Immersions

Una de les caracter¨ªstiques m¨¦s sinistres de l¡¯imperialisme cultural ¨¦s la seva tossuderia: quan penses que hauria de cedir una mica, o agafar-se un moment per descansar, ¨¦s quan retorna amb m¨¦s embranzida. Ho veiem una i altra vegada amb la q¨¹esti¨® de la immersi¨® ling¨¹¨ªstica, que es veu q¨¹estionada c¨ªclicament i que ara ha reobert ferides amb la decisi¨® del Suprem d¡¯exigir un 25% de classes en castell¨¤. Si per una banda el percentatge ha acabat d¡¯evidenciar que l¡¯exig¨¨ncia seria, en realitat, una reducci¨® de la quantitat real de classes que s¡¯imparteixen en castell¨¤, de l¡¯altra ha mostrat per en¨¨sima vegada els mecanismes d¡¯aquest imperialisme, que tristament cal seguir combatent.

Aquest imperialisme treballa sobre tres sup¨°sits ideol¨°gics fonamentals: que les lleng¨¹es s¨®n eines, que les eines s¨®n intercanviables i que parlar espanyol ¨¦s, d¡¯alguna manera, l¡¯estat natural de les coses. N¡¯hi ha m¨¦s, esclar, per¨° amb aquests tres (amb el tercer, de fet) n¡¯hi ha prou per convertir qualsevol altra opci¨® ling¨¹¨ªstica (posem el catal¨¤) en una desviaci¨®, una falta de sentit com¨² que nom¨¦s es pot entendre com una agressi¨® o una rebequeria. Com tot bon narcisista patol¨°gic, l¡¯imperialisme cultural nom¨¦s aspira a la infinita repetici¨® de si mateix. Per aix¨°, la seva condici¨® ideol¨°gica ¨¦s ser natura i per aix¨° tolera tan malament la difer¨¨ncia. Les difer¨¨ncies.

Ara b¨¦, naturalitzar segles d¡¯hist¨°ria, de conquesta i submissi¨® militar no ¨¦s passa gaire diferent de pensar que el mercat ¨¦s neutre, que les regles del seu joc s¨®n justes i que tots gaudim de les mateixes oportunitats quan hi entrem, cosa que fa que s¡¯acabi moralitzant la pobresa o que ens sembli inevitable que una cultura minoritzada desaparegui. De fet, la desastrosa conseq¨¹¨¨ncia de pensar que una llengua ¨¦s una eina, i que les eines s¨®n reempla?ables, ¨¦s que aboca la diversitat ling¨¹¨ªstica a la mateixa mena de competici¨® del mercat, ent¨¨s a la liberal manera: que els febles desapareguin i que els forts s¡¯ho acabin menjant tot. La resta de pseudoarguments amb qu¨¨ es justifica l¡¯en¨¨sim atac contra la immersi¨® s¨®n una enganyifa que nom¨¦s ha de servir perqu¨¨ la baralla arribi aviat, en els termes que beneficien el fort. Com sempre. Perqu¨¨ el mercat ¨¦s asim¨¨tric, de la mateixa manera que la relaci¨® entre lleng¨¹es que tenen imperis (o eximperis) al darrere, o que s¨®n pot¨¨ncies econ¨°miques o s¡¯han imposat com a koin¨¦s contempor¨¤nies, no ¨¦s, ni ha estat mai, ni neutra ni justa. Sostenir aix¨° ¨¦s validar la destrucci¨® de la diversitat. Expandir l¡¯aven? de l¡¯imperi.

Si el catal¨¤ es troba davant de l¡¯emerg¨¨ncia ling¨¹¨ªstica que descriuen les an¨¤lisis m¨¦s pessimistes, el repte que se¡¯ns obre al davant potser es pugui pensar com el d¡¯habitar aquesta emerg¨¨ncia. El de molts est¨¤ passant per definir una causa justa i fer-ne lluita.