No adorar¨¤s el t¨°tem

Ho dic ras i curt, que tinc poc espai i segurament el lector t¨¦ pressa. Amb aquestes mans, d¡¯Arnau Pons (Felanitx, 56 anys), ¨¦s un dels llibres escrits en catal¨¤ m¨¦s importants d¡¯aquest curs, d¡¯un valor que transcendeix aquesta unitat de mesura (l¡¯any) m¨¦s comercial que liter¨¤ria. Un llibre que no nom¨¦s ofereix resultats, sin¨® que proposa una praxi, una manera d¡¯entendre la literatura i la cr¨ªtica que tant de bo prosper¨¦s entre tots nosaltres, com a proposta de lectura i escriptura, d¡¯ambici¨® i de rigor.

El lector trobar¨¤ una s¨¨rie de textos miscel¡¤lanis, d¡¯extensi¨® variada, escrits en ocasions diverses (pr¨°legs, articles, confer¨¨ncies¡­) sobre artistes catalans contemporanis, amb especial predilecci¨® pels poetes. Desfilen per aquestes p¨¤gines, Miquel Barcel¨®, Salvador Espriu, Josep Carner, ?ngel Guimer¨¤, Joan Maragall, Blai Bonet i Miquel Bau?¨¤, entre d¡¯altres, tot rematat per una conversa cabalosa amb la poeta Blanca Llum Vidal. Es tracta de peces cr¨ªtiques que es projecten sobre autors majorit¨¤riament morts, per¨° amb el cos del text encara fresc, que si b¨¦ ja comencen a ser momificats pels estudis acad¨¨mics, les seves extremitats encara s¨®n ben capaces d¡¯espetenecs i fuetades; contemporanis del lector en sentit leg¨ªtim: veus amb qu¨¨ als vius encara ens interessa discutir i confrontar.

La miscel¡¤l¨¤nia qualla gr¨¤cies a l¡¯estil de Pons, que deixa la seva empremta en cadascun dels textos. Pons ¨¦s un cr¨ªtic d¡¯una mena rar¨ªssima (i molt valuosa), la que alhora que esclareix l¡¯objecte sobre el qual enfoca, segrega pensament: idees pr¨°pies sobre la cultura, la pol¨ªtica i la moral del m¨®n que ens envolta. Textos on la imaginaci¨® exerceix un paper preponderant, no nom¨¦s en el perfil dels arguments, sin¨® tamb¨¦ en l¡¯elaboraci¨® ling¨¹¨ªstica: un catal¨¤ prec¨ªs i expressiu, que s¡¯enrosca i es desplega en parataxis que recorden aquestes l¨ªnies de costa escarpades i generoses de plecs, que la intel¡¤lig¨¨ncia de Pons navega (amb el risc d¡¯estavellar-se) per conduir-nos a bon port.

Recomano al lector que es llanci a picotejar el text dedicat al poeta que m¨¦s li interessi. Malgrat la seva estructura calculada, Amb aquestes mans ¨¦s una casa de moltes portes i convida a les insurreccions del caprici (millor deixar per al final la primera secci¨®, que es gaudeix m¨¦s un cop familiaritzats amb les exig¨¨ncies de l¡¯estil). Encara dir¨¦ m¨¦s: els recomano que comencin pels dos textos dedicats a Bau?¨¤, tots dos escruixidors. Pons parteix d¡¯una identificaci¨® respectuosa gaireb¨¦ f¨ªsica (tots dos s¨®n poetes i nascuts en el mateix poble mallorqu¨ª), i relata la desafecci¨® gradual (gaireb¨¦ esquin?adora) amb un art que va caient en la xerrameca i la simplificaci¨® feixistoide.

La demolici¨® de Bau?¨¤ progressa amb la minuciositat de les coses que importen (recolzada en unes notes gaireb¨¦ pantagru¨¨liques). ?s desagradable, per¨° alg¨² ho havia de dir. La cr¨ªtica s¡¯amplia a un context cultural incapa? d¡¯intervenir o replicar, satisfet d¡¯assumir els pressupostos de l¡¯autor i d¡¯adorar el t¨°tem.

Pons aplica la seva sensibilitat cr¨ªtica a poetes recents per discutir q¨¹estions vives de la llengua i de la literatura, incideix en la conveni¨¨ncia que una cultura amena?ada com la catalana es discuteixi, s¡¯aclareixi i tingui cura de si mateixa. Que no es degradi, art¨ªsticament i moral, en una hegemonia de la celebraci¨® rutin¨¤ria (o de l¡¯oblit), o en una rasa ratificaci¨® del mercat. Per aquest motiu el treball de Pons ¨¦s tan valu¨®s, i haurien de secundar-lo, llegint-lo, i si tenen tribuna, discutint-lo.

Pons arrossega (o el precedeix) una certa fama de polemista. No es deixin enganyar. La pol¨¨mica ¨¦s un ofici molt degradat, consisteix a xisclar, lliurar-se a la dansa dervix o xuclar-se els dits dels peus en p¨²blic per cridar l¡¯atenci¨®, i despr¨¦s queixar-se que els assenyalen. La pol¨¨mica, viscuda aix¨ª, no t¨¦ cap mena d¡¯inter¨¨s p¨²blic ni implica una responsabilitat civil o moral. Pons ¨¦s m¨¦s aviat un agitador, acudeix als llocs on el conviden, mira als ulls del seu interlocutor i exposa les seves idees sobre l¡¯assumpte; si sacseja conviccions ho fa reservant-nos un espai on replicar, conven?ut que la dissid¨¨ncia no suposa antagonisme. ?s un pensament ferm (com hauria de ser-ho la bondat), per¨° les seves maneres tamb¨¦ poden ser delicades, gaireb¨¦ amoroses, com en els textos sobre Bonet, Guimer¨¤ o Maria-Merc¨¨ Mar?al.