tens ra¨®, ell diu que podria ser a la pres¨® per haver-se encadenat a una central nuclear o defensat l'ecologisme. No ¨¦s un home excloent, ni molt menys. Ja nom¨¦s el fet que em deman¨¦s fer aquest llibre parla que no volia un rentat d'imatge, no volia una entrevista amable.

P. L'hi preguntava perqu¨¨ en un moment de les seves entrevistes a la pres¨® preconitza que ¡°si el sobiranisme es limita a la part m¨¦s essencialista, cada vegada ser¨¤ m¨¦s estret¡±.

R. A ell no li agrada aquesta frase d'eixamplar la base del sobiranisme perqu¨¨ sembla que est¨¤s parlant de conv¨¨ncer l'altre. Ell prefereix utilitzar el concepte de compartir. Parla de lluites compartides, aix¨° t¨¦ alguna cosa de ren¨²ncia dels seus ideals si aix¨° serveix per treballar en com¨² per determinats projectes que avancin en una Catalunya comuna en qu¨¨ diu que hi cabem tots, i aquesta posici¨® pol¨ªtica ¨¦s m¨¦s incloent que excloent.

Catalunya dividida en dos

R. A mi em va sorprendre molt que mostr¨¦s certa sorpresa quan li vaig parlar de l'altra Catalunya que no es va sentir a gust el 2017, tampoc amb els fets de l'1 d'octubre, o quan li parlo de la Catalunya ignorada pels seus dirigents. ?s veritat que ell mostra una certa sorpresa, com si no se n'hagu¨¦s adonat. Per¨° tamb¨¦ li dic que a mesura que avan?aven les converses el di¨¤leg ens servia a tots dos per reflexionar sobre el que havia passat. ?s possible que fins i tot aquest Cuixart no sigui el mateix que va entrar a la pres¨® ni el mateix que jo intentar¨¦ entrevistar quan surti la sent¨¨ncia.

P. Fa l'efecte, per com es mostra, que est¨¤ vivint la seva reclusi¨® com un aut¨¨ntic ¨Ctot i que no volgut si hagu¨¦s pogut triar¨C m¨¤ster de desenvolupament personal i pol¨ªtic.

R. Absolutament. I si a la pres¨® es pot aprofitar el temps per a un mateix, ell ho est¨¤ fent, ell est¨¤ utilitzant aquest temps a la pres¨® per socialitzar, per intentar entendre l'altre. Ell ha compartit a Soto del Real amb B¨¢rcenas, amb Rato¡­ A Rato sembla que li va donar fins i tot alguns consells per meditar. L'expresident de Bankia li va preguntar 'com medites?', i Cuixart va parlar amb ell.

P. Tamb¨¦ descriu com es va apropar a un que li va cridar "Viva Espa?a" quan va entrar a la pres¨®.

R. A ell li agrada el desafiament de trobar-se amb gent molt diferent i empatitzar-hi, ajudar. Cuixart es col¡¤loca on ¨¦s l'altre, no en lloc seu, li agrada compartir.

P. L'¨²nic insult que surt de la seva boca, malgrat ser a la pres¨®, ¨¦s el de malparits en refer¨¨ncia als de Vox¡­

R. El segon dia, que ¨¦s quan Vox havia obtingut bons resultats a Andalusia, me'l vaig trobar amb mala cara, i ell em va dir que era pels resultats de Vox, efectivament. Em consta que segueix molt preocupat per aquesta q¨¹esti¨®. ?s m¨¦s, en l'¨²ltim al¡¤legat davant de Marchena quan parla dels m¨¦s desprotegits, est¨¤ pensant en les conseq¨¹¨¨ncies que la ultradreta tingui capacitat d'influ¨¨ncia a Andalusia. Aquest tema el preocupa molt.

Independentisme excloent

P. I no interpreta que part d'aquests vots s¨®n una reacci¨® a l'independentisme excloent a Catalunya?

R. Jo crec que s¨ª. S'adona que hi pot haver un component d'aquest tipus en el vot a Vox.

P. Curiosament deixa oberta una porta a una sortida¡­Diu que Catalunya compraria una proposta en clau federalista¡­

R. ?s aix¨ª, est¨¤ conven?ut que Catalunya compraria majorit¨¤riament una sortida d'aquest tipus. N'est¨¤ conven?ut, creu que el di¨¤leg ¨¦s el que s'ha d'instal¡¤lar en la pol¨ªtica i desbancar aix¨ª la judicialitzaci¨® com a f¨®rmula per no resoldre res. Si no ¨¦s aix¨ª¡­Qu¨¨ passar¨¤ amb Catalunya?

