Estudis de la intimitat

No s¨®n poques les vegades que Marcel, el narrador i protagonista d¡¯El mar de cap per avall, de Pep Puig (Terrassa, 1969), compara Altafulla, el seu poble d¡¯estiueig des de petit, el lloc on ha anat a refugiar-s¡¯hi d¡¯adult despr¨¦s d¡¯una separaci¨® matrimonial, amb una illa: ¡°S¡¯estava convertint en la meva pr¨°pia illa, i jo en el t¨ªpic personatge del Bergman turmentat, malalt¨ªs i atrapat¡±, diu en un dels passatges que informen sobre la naturalesa d¡¯aquesta novel¡¤la.

Abans ha recordat que en algunes pel¡¤l¨ªcules del cineasta suec ¡ªPassi¨®, Com en un mirall, Persona, ambientades totes tres en un entorn solitari i a?llat com Altafulla a l¡¯hivern¡ª el que motiva la conducta dels personatges ¨¦s l¡¯¨¤nsia de saber coses sobre la intimitat de la gent que els envolta, la mania irreprimible d¡¯observar el comportament hum¨¤ ¡°amb la curiositat llaminera d¡¯un entom¨°leg¡±: Bergman ¡°no escriu guions sin¨® que construeix intimitats i despr¨¦s les filma¡±, diu Marcel, i el lector no pot estar-se de creure que una cosa semblant fa Puig a El mar de cap per avall, que tamb¨¦ construeix l¡¯ambigu dinamisme de la intimitat d¡¯uns personatges que han ¡°assumit que mai tindrem un lloc¡±. Aqu¨ª hi entra en joc, per¨°, l¡¯altre element important de la novel¡¤la: Marcel ¨¦s un traductor, i es comporta d¡¯una manera passiva, rutin¨¤ria i tan instintiva i animal com el protagonista del llibre que est¨¤ traduint, L¡¯¨¦tranger.

Com el Meursault d¡¯Albert Camus, el Marcel d¡¯El mar de cap per avall tamb¨¦ sembla estar sotm¨¨s a les lleis de la neglig¨¨ncia vital, com si una mena d¡¯indifer¨¨ncia autista ¡ª¡°Pura misantropia. Vida d¡¯eremita¡±¡ª, o una ira de tigre engabiat, el separ¨¦s de la possibilitat dels afectes o de l¡¯amistat. El que s¡¯esdev¨¦ entre els habitants del poble el deixa fred, per¨° no pas certs detalls o certs episodis quotidians, com si les coses que de deb¨° el commouen no tinguessin cap relaci¨® amb els humans i els sentiments, i s¨ª, en canvi, amb els moviments de la naturalesa ¡ªla novel¡¤la circula de tardor a tardor¡ª, o amb les realitats sensorials del poble, amb l¡¯activitat dels clients del bar La Torreta, amb el trag¨ª de la zona de baix-a-mar, dels apartaments i la platja.

I tamb¨¦ amb l¡¯aparici¨® d¡¯un foraster, un m¨²sic de jazz que a El mar de cap per avall fa el paper de l¡¯intr¨²s destructor de la bombolla de benestar forjada pel narrador, que contamina de c¨°lera l¡¯atmosfera tranquil¡¤la d¡¯Altafulla, i que ¨¦s l¡¯agent provocador dels daltabaixos f¨ªsics i morals que Puig narra encadenant-los amb l¡¯economia d¡¯una prosa d¡¯una notable temperatura verbal: ¨¦s un dels encerts de la novel¡¤la, una prosa tan clara i precisa que la majoria de vegades no sembla escrita, sin¨® dita, com si el lector no la lleg¨ªs sin¨® tan sols l¡¯escolt¨¦s, o com si l¡¯autor la condu¨ªs amb m¨¤ ferma cap al territori on vol situar-la, en el de l¡¯essencial, despullada de qualsevol ornament, lluny de tota complaen?a estil¨ªstica per aix¨ª fer versemblant al cap i a la fi una hist¨°ria que potser ni ho sembla ni ho ¨¦s, potser perqu¨¨ es tiba massa el fil dels atzars i les casualitats, potser perqu¨¨ la c¨¤rrega d¡¯adrenalina arriba a complicar la relaci¨® entre el narrador i el m¨²sic de jazz, potser perqu¨¨ la llarg¨¤ria de les perip¨¨cies cau en l¡¯exc¨¦s.

El m¨¨rit de Puig, per¨°, ¨¦s que a la novel¡¤la el car¨¤cter de l¡¯escriptura i el car¨¤cter del protagonista i narrador es confonen: Marcel ¨¦s tamb¨¦ transparent, directe i elemental com la seva escriptura (per¨° no tan efica? a l¡¯hora de resoldre les inconveni¨¨ncies de la vida pr¨¤ctica). No ¨¦s irrellevant l¡¯altre m¨¨rit de la novel¡¤la: essent com ¨¦s un estudi minuci¨®s de les intimitats d¡¯uns personatges que semblen sobreviure en una illa com n¨¤ufrags necessitats d¡¯amor, en tot moment s¡¯evita la temptaci¨® d¡¯improvisar melodies sentimentals, d¡¯ensucrar el passat que els aclapara o de subratllar les fantasies melodram¨¤tiques de les seves relacions.

El mar de cap per avall ¨¦s una novel¡¤la llarga, i la hist¨°ria de destrucci¨® que s¡¯hi narra potser costa una mica de creure, per¨° com passava amb La vida sense la Sara Amat, Puig aconsegueix que mentre s¡¯avan?a en la lectura el lector agraeixi que, en comptes de reproduir la vida, l¡¯exageri i la commocioni amb els excessos del desig i la imaginaci¨®: Puig ha escrit una novel¡¤la segurament irreal, per¨° ¨¦s apassionant, tendra, terrible i molt amena.