Maite Salord guanya el premi Proa de novel¡¤la amb la mem¨°ria de la ¡°petita Ma¨®¡± a l¡¯Alg¨¨ria colonial

La matinada del 24 de febrer de 1943, un Junker 88 de la Luftwaffe amara, sense combustible, al sud-est de Menorca. Venia de bombardejar la costa nord de l¡¯?frica, segurament havent afectat Fort de l¡¯Eau, poble de l¡¯abadia d¡¯Alger fundat el 1852 per uns sis mil habitants de les Balears, gaireb¨¦ tots menorquins... Amb aquesta imatge que sembla un caprici de la hist¨°ria, arrenca El pa¨ªs de l¡¯altra riba, obra amb qu¨¨ l¡¯expol¨ªtica menorquina Maite Salord ha obtingut avui el III premi Proa de novel¡¤la, dotat amb 40.000 euros, i amb qu¨¨ il¡¤lumina la particular epopeia vital de l¡¯emigraci¨® menorquina a Alg¨¨ria, hist¨°ria de mem¨°ria de la ¡°petita Ma¨®¡± que porta fins a la Barcelona del 2003.

¡°?s un tema molt viu a l¡¯illa: gaireb¨¦ no hi ha fam¨ªlia que no tingui un parent lluny¨¤ a Alg¨¨ria¡±, assegura Salord (Ciutadella de Menorca, 1965), un nom potser menys en voga que el dels seus predecessors en el guard¨® (Jordi Nopca i Francesc Ser¨¦s) pel llarg par¨¨ntesi des de la publicaci¨® de la seva ¨²ltima novel¡¤la, L¡¯al¨¨ de les cendres (2014). Una abs¨¨ncia generada per la seva activitat pol¨ªtica de 16 anys, majorment com a membre del Consell Insular de Menorca (instituci¨® que va arribar a presidir entre el 2015 i el 2017), des de la formaci¨® econacionalista M¨¦s per Menorca.

Salord sembla no haver oblidat, tanmateix, l¡¯esperit de la seva fins ara ¨²ltima obra, on recollia el testimoni dels ven?uts de 1939 a les illes Balears. ¡°L¡¯escriptor no es pot posar avui al servei dels que fan la hist¨°ria: est¨¤ al servei dels que la pateixen¡±, va assegurar Albert Camus, influx t¨¤cit d¡¯El pa¨ªs de l¡¯altra riba. ¡°No surt a la novel¡¤la, per¨° tota ella ¨¦s un homenatge a la seva figura i pensament, a aquest sentit del seu humanisme, de la just¨ªcia i de la conc¨°rdia¡±, admet l¡¯escriptora sobre el Nobel franc¨¨s, net d¡¯una menorquina i autor d¡¯unes period¨ªstiques Cr¨®nicas argelinas (1939-1958) que ha utilitzat com a font documental.

La novel¡¤la guanyadora (que publicar¨¤ Proa, segell del Grup Planeta, el 17 de novembre) trasllada el lector a Alger, on es creuen els destins de dos jueus sastres d¡¯ofici, Daniel Gold i el seu avi Alfred, arribats a Alg¨¨ria fugint dels nazis, amb el de Michel Bisset, orgull¨®s colon franc¨¨s, insensible a la poblaci¨® musulmana, que regenta un lux¨®s restaurant. All¨¤ hi treballaran Omar, excombatent amb les tropes franceses, i Isabel Vidal, filla d¡¯immigrants menorquins (el seu segon cognom ¨¦s Sintes, com el de Camus, en t¨¤cit homenatge). Junt amb aquesta trama argumental, la novel¡¤la en desenvolupa una altra a la Barcelona del 2003 en plenes protestes per la intervenci¨® internacional en la guerra de l¡¯Iraq, amb dos estudiants: la Marta, neta de Daniel Gold, i la Hanna, alemanya amb qui viu una complexa relaci¨® sentimental.

Pagesos honrats

¡°?s la manera de donar a entendre que identitat i mem¨°ria del passat expliquen i estan sempre ¨ªntimament lligades al present¡±, afirma Salord sobre el doble pla de la novel¡¤la, on els personatges pateixen i intenten salvar-se de les inclem¨¨ncies espirituals i afectives provocades per alguns dels grans desastres del segle XX: Segona Guerra Mundial, la d¡¯Alg¨¨ria i la de l¡¯Iraq. La novel¡¤la, en qualsevol cas, mostra un Alger dels anys quaranta i cinquanta sorprenentment multicultural, per¨° on els seus habitants ¡°malgrat ser oposats ideol¨°gicament, de xocar amb les seves idees, convivien¡±. En aquesta mescladissa hi havia els descendents d¡¯aquells menorquins, que en van arribar a ser inicialment 10.000, gaireb¨¦ una quarta part de la poblaci¨® que tenia a finals del XIX una illa que veia com es dessagnava humanament per la decad¨¨ncia del port de Ma¨®; amb les diverses crisis, marxarien despr¨¦s cap a Marsella o Or¨¤. ¡°Majorit¨¤riament, es van dedicar al camp, van tenir fama de pagesos molt treballadors i honrats¡±, assegura Salord, que ha consultat l¡¯estudi de refer¨¨ncia sobre el tema, Els menorquins d¡¯Alg¨¨ria, de Marta Marfany.

Aquest treball, i l¡¯an¨¨cdota explicada pel mateix Camus, que s¡¯avergonyia d¡¯anar amb la seva ¨¤via al cinema perqu¨¨ no entenia el franc¨¨s i li havia de traduir les pel¡¤l¨ªcules, donen fe d¡¯una comunitat menorquina molt tancada i petita que l¡¯autora reflecteix a la novel¡¤la amb expressions dialectals per entendre la vivor de la llengua en aquell moment: ¡°Van traslladar uns costums, una gastronomia... Fins i tot molts ¨¤rabs de la zona entenien llavors o sabien mallorqu¨ª¡±, afirma.

Salord, que va quedar finalista del premi Sant Jordi el 2006 amb La mort de l¡¯¨¤nima i que compta en el seu historial amb obres com I del somni, tot (1998) i Mar de boira (2004), assegura precisament: ¡°Vaig entrar en pol¨ªtica per la meva llengua, un comprom¨ªs que tamb¨¦ he traspassat a la literatura; diuen que la funci¨® dels pol¨ªtics ¨¦s generalitzar i la dels escriptors, matisar, no?¡±. El pa¨ªs de l¡¯altra riba vol tornassolar des de la identitat i la mem¨°ria.