P. Imagino que hi va haver moments de tensi¨® a la pres¨® entre entrevistadora i entrevistat. Hi ha un moment en qu¨¨, parlant del proc¨¦s, vost¨¨ li recrimina que ¡°avui est¨¤s diferent, parles m¨¦s com un pol¨ªtic¡±¡­

R. I ell em va respondre que feia l'efecte que jo l'estava entrevistant a la r¨¤dio. El llibre el vaig dividir en tres jornades. La primera, m¨¦s personal: Cuixart no va anar a la universitat i ho repeteix, ¨¦s el germ¨¤ petit de dues germanes¡­ La segona part ¨¦s la vida a la pres¨® i la tercera ¨¦s el proc¨¦s, la pol¨ªtica, l'independentisme. Jo intentava posar-li el mirall quan es van fer coses prescindint de mitja Catalunya, que es va sentir gaireb¨¦ trepitjada, i ell ho negava. Cada dia despr¨¦s de l'entrevista ens acomiad¨¤vem girant-nos diverses vegades, la pres¨® genera una relaci¨® especial, i despr¨¦s de l'¨²ltima entrevista ell no es va girar. Despr¨¦s em va recon¨¨ixer que l'¨²ltima entrevista havia estat dura.

P. De fet, l'¨²nica pregunta que no li respon ¨¦s la que fa refer¨¨ncia als drets de les ¨¤vies dels catalans que no s¨®n a Catalunya.

R. S¨ª, li vaig dir que el meu fill un dia va veure un cartell en qu¨¨ posava que voto s¨ª perqu¨¨ vull que la meva ¨¤via tingui una pensi¨® digna. I el meu fill em va preguntar quina ¨¤via era la que havia de tenir una pensi¨® digna: la de C¨°rdova o l'avi de Sant Feliu (el meu pare)? Em va contestar amb evasives. Per¨° fixa't si es va adonar d'aquesta falta d'argument que els d'?mnium em van fer arribar una carta immediatament signada per ell que deia: "Gemma, te n'acabes d'anar i no puc deixar de pensar en els teus fills i en el seu malestar.Si la nostra lluita provoca malestar en nens ja no val la pena, hem de replantejar-ho tot¡±. Aqu¨ª ¨¦s on em trobo i em retrobo amb ell, en la recerca de lluites i espais compartits¡­

¡°Alguna cosa hem fet malament¡±

P. La teoria la t¨¦¡­

R. Despr¨¦s ja ho saps, l'independentisme est¨¤ molt dividit, completament dividit, i ell ¨¦s dels m¨¦s raonables, com ho entenc jo, esclar.

P. Empatitza tamb¨¦ quan li pregunta per les exclusions de Joan Manuel Serrat i d'Isabel Coixet¡­

R. Reconeix i reflexiona que ¡°alguna cosa hem fet malament¡±, s¨ª.

P. Es pot aconseguir m¨¦s intimitat a trav¨¦s d'un vidre que en un estudi de r¨¤dio on nom¨¦s et separa un micro?

R. Jo vaig aconseguir evadir-me del vidre. Asseguraria que hi va va haver moments en qu¨¨ no existia. La foto del llibre ¨¦s un muntatge, jo fins al judici no havia estat amb ell, per¨° reflecteix aquesta proximitat que vam aconseguir a la pres¨®. Era el temps. Jo tenia quatre hores per estar amb ell i a la r¨¤dio ja saps que anem sempre amb els 15 minuts. Et dona una altra perspectiva.

P. La presentaci¨® del llibre coincideix, a m¨¦s, amb unes declaracions de l'expresident socialista Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero, en qu¨¨ es mostra partidari, en cas que hi hagi sent¨¨ncia condemnat¨°ria, a aplicar indults si els presos del proc¨¦s ho demanen¡­ Creu que Cuixart ho demanar¨¤ si arriba el cas?

R. No. Ell diu que no ho sol¡¤licitaria mai. Per¨° aqu¨ª hi ha alguna cosa¡­ perqu¨¨ despr¨¦s diu que si ho sol¡¤liciten altres no em quedar¨¦ aqu¨ª. Per¨° s¨ª que estic conven?uda que ell no ho far¨¤. No perd l'ess¨¨ncia del personatge que ¨¦s. En la seva declaraci¨® final davant de Marchena va dir que ho tornaria a fer.

P. Basa la seva coher¨¨ncia en el fet que ell ¨¦s un activista social i utilitza l'eina de la desobedi¨¨ncia civil per defensar les seves conviccions i certs drets.

R. ?s evident que ell ¨¦s un activista. Molta gent es posava les mans al cap amb all¨° que ho tornaria a fer. Per¨° ell nom¨¦s parla de desobedi¨¨ncia civil, no institucional, mai.