Ballar fins a quedar exhausts

Posar nou actrius i actors molt joves al damunt d'un escenari i fer-los no nom¨¦s actuar sin¨®, sobretot, ballar, ¨¦s complicat. Hi cal una bona dosi de paci¨¨ncia, de comprensi¨®, fins i tot de coratge. Per¨° quan el grup d'int¨¨rpets es coneixen a la perfecci¨®; fa quatre anys que estudien junts a l'escola E¨°lia; han aixecat aquesta obra de la m¨¤ del seu tutor, Marc Artigau, que l'ha escrit i la codirigerix amb Aleix Faur¨®, amb Marta Tomasa creant les coreos; i no els importa passar-se una hora i mitja suant la cansalada, llavors la mirada ¨¦s una altra. La il¡¤lusi¨®, les ganes i el bonrotllisme s'imposen amb alegria. I surt Ballar (¨¦s l'¨²nic que) ens salvar¨¤, un musical divertit, cr¨ªtic i ambientat en una mena de realisme m¨¤gic que narra la hist¨°ria del pa¨ªs des de la Transici¨® fins avui mateix a trav¨¦s de les viv¨¨ncies d'una fam¨ªlia. Aquest ¨¦s el truc principal:?¡°No parem. Ens estimem molt i ens abracem molt¡±, diuen els integrants de la joven¨ªssima companyia El Borrego, que s'estrena amb aquest espectacle que podem veure al Mald¨¤ fins al 12 de desembre.??

M¨¢s informaci¨®n

Tres senyores canten al desamor... i al desig

¡®?Ag¨¢rrate!¡¯, cabaret feminista, sensual i cr¨ªtic a l¡¯E¨°lia

El g¨¨nere fant¨¤stic troba un lloc a la Versus

"?s una tragicom¨¨dia", especifiquen els protagonistes. Hi veiem la generaci¨® d¡¯abans dels Jocs Ol¨ªmpics del 1992 i la de despr¨¦s. La Roma (la mare) i el R¨®mul (el fill) ens mostren la seva hist¨°ria des de la infantesa fins la mort i ens fan viure esedveniments clau de la hist¨°ria per¨° des d'un punt de vista ¨ªntim, privat: des de l¡¯arribada de l¡¯¨¦sser hum¨¤ a la lluna, fins a l'actual pand¨¨mia, passant pel 23-F, l¡¯11-S, el naixement de Super Mario Bros... "Dir¨ªem que l'acci¨® comen?a quan Armstrong col¡¤loca el primer peu a la lluna, el 20 de juliol del 1969", escriu Marc Artigau. "Enmig de la generaci¨® del baby boom (els pares dels nostres int¨¨rprets). I transcorre pel nostre pa¨ªs saltant les lleis del temps i de l'espai fins avui".

Un dels objectius de l'obra ¨¦s plasmar les relacions intrafamiliars, els canvis generacionals, la construcci¨® de la identitat, l'exist¨¨ncia del dest¨ª. I fer-ho reflectint com viuen les mateixes etapes de la vida les dues generacions: ¡°En paral¡¤lel, passen pel primer amor, per l¡¯adolesc¨¨ncia, per depressions...", expliquen els int¨¨rprets. I, evidentment, hi ha difer¨¨ncies. Difer¨¨ncies que desperten preguntes en el director (i autor): "?Qu¨¨ han gaudit o patit els que ens van precedir i qu¨¨ gaudiran o patiran els que vindran?" I es respon: "Sospito que el mateix". Amb totes les difer¨¨ncies, el mateix.

"El Marc ens escoltava molt", diu un dels actors. ?s una manera de donar-los (encara m¨¦s) protagonisme. Perqu¨¨ ells s¨®n l'¨¤nima i la cara de l'espectacle. Per aixecar-lo, han hagut de ballar (evidentment; i entrenar per resistir tota la funci¨®, sense parar): "Hi ha molt de ball", reconeix el codirector Aleix Faur¨®. "I cal tenir present que s¨®n actrius i actors, no ballarines ni ballarins, i han hagut de ballar". L'actriu i core¨°grafa Marta Tomasa ha posat seny als balls, tot relacionant les can?ons amb all¨° que explica l'obra. "Tot plegat ¨¦s entranyable dirigir-los i veure'ls", diu Faur¨®: "No pots no riure veient una coreo tan divertida com la de Don Federico!"

La selecci¨® musical, part clau en l'obra, ¨¦s variada en el temps i en l'estil. Els referents s¨®n molts: els nois canten i ballen sota la infaltable bola discotequera, l'esbojarrada?Voy a ser mam¨¢ d'Almod¨®var y Mcnamara?(cal recordar que tot comen?a quan la mare de Roma decideix no tallar el cord¨® umbilical...); a tota l'obra hi ha l'esperit de les Teresines de La Cubana; la marat¨® de ball de la pel¡¤l¨ªcula Danzad, danzad, malditos,?de Sydney Pollack, va ser una inspiraci¨® per a l'Artigau... El repertori, a l'hora que ajuda en la narraci¨® de la hist¨°ria, anima qualsevol: des dels cl¨¤ssics balls de sal¨® fins al reggaeton (s¨ª...) m¨¦s electr¨°nic, passant per Ringo Star o Bad Bunny.?