?tica i est¨¨tica de les lletres

Una frase llarga ¡ªque s¨®n les bones¡ª del llibre p¨°stum que s¡¯acaba de publicar de Rafael Chirbes, Diarios. A ratos perdidos, 1 y 2, amb pr¨°legs excel¡¤lents de Marta Sanz i de Fernando Valls (Barcelona, Anagrama, 2021), ens permetr¨¤ comen?ar com cal aquest article: ¡°Los hombres forman una masa indolente ante cualquier cuesti¨®n moral (creo que lo dec¨ªa Musil) y ¨¦l, en cambio, necesita quebrar cont¨ªnuamente esa indolencia moral de los dem¨¤s¡±.

Aquest ¨¦s tan sols un dels eixos d¡¯aquest extraordinari dietari, possiblement el millor que s¡¯ha publicat a Espanya als darrers vint, trenta o cinquanta anys. Apuntar di¨¤riament all¨° que a un li passa pel cap, o all¨° que li ha succe?t al llarg del dia, pot ser una cosa sense cap inter¨¨s, com ha quedat demostrat amb els diaris de Joaquim Molas, publicats tamb¨¦ fa poc, que produeixen una vergonya aliena de dimensions escatol¨°giques. I ¨¦s que els diaris consisteixen en un transvasament a l¡¯escriptura, l¡¯estil i la llengua d¡¯un car¨¤cter i d¡¯una personalitat; i hi ha homes que l¡¯han tingut molt minsa. No ¨¦s el cas de Chirbes (Tavernes de la Valldigna, 1949-2015): un nen educat en un hospici, un adolescent gai en un context espanyol repressiu i sinistre, un home que va esdevenir escriptor de novel¡¤les gr¨¤cies a la confian?a que va dipositar en la seva persona l¡¯agud¨ªssim Jordi Herralde, llavors (com ara) ¨¤nima de l¡¯editorial que va fundar.

Diguem que aquests diaris obeeixen a aquella necessitat que Rilke demanava per a tota escriptura, del g¨¨nere que fos: si un llibre no ha de resultar imprescindible, llavors ¨¦s millor no escriure¡¯l: vet aqu¨ª una lli?¨® per la qual es fonen, en l¡¯activitat liter¨¤ria de Chirbes, una exig¨¨ncia est¨¨tica ¡ªque hauria de ser un a priori en tota producci¨® liter¨¤ria¡ª i una exig¨¨ncia moral igualment ponderada. Determinades modes liter¨¤ries, molt ben analitzades per l¡¯autor, van proclamar la difer¨¨ncia entre l¡¯exig¨¨ncia est¨¨tica d¡¯un llibre i la seva fond¨¤ria moral o conting¨¨ncia pol¨ªtica; per a Chirbes, les dues coses van de bracet, com per al grecs la paraula bellesa era companya de les paraules virtut i bondat.

M¨¦s encara: els diaris de Chirbes s¨®n d¡¯una intel¡¤lig¨¨ncia alhora fenomenal (l¡¯aparen?a, el que es veu) com no¨¹menal (all¨° que es cova al pensament); i giren a l¡¯entorn de tres eixos molt ben articulats, que s¨®n el paisatge f¨ªsic ¡ªnaturalesa i ciutat¡ª, la sensibilitat ¡ªanomeneu-ho ¡°sexe¡± si aix¨ª us plau¡ª i la literatura. Pocs escriptors de diaris han pogut citar, al lloc que esqueia, sense cal?ador ni al?aprem, literatures tan diverses com les d¡¯?squil, Lucreci, Boccaccio, Montaigne, Goethe, Melville, Dostoievski, Proust, Kafka, Hermann Broch, Juan Mars¨¦ o Thomas Mann. (Aquest darrer, per cert, autor d¡¯uns diaris en qu¨¨ l¡¯autor nom¨¦s sembla preocupar-se pels desarreglaments del seu aparell digestiu.) Afegim-hi els cr¨ªtics que comenta, que no s¨®n mai de segona fila: Auerbach, Bajtin, Luk¨¢cs, Benjamin o Barthes.

Quan hom pensa en altres proeses diar¨ªstiques del segle XX, troba que en aquests apunts hi ha la mateixa densitat que en els diaris de Musil, tan al¡¤ludit per l¡¯autor; hi ha el mateix anhel de redempci¨® que en els de Kafka; i hi ha una dist¨¤ncia d¡¯abisme entre aquestes reflexions sobre els llibres llegits i apunts del natural, i, posem per cas, els pensaments que es llegeixen als Cahiers de Paul Val¨¦ry, que nom¨¦s s¨®n el fruit d¡¯una intel¡¤lig¨¨ncia enorme, per¨° tamb¨¦ de la grisor de tota una vida. No aix¨ª en el cas de Chirbes: vida, amor, lectures, sabers diversos, compassi¨®, episodis grotescos, tendresa i curiositat intel¡¤lectual corren a l¡¯un¨ªson: l¡¯ofici de viure i l¡¯ofici d¡¯escriure s¡¯hi confonen ¡°en una vasta i profunda unitat¡± (Baudelaire).

I s¡¯agraeix que Chirbes, valenci¨¤ que escrivia en castell¨¤ ¡ªuna koin¨¦ a Espanya, al capdavall¡ª, es refereixi en aquests diaris, m¨¦s d¡¯una vegada, a la grandesa de Tirant lo Blanc i a la sinceritat cr¨ªtica de Joan Fuster. Escriu el 1997 (¨²nic apunt de tot l¡¯any): ¡°Releo Tirant lo Blanc. La vida entera entre las p¨¢ginas de un libro. Adem¨¢s, la emoci¨®n de la lengua de mi infancia¡±. Ni Salvador Espriu ni Josep Pla no hi queden tan b¨¦, per raons que entren en el marc de la severitat moral de qu¨¨ ja hem parlat. S¡¯agraeix, doncs, la seva honradesa, sempre m¨¦s enll¨¤ del ¡°pol¨ªticament correcte¡±.

I un ¨²ltim apunt: Chirbes no mostra cap entusiasme per aquells escriptors que basen la seva literatura en all¨° que han escrit els homes i dones que els han precedit, i menys encara pels seus contemporanis ¡ªen lloa uns, com ara Carmen Mart¨ªn Gaite, i en rebenta uns altres, com ara Arturo P¨¦rez-Reverte, cosa que es pot fer amb un solatge de coneixements literaris b¨¤sics. En un pa¨ªs en qu¨¨ ja costa trobar un bon novel¡¤lista que sigui tamb¨¦ un intel¡¤lectual robust, aquest llibre ¨¦s tot un esdeveniment.