Una tragicom¨¨dia a ritme d¡¯Eurovisi¨®

Fa uns 10 anys, el dramaturg i director Jordi Prat i Coll, afectat per un desengany amor¨®s, va descarregar els seus sentiments en un document que va quedar al seu ordinador, oblidat (la vida segueix, esclar...), durant un parell d'anys. Fins quan Raimon Molins, director de la Sala Atrium, li va oferir aquest espai durant 15 dies en el projecte Atrium Laboratori i va espolsar aquell text i el va treballar, li va donar forma, el va amalgamar i, amb la complicitat i les aportacions de les quatre actrius,?M¨¤rcia Cister¨®, Berta Giraut, Sara Esp¨ªgul (ara substitu?da per Mireia Piferrer) i Fiona Rycroft,?el va convertir en De quan somiava, que va estrenar a la sala del Consell de Cent, va repetir a l'Espai Lliure i ara, vuit anys despr¨¦s, repesca ("tal qual", subratlla) a l'Atrium (des d'aquest 1 de desembre fins al 26).?

M¨¢s informaci¨®n

Ballar fins a quedar exhausts

M¨¤rcia Cister¨® i els regals de la vida

Espl¨¨ndid retorn al TNC a ¡®La Rambla de les Floristes¡¯

"Hi ha un personatge, una ¨²nica veu, per¨° interpretat, al mateix temps, per les quatre actrius", explica el director. "I cadascuna respira l'energia d'aquest personatge per¨° amb el propi gest, la pr¨°pia cad¨¨ncia, el propi estil. Aix¨° fa que l'obra fugi del realisme per¨° s'entengui perfectament". Les int¨¨rprets, a les quals Prat i Coll dona el gran m¨¨rit de la representaci¨®, "valoren aquest teatre que no fan habitualment".

I aquest personatge, que no ¨¦s en cap cas un alter ego de l'autor, ¨¦s una actriu en la trentena, a l'atur ("un cl¨¤ssic en la porfessi¨®, hi estem acostumats", diu Prat i Coll), a la qual les il¡¤lusions ja no la il¡¤lusionen, potser perqu¨¨ veu que ha perdut algun tren, que "s'enamora malament",?que voldria tenir fills per¨° no t¨¦ la solidesa ni econ¨°mica ni sentimental per tenir-los... "Veu que si ressegueix el cam¨ª que de petita tenia molt marcat cap a l'¨¨xit, no hi arriba", diu el director, que troba aqu¨ª l'explicaci¨® al t¨ªtol de l'obra: De quan somiava. "I per desdramatitzar tota aquesta precarietat que coneixem b¨¦, recorrem a la ironia, que fa que tot plegat l'obra acabi sent una tragicom¨¨dia".

El que acaba d'amanir aquest aspecte ¨¦s el repertori musical, que enlla?a amb el desenc¨ªs de la dona (ja no parlem de noia, ai...): "De petita cantava amb il¡¤lusi¨®, p¨¨r¨° de gran no entenc la lletra", diu en un moment de l'obra. A quina lletra es refereix? "A les can?ons xorres que tenim en el nostre imaginari, a les hist¨°riques del festival d'Eurovisi¨®", respon Prat i Coll. Lady, lady, Qui¨¦n maneja mi barca, Mocedades, En un mundo nuevo, Bandido... Per¨° tamb¨¦ d'altres que no han passat pel certamen internacional (encara que alguns ho haur¨ªem jurat), com Coraz¨®n contento, de Marisol i, fins i tot, l'esperit d'algunes que no surten a l'obra per¨° hi encaixarien perfectament, com Vivir as¨ª es morir de amor, de Camilo Sesto: "'Siempre me voy a enamorar de quien de m¨ª no se enamora', diu aquesta can?¨®, i ¨¦s ben b¨¦ el que lamenta el nostre personatge..." reconeix el dramaturg, a qui agrada dir que "canten can?ons xorres en rigor¨®s play-back".?

Un fet curi¨®s ¨¦s que l'obra arriba tant als espectadors adults, els que es van empassar aquells festivals d'Eurovisi¨® dels anys 60 i 70 (res a veure amb els actuals...) en fam¨ªlia, apretats al sof¨¤ de casa, i als joves que no tenen cap refer¨¨ncia d'aquestes can?ons hist¨°riques. "Uns i altres no veuen la mateixa obra. Alguns dels meus alumnes de l'Institut del Teatre potser en coneixen alguna perqu¨¨ l'han sentit en algun anunci", diu Prat i Coll. "Per¨° s'hi enganxen... i tant que s¨ª!"?

Despr¨¦s hi ha la part fosca. Quan la protagonista toca fons. I aqu¨ª hi ha una refer¨¨ncia a Les quatre bessones, la com¨¨dia absurda de Copi en qu¨¨ dos parells de bessones, carregades de diners, droga i sex appeal, es maten, moren i reviuen cont¨ªnuament. "Aqu¨ª convertim l'obra en Les quatre bessones... cabrones", explica Prat, que es declara fan de l'autor i dibuixant argent¨ª. "En 18 minuts llancen tants insults com els ¨¦s possible, critiquen sense fre, ho critiquen absolutament tot! Obren les portes de la maldat. Reflecteixen qu¨¨ ens passa quan transitem per zones fosques de la vida. Tot sense ofendre ning¨², eh?" De fet, Prat i Coll considera que, quan m¨¦s pat¨¨tic resulta tot, ¨¦s m¨¦s divertit.

"La representaci¨® ve a ser el que fem al menjador de casa nostra", diu l'autor de la premiada adaptaci¨® d'Els jocs florals de Canprosa. "Per aix¨° l'escenografia ¨¦s m¨ªnima: i ha l'escenari buit, gaireb¨¦, la paret de paper pintat, quatre taules d'Ikea i un terra de parquet. I prou". A part de les can?ons, per descomptat.