Una p¨¤tria anomenada Serrat

Deia Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n el 1976, en el seu can¨°nic i primerenc assaig sobre Joan Manuel Serrat, que el potencial de p¨²blic del m¨²sic del Poble-sec era ¡°immens¡±. Amb el seu gran ull cl¨ªnic d¡¯escriptor i periodista, Montalb¨¢n ja va saber apreciar que Serrat estava ¡°per sobre de la resta de cantautors gr¨¤cies a la seva capacitat d¡¯identificaci¨® amb la gent¡±, i que sabia connectar ¡°amb els sentiments m¨¦s ¨ªntims de l¡¯home del carrer¡±. Gaireb¨¦ mig segle despr¨¦s d¡¯aquelles paraules, quan el cantautor catal¨¤, de 77 anys, ha anunciat que s¡¯acomiada dels escenaris per sempre, aquest p¨²blic immens s¡¯ha convertit en una p¨¤tria. En tot un lloc intergeneracional que uneix oients de totes les edats i representa una magn¨ªfica conquesta per a la m¨²sica espanyola.

¡°Serrat ha estat una gran influ¨¨ncia i ho continua sent¡±, reflexiona Luis Garc¨ªa Gil, autor dels llibres d¡¯an¨¤lisi de l¡¯obra del m¨²sic. Serrat en la encrucijada i Serrat y los poetas (tots dos editats per Efe Eme). ¡°?s el gran referent entre els cantautors i, sobretot, ¨¦s una influ¨¨ncia que va m¨¦s enll¨¤ de la can?¨® d¡¯autor. Serrat ha influ?t en la m¨²sica pop, en els indies, en l¡¯¨¤mbit del flamenc, fins i tot en els rockers, en m¨²sics que estan als seus ant¨ªpodes. Potser perqu¨¨ mai no ha sigut un cantautor a l¡¯¨²s, sin¨® un gran lletrista i melodista¡±. En paraules de Juan Puchades, director de la revista Cuadernos Efe Eme: ¡°Des de molt jove va abastar unes cotes com a lletrista inimaginables, in¨¨dites: no ¨¦s f¨¤cil trobar referents que manegin el llenguatge culte i el popular com ell ho fa. ?s gaireb¨¦ impossible, i en dos idiomes! Per fer-ho cal haver llegit el que Serrat ha llegit i analitzat i, per descomptat, tenir el cap i la sensibilitat ¨²nics que t¨¦. Si hi afegim la seva brutal capacitat mel¨°dica, ens trobem amb un compositor excepcional. Si alg¨² vol escriure can?ons en el nostre idioma, sens dubte ha d¡¯estudiar tota l¡¯obra de Serrat¡±.

L¡¯assignatura Serrat