Un rostre cubista

Un monstre d¡¯aquells que s¡¯amaguen sota el llit, i que s¡¯encarreguen de fer que els humans comencin a respirar m¨¦s de pressa, es tapin amb el llen?ol fins al front i donin voltes pel matal¨¤s, ¨¦s la primera de les 46 veus narradores que es van rellevant sense cessar al llarg de Lluny vol dir mai m¨¦s, primera novel¡¤la de Marc Cerrudo (Terrassa, 1991), premi Roc Boronat: ha sigut un monstre feli? mentre espantava un guardabosc, va fer-se amic de la nonagen¨¤ria que m¨¦s endavant havia d¡¯atemorir (¨¦s un monstre de bona fe), per¨° en el seu nou dest¨ª comen?a a con¨¨ixer el declivi de les seves habilitats com a professional de la por.

Despr¨¦s d¡¯una abs¨¨ncia de set setmanes, l¡¯habitant del pis on ha anat a raure ja no sembla el mateix d¡¯abans: tot indica que ha patit ¡°un seguit de transmutacions f¨ªsiques, psicol¨°giques, emocionals i espirituals¡±, ara coixeja i camina ¡°com si un taur¨® li mossegu¨¦s el maluc cada cop que el peu dret li tocava el terra¡±, t¨¦ cicatrius a la cara (¡°un rostre cubista¡±), i, com que viu en la indifer¨¨ncia cap a tot, ¨¦s incapa? de sentir por.

I a partir d¡¯aqu¨ª la vastitud del m¨®n que construeix Cerrudo per explicar l¡¯origen del trauma que aniquila aquest home sense veu ni nom s¡¯obre davant del lector com un vertigen, com si Lluny vol dir mai m¨¦s posse¨ªs un afany irreprimible per estendre¡¯s, cr¨¦ixer, multiplicar-se i representar en tots els seus nivells, i des de tots els angles, la vida d¡¯una ciutat durant les 24 hores d¡¯un dia: si el lector vol atribuir una cara a aquesta novel¡¤la, se li pot acudir que s¡¯assembla a la del protagonista i tamb¨¦ t¨¦ ¡°un rostre cubista¡±.

A Lluny vol dir mai m¨¦s tant poden parlar la portera de l¡¯edifici on viu el protagonista, la psic¨°loga que l¡¯at¨¦n o un amic, com un sensesostre, el conductor d¡¯autob¨²s o dos policies locals, per¨° tamb¨¦ el personatge d¡¯un videojoc, un cotxe abandonat, el cap d¡¯un senglar penjat a la paret, o fins una figura ret¨°rica com l¡¯el¡¤lipsi temporal, que ¨¦s l¡¯eina b¨¤sica que Cerrudo usa per armar la novel¡¤la: el protagonista sempre apareix en segon pla, a vegades com si fos una ombra, una vaga entitat mineral, o un transe¨¹nt sense rellev¨¤ncia en la hist¨°ria particular que cada veu explica. Tots els cap¨ªtols de la novel¡¤la tenen la forma d¡¯un conte, i tots els narradors es mouen entre la poesia i l¡¯extravag¨¤ncia, ven?uts sempre per la pr¨°pia soledat, i el lector ha d¡¯anar unint els punts que es van deixant escampats fins a assolir la reconstrucci¨® de la cara del protagonista abans de trencar-se per dins.

I que ¨¦s una reconfortant feina vana, perqu¨¨ Cerrudo t¨¦ la cortesia de deixar parts de la hist¨°ria sense relatar, exigint al lector que faci ¨²s de la deducci¨® o la fantasia. N¡¯hi haur¨¤ que celebraran que Cerrudo hagi introdu?t, amb una educada discreci¨®, un tipus de cr¨ªtica social comunament acceptada entre persones civilitzades (un venedor de llaunes de cervesa, molt rid¨ªcul, ¨¦s un neoliberal conven?ut), per¨° potser n¡¯hi haur¨¤ m¨¦s que contemplin amb goig de quina manera Lluny vol dir mai m¨¦s es desplega com si l¡¯autor dispos¨¦s d¡¯un art molt personal per deixar, aparentment, que la novel¡¤la es vagi fent sola, gaireb¨¦ sense la seva intervenci¨®, com si es limit¨¦s a ser l¡¯int¨¨rpret d¡¯una ciutat que parla amb una prosa ¨¤gil i flexible, amb tacte i sabor (tot i que potser embafa una mica a causa d¡¯una sensibilitat massa exhibida), per narrar les perip¨¨cies d¡¯alg¨² que ¨¦s malaguanyat perqu¨¨, segurament, est¨¤ incapacitat per viure.