Nova planetarietat

En l¡¯art, modes i corrents canvien en cicles cada cop m¨¦s curts que es van sedimentant en futurs f¨°ssils molt rendibles. Fa m¨¦s de mig segle va irrompre la cultura de masses, amb aquesta est¨¨tica de supermercat i de ser fam¨®s ¡°durant quinze minuts¡±. Despr¨¦s van ser el cos, la sexualitat, la multiculturalitat, les sales de turbines, un tros de mur grafitejat¡­ fins avui, que regna la subhasta com a pervers esdeveniment publicitari.

Per¨° si hi ha una nova religi¨® global que est¨¤ deixant la seva marca en l¡¯est¨¨tica quotidiana ¨¦s l¡¯ecologia i aquesta idea de ¡°nova planetarietat¡± que la fil¨°sofa ¨ªndia Gayatri Spivak va desenvolupar a la c¨¨lebre confer¨¨ncia ?s imperatiu reimaginar el planeta (2012), on ja assenyalava la urg¨¨ncia de canviar la percepci¨® del globus com un sistema teocr¨¤tic-financer cap a un planeta com a espai compartit que ens for?a a les responsabilitats col¡¤lectives, tema de primer ordre pels governs com estem veient a la cimera de Glasgow.

Te¨°rics com Masao Miyoshi (Turn to the Planet, 2001), Jussi Parikka i Benjamin Bratton (autors respectivament d¡¯Una geolog¨ªa de los medios i de La Terraformaci¨®n, que acaba d¡¯editar Caja Negra) s¡¯interessen per les condicions del medi natural des de la perspectiva de la filosofia, la literatura i les arts. ¡°El planeta ¡ªafirma aquest ¨²ltim¡ª ¨¦s el que fa possible els mons, els mons sorgeixen d¡¯una condici¨® planet¨¤ria que els precedeix, els supera i els dona forma¡±.

En la cultura digital, les geotecnologies permeten que l¡¯art es desenvolupi als nous circuits comercials. En s¨®n exemples les fires virtuals, o aquesta versi¨® digital dels segells, els NFT (non fungible tokens). Els minerals amb nom de d¨¦us de l¡¯Olimp (cobalt, plat¨ª, germani o tantali), que vessen ver¨ª al medi, porten la mem¨°ria i el substrat mateix del planeta quan s¡¯usen per a la fabricaci¨® de bateries de ions i liti, combustibles, circuits o cables. ?s la ¡°mineria de dades¡±.

Paral¡¤lelament a aquest capitalisme informacional (Parikka) que ens converteix en serfs dels nostres dispositius, irromp amb for?a la geologia pura, que estudia els canvis org¨¤nics i inorg¨¤nics de la natura, els minerals i metalls fins al seu c¨²mul en escombraries. Una oportunitat de valorar-la en la seva connexi¨® amb la creaci¨® contempor¨¤nia ¨¦s el Projecte PLANTA, que impulsa la Fundaci¨® Sorigu¨¦ a la seva seu de Lleida, a la gravera que el grup empresarial (de tractament d¡¯¨¤rids, prefabricats de formig¨® i asfalts) t¨¦ en una antiga terrassa del riu Segre, a Balaguer.

Enmig d¡¯aquest sever entorn de maquin¨¤ria pesada i encofrats, on el so m¨¦s impactant s¨®n les pedres en caure a les muntanyes de grava, es camuflen les grans naus que acullen les instal¡¤lacions d¡¯artistes internacionals: Juan Mu?oz, William Kentridge, Anselm Kiefer, Bill Viola i la m¨¦s recent de la japonesa Chiharu Shiota (1972), l¡¯obra de la qual In the beginning was¡­ est¨¤ inspirada en aquest mateix complex industrial. L¡¯efecte visual de l¡¯obra, conformada a base de pedres extretes de la gravera que pengen de fils negres en una trama infinita, ¨¦s d¡¯estar movent-se en un espai interestel¡¤lar d¡¯un altre temps planetari. Astronomia i geologia unides.

Som pols d¡¯estrelles dins d¡¯una nau annexa al petit i molt valu¨®s centre de mineralogia de la fundaci¨®, que mostra caracter¨ªstiques dels ¨¤rids i dels materials pesats extrets amb ells (magnetita, zirc¨®, pirita), com subratllant el vincle entre el sentit de l¡¯obra i el marc natural.

Si acceptem la responsabilitat mediambiental que defensa l¡¯empori Sorigu¨¦ (ja que no deixa de ser una ind¨²stria extractiva), l¡¯obra de Shiota serveix per mostrar la urg¨¨ncia d¡¯una geologia de la moral (una geofilosofia?) que ajudi a entendre el temps profund dels mitjans que conformen l¡¯art¨ªstic.