Compendi i elegia de Claudio Magris

A la seva Petita apologia de l¡¯experi¨¨ncia est¨¨tica, Hans Robert Jauss va apuntar que ¡°la recerca del temps perdut torna a l¡¯escriptor la identitat perduda [¡­] mitjan?ant l¡¯experi¨¨ncia est¨¨tica del record, i nom¨¦s l¡¯art la pot fer comunicable¡±. El Danubi (1986), obra mestra del savi prestigi¨®s i exquisit Claudio Magris, il¡¤lustra de forma impecable la frase de Jauss; ¨¦s un llibre que, igual que l¡¯Ulisses, esgota en si mateix el g¨¨nere h¨ªbrid que engendra.

Magris ¨¦s el feli? ide¨°leg del concepte geocultural de Mitteleuropa, encreuament de pobles i cultures que configuren un m¨®n fronterer encarnat per l¡¯autor des de la seva condici¨® de germanista i escriptor itali¨¤ que escriu ad libitum. L¡¯autor travessa les l¨ªnies que separen ficci¨®, assaig, autobiografia, hist¨°ria (¡°absorbida com la pluja a les ranures de les roques¡±); n¡¯¨¦s la prova un mon¨°leg amor¨®s radical com el de Vost¨¨ ja ho entendr¨¤ (2006) o llibres de viatges com El viatjar infinit (2005).

L¡¯itali¨¤ se sent arrelat en cos i ¨¤nima a la ciutat m¨¤gica i cosmopolita de Trieste, a mig cam¨ª de gaireb¨¦ tot, eslava i Mediterr¨¤nia, testimoni de vaivens pol¨ªtics i de la trag¨¨dia jueva i les neteges ¨¨tniques. ?s la Trieste on va brillar Svevo i on va escriure Joyce, la ciutat amb un Antico Caff¨¨ San Marco que evoca els caf¨¨s vienesos de l¡¯imperi austrohongar¨¨s de Robert Musil, escriptor que, com Magris, volia ordenar el m¨®n per entendre¡¯l.

A Utopia i desencant (1999), una de les seves obres primordials, Magris escriu que ¡°la literatura ¨¦s un viatge per la vida¡±. Ho ratifiquen la resta dels seus llibres l¨²cids, que ens conviden sempre a pensar i a pensar-nos: l¡¯imprescindible Microcosmos (1997), La hist¨°ria no s¡¯ha acabat. ?tica, pol¨ªtica, la?citat (2006) o Alfabets. Assaigs de literatura (2008). Per la seva obra s¡¯hi passegen el laberint de conjectures i d¡¯identitats de Borges; Beckett i Bufalino a la seva tragic¨°mica Babel L¡¯exposici¨® (2001); la meticulositat prodigiosa de Calvino; l¡¯an¨¤lisi emocional de Svevo; Mann i el seu estudi narratiu de la civilitzaci¨® europea contempor¨¤nia; Calasso i el mite i les genealogies de la cultura. D¡¯altra banda, les traduccions que Magris va fer d¡¯Ibsen o Schnitzler, els seus estudis sobre Roth i Hoffmann o sobre el nihilisme i la modernitat a L¡¯anell de Clarisse (1984) l¡¯entronitzen com un dels humanistes m¨¦s notoris.

Temps curvilini a Krems agrupa un grapat de relats que l¡¯editorial Garzanti va publicar el 2019 en torn al text fonamental que dona nom al volum i que constitueix una reflexi¨® sobre el temps. Un cop m¨¦s retrobem la melancolia de la m¨¤ de l¡¯evocaci¨®, les concessions autobiogr¨¤fiques i la seva erudici¨® plaent. El text consigna ¡°un vent d¡¯espais infinits en qu¨¨ tot ¨¦s present i simultani¡±, es debat entre un temps circular i un temps rectilini ¡°com la ploma amb qu¨¨ escric, fletxa que llisca sense retorn cap al final¡±, i anuncia un etern retorn en qu¨¨ s¡¯emmarca el record ¨¤ clef de la seva esposa desapareguda Marisa Madieri i del poeta amic Biagio Marin. ¡°L¡¯univers en una nou molt f¨¤cil de trencar¡±, ?i aqu¨ª pica l¡¯ullet a Hamlet?, ¡°la caiguda de la sorra dins la clepsidra¡±.

La mort tamb¨¦ ronda per ¡°Lli?ons de m¨²sica¡±, un relat sobre la senectut, la migraci¨®, el record, el judaisme i el talent en un entorn decadent i lampedusi¨¤ que potser trasllada algun lector al Bernhard d¡¯El malaguanyat. ¡°La vellesa ¨¦s avan?ar per retrocedir¡±, assegura el protagonista d¡¯¡°El guardi¨¤¡±, ir¨°nica lectura de la vellesa com a alliberament reconfortant, com a llic¨¨ncia per no haver de calcular el temps. A ¡°El premi¡±, un text ombr¨ªvol del qual emana una tristesa infinita, coneixem l¡¯orfandat d¡¯un escriptor jueu a qui van robar el futur i que envelleix entre la pr¨°pia mod¨¨stia i la compassi¨® aliena, sense amagar ¡°la indifer¨¨ncia afable que sent per l¡¯univers¡±. I a ¡°Exterior dia ? Val Rosandra¡± es reclama que el temps no tingui ordre, que no se succeeixi sin¨® que s¡¯aline?, com passa a ¡°aquella ciutat traficant, mestissa i patriota¡±, Trieste, de la qual brota una gran vida de l¡¯esperit.

L¡¯¨²ltim llibre del professor Magris, desencantat per¨° ser¨¨, nost¨¤lgic i desassossegat per¨° encara ir¨°nic, ¨¦s una temptativa de no dissimular la pesantor, un compianto sul Cristo morto en qu¨¨ Crist s¡¯ha substitu?t pel m¨®n d¡¯ahir que Zweig plorava en les seves Mem¨°ries d¡¯un europeu i que bona part de l¡¯obra de Magris sembla haver volgut continuar. ?s un plany per la p¨¨rdua dels ¨¦ssers estimats que ja no hi s¨®n, pel temps que flueix cabal¨®s i sense remei.

Temps curvilini a Krems ¨¦s un llibre sobri i crepuscular que no pot sin¨® valdre¡¯s de l¡¯elegia per oferir al lector un ep¨ªtom delici¨®s de l¡¯univers literari magrisi¨¤, que acaba per cartografiar el nostre temps i espai persuadit que potser hem de pensar ¡°els destins humans com a restes d¡¯un naufragi¡±.