Aparen?a i to d¡¯uns jocs florals de poble

Enric Casasses (Barcelona, 1951) ha reunit a Soliloquis de nyigui-nyogui una part considerable de la seva obra po¨¨tica: setze composicions llargues, narratives, enrevessades, i amarades sempre de sentit de l¡¯humor verbal aix¨ª com de sentit de l¡¯humor a seques. La majoria s¨®n dels anys vuitanta; n¡¯hi ha de c¨¨lebres com La cosa aquella i Pla?a Raspall, i dues d¡¯in¨¨dites, Novel¡¤la de refer¨¨ncies i A pes de bra?os; la reedici¨® cont¨¦ algun afegit, per¨° ¡°no gaires retocs¡±.

M¨¦s que soliloquis escauria dir-ne mon¨°legs, vista la freq¨¹¨¨ncia i la destresa amb qu¨¨ l¡¯autor recita els seus versos davant el p¨²blic. En una visi¨® global, el primer que destaca ¨¦s el virtuosisme m¨¨tric que Casasses desplega i la inspiraci¨® que troba en un g¨¨nere que es remunta a l¡¯edat mitjana, el dels relats en vers. Fa servir els tetras¨ªl¡¤labs apariats, a la manera de Jacme Roig, que semblen ser el pal de paller del conjunt. Doblant la mesura, tenim els octos¨ªl¡¤labs apariats, i entremig hi ha peces de versos de cinc, de sis i de set s¨ªl¡¤labes, per¨° sense rima.

Partint-lo per la meitat, hi ha tirallongues de bis¨ªl¡¤labs, si ¨¦s que aix¨° encara ¨¦s un vers: llavors la rima ¨¦s de mal fer, i les paraules llargues cal tallar-les. En dos casos fa trampa i dona aparen?a de vers al que no ¨¦s m¨¦s que prosa mal retallada. El seu treball ¨¦s m¨¦s efectiu quan decideix sotmetre¡¯s a una estrofa, com en el paradoxalment titulat Poema en prosa (dos versos de vuit apariats, m¨¦s un de quatre, que rima amb els seg¨¹ents dos de vuit, i aix¨ª anar fent), o a Som a l¡¯era (estrofes de quatre versos en qu¨¨ nom¨¦s rimen el segon i el tercer). Es veu de seguida que, com m¨¦s constriccions assumeix el poeta, si b¨¦ ¨¦s m¨¦s alt el risc, m¨¦s satisfactori ¨¦s el resultat.

¡°Amb motllos d¡¯ahir faig poemes d¡¯avui¡±, afirma a la nota de presentaci¨®. La difer¨¨ncia ¨¦s que les formes d¡¯antany eren indestriables de convencions liter¨¤ries que el p¨²blic coneixia, mentre que en el nostre temps avancem a les palpentes. Ahir l¡¯oient sabia en quins termes i amb quina m¨²sica el trobador cantaria les bondats de l¡¯estimada o els fets d¡¯armes d¡¯un heroi; avui, de l¡¯¨²nic que estem segurs ¨¦s que aix¨° no passar¨¤.

Casasses focalitza l¡¯atenci¨® en un ampli ventall d¡¯interessos, que van des de fets banals o acudits improvisats que li passen pel cap a alg¨² penjat al ¡°taulell dem¨°tic del bar¡±, com a Pla?a Raspall, fins a una certa exploraci¨® dels perqu¨¨s f¨ªsics i metaf¨ªsics, com a Univers endins. L¡¯¨²nica constant s¨®n la ironia i el distanciament. Tot gira entorn de la convicci¨® que, per m¨¦s voltes que hi donem, no arribarem a cap conclusi¨® segura; per¨° tant se val perqu¨¨, al capdavall i malgrat tot: ¡°Un gest / in¨²til / et salva / la vida¡±.

Un aspecte que se sol destacar de la seva obra, l¡¯¨²s de dialectalismes i vulgarismes, ¨¦s ¨²til sobretot per exhibir espontane?tat en l¡¯execuci¨® oral del poema; per¨° no ¨¦s determinant, no dona lloc a un idiolecte po¨¨tic alternatiu, com va fer J.V. Foix en el seu projecte de relligar la llengua contempor¨¤nia a la medieval.

Potser per l¡¯esperit contracultural dels seus inicis, que tendeix a la dispersi¨® i a la fac¨¨cia, o perqu¨¨ en el rerefons hi ha un plantejament semblant al de Joan Brossa, en qu¨¨ la gratu?tat ¨¦s un valor i a bon fi tot li ¨¦s profit, els poemes de Casasses acaben adoptant l¡¯aparen?a i el to d¡¯uns jocs florals de poble, i aix¨°, m¨¦s que facilitar, dificulta la formulaci¨® de la seva visi¨® del m¨®n, que segurament ¨¦s m¨¦s s¨°lida i ambiciosa del que ¡°els motllos d¡¯ahir¡± li permeten expressar avui.