Museu esdeveniment

Elvira Dyangani Ose, nomenada al juliol directora del Museu d¡¯Art Contemporani de Barcelona (Macba), t¨¦ el magn¨ªfic humor de les valentes i un ¨¨mfasi que sembla visionari, tot i que insisteix que aquesta predisposici¨® va d¡¯acord amb la realitat i els temps. Per¨°, ai!, el temps sempre corre m¨¦s de pressa dins del museu que fora.

En les entrevistes que ha concedit als mitjans, ja es va comen?ar a sentir l¡¯olor de la sang escampada, gaireb¨¦ sempre dels mateixos mal¨¤nimes, acostumats a canviar l¡¯aigua dels seus propis orins amb alguns titulars de mala mort. Vam llegir en un diari digital de Madrid: ¡°Elvira Dyangani vol obrir el Macba a captaires, skaters i passejants¡±, en una interpretaci¨® tendenciosa de les seves declaracions telef¨°niques, en qu¨¨ prometia treballar perqu¨¨ la instituci¨® ¡°fos m¨¦s permeable a la realitat i a les comunitats que formen part de l¡¯entorn i del seu patrimoni intangible. Hi ha gent dormint a la rodalia del museu, qu¨¨ podem fer perqu¨¨ se sentin part del museu?¡±, es preguntava.

M¨¦s enll¨¤ d¡¯aquestes miserables aliances que alguns que es fan dir ¡°experts¡± contrauen amb el periodisme, el que es planteja no ¨¦s si Dyangani Ose (C¨°rdova, 47 anys) ¨¦s altre cop la gran excepci¨® en el m¨®n de l¡¯art espanyol ¡ªper ser dona i negra¡ª, sin¨® alguna cosa de m¨¦s llarg recorregut que t¨¦ a veure amb l¡¯¨²s que fa el responsable de la programaci¨® d¡¯un museu dels espais i les obres, i que aquest ¨²s hagi de ser col¡¤lectiu i diferenciat ¡ªles anomenades ¡°audi¨¨ncies¡±¡ª; la voluntat de donar entrada a una instituci¨® a noves cultures, formalment i ideol¨°gicament alternatives, hist¨°ries que fins ara s¡¯havien mantingut ocultes. Dit d¡¯una altra manera, deixar que el museu sigui travessat pel present, perqu¨¨ la identitat d¡¯una col¡¤lecci¨® ¨¦s sempre inestable, per molt que s¡¯hagi creat per perdurar en el temps. ¡°Cal desterrar la idea de museu com a lloc de consensos i certeses¡±, diu Dyangani. El museu ¨¦s un esdeveniment. La humanitat, les diferents formes humanes, hi esdevenen. ¡°El m¨®n en el qual vull viure ja ent¨¦n que aix¨° ¨¦s normal¡±, creu.

El temps del museu ha de ser el present i no el passat. La responsable del Macba coincideix amb la recentment elegida directora (deputy director) del Solomon R. Guggenheim de Nova York, Naomi Beckwith (Chicago, 45 anys), tamb¨¦ d¡¯¡°una comunitat considerada racialitzada¡±. Les dues creuen que l¡¯entusiasme i els afectes s¡¯han d'infiltrar en les institucions, i m¨¦s en un moment en qu¨¨ han estat colpejades seriosament per una crisi global.

Si b¨¦ el Guggenheim i el Macba s¨®n dos models muse¨ªstics gaireb¨¦ oposats, Dyangani i Beckwith pensen que ¨¦s urgent donar espai a les pr¨¤ctiques col¡¤laboratives, canviar el fals universalisme per l¡¯accessibilitat universal, en el fet de poder ser col¡¤leccionat, representat, en un museu que mira a altres realitats ¡ªfeminismes, artistes BIPOC (persones negres, ind¨ªgenes, de color)¡ª en les seves exposicions, programes i publicacions. Nom¨¦s aix¨ª el museu podr¨¤ convertir-se en motor de canvi social.

Per desgr¨¤cia, ens enfrontem al dubte descoratjador de si el vell paradigma del museu ¨¦s el lloc per a aquest gran canvi, quan la realitat ¨¦s que aquestes institucions ja han perdut la seva identitat per la recurrent expansi¨® de les seves col¡¤leccions (Guggenheim), tot convertint-se en bastions del luxe, amb uns directors que s¨®n c¨°mplices de la ind¨²stria de l¡¯art i subjectes d¡¯inter¨¨s de les revistes de moda. Tot aix¨° contrasta, al Macba, amb l¡¯¨ªnfim suport del poder p¨²blic. Ves que, en lloc d¡¯infondre optimisme, cures i afectes al museu, el que estiguem fent sigui estetitzar i muse?tzar aquest mateix entusiasme en un grau superlatiu.