Cops est¨¨tics del dest¨ª

La compra de l¡¯edifici de l¡¯editorial Gustavo Gili per l¡¯Ajuntament de Barcelona sembla haver satisfet a tothom. No ¨¦s estrany, ja que edificis de la qualitat d¡¯aquest ja no se¡¯n troben gaires, i m¨¦s en saber que el seu dest¨ª ser¨¤ la seu de l¡¯Institut Municipal d'Educaci¨® (IMEB) i de l¡¯Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), avui al Palau de la Virreina, a La Rambla.

L¡¯edifici de l¡¯editorial Gustavo Gili, constru?t al final dels cinquanta a l¡¯Eixample, ¨¦s un exemple d¡¯un pati d¡¯illa productiu, resolt amb una arquitectura espl¨¨ndida, poc freq¨¹ent en aquests tipus d¡¯instal¡¤lacions. La not¨ªcia hauria pogut ser rodona si l¡¯ocupaci¨® fos m¨¦s r¨¤pida: instal¡¤lar-s¡¯hi, sense m¨¦s. Per¨° el nou ¨²s far¨¤ necessari intervenir per fer que els espais de la planta de l¡¯antic magatzem de l¡¯editorial siguin confortablement habitables.

La lli?¨® que dona la decisi¨® del trasllat dels dos ens a aquest edifici i el seu canvi d¡¯¨²s (i esperem que durin en el seu nou empla?ament) ¨¦s que els edificis estan fets per durar molts anys, ¡°tenen vida pr¨°pia¡±, com va expressar Gustau Gili Galfetti, besnet del fundador de l¡¯editorial a l¡¯acte que va donar a con¨¨ixer la compra. Una vida llarga, que deixa en segon terme les autories i que sobreviu a projectistes i constructors i tamb¨¦ als usos per als qual van ser bastits. N¡¯hi ha prou amb pensar en la q¨¹esti¨® del funcionalisme associat a l¡¯arquitectura moderna per adonar-se que amb casos com aquest necessita una revisi¨® en profunditat.

Per¨° m¨¦s enll¨¤ d¡¯aquestes consideracions i de les lli?ons que ofereix la reutilitzaci¨® de l¡¯arquitectura, la not¨ªcia emparenta per un cop del dest¨ª dos edificis que d¡¯altra manera no haur¨ªem associat mai: La Virreina i l¡¯editorial Gustavo Gili. Un, un palau del XVIII, que ja ha tingut diverses vides, i un altre, un edifici industrial, de mitjans del XX, que comen?a ara a viure emancipat de la utilitat per a la qual va ser concebut.

Podem pensar en els edificis seguint el dictat dels qui els classifiquen per estils, com ara barroc o racionalista, tal com s¡¯ha pogut llegir que han batejat l¡¯edifici de l¡¯editorial. Per¨° comparar-los, tot tractant de cercar temes comuns i equival¨¨ncies entre ells, ajuda a establir raons arquitect¨°niques m¨¦s enll¨¤ de la tranquil¡¤litzadora filiaci¨® a un estil. S¨®n q¨¹estions lligades a la intu?ci¨® m¨¦s que a la ra¨®, com ara el fet de tractar-se de dos edificis amb dues fa?anes amb vocaci¨® frontal. Fa?anes planes, per¨° amb relleu, cada una del seu temps; una amb pilastres, cornises, m¨¨nsules, balustres i decoracions florals, i l¡¯altra, amb el ritme pautat de llum i ombra del gran para-sol de peces armades in situ, que en veure-les conjuntament, la m¨¦s antiga sembla vagament contempor¨¤nia, i la moderna, la interpretaci¨® d¡¯un tema cl¨¤ssic.

La seva frontalitat est¨¤ lligada al fet que les dues estan reculades dels carrers que els donen legitimitat postal: una, molt m¨¦s profunda que l¡¯altra (l¡¯editorial), per¨° les dues es retiren del carrer per ser observades amb certa dist¨¤ncia. Les fa?anes, a m¨¦s, semblen cercar equival¨¨ncies en la forma d¡¯accedir i travessar els dos edificis o en els lluernaris i patis de tots dos. Veure¡¯n un en veure l¡¯altre.

Adam Zagajewsky, a l¡¯assaig Dos ciudades, reflexiona sobre el trasllat de la poblaci¨® sencera de Lvov a Gliwice per un ajust de fronteres a Pol¨°nia en acabar la Segona Guerra Mundial. Els m¨¦s grans, explica Zagajewsky, seguien veient els carrers i les cases de Lvov, malgrat que fossin a Gliwice. Les persones seran l¡¯¨¤nima d¡¯aquest canvi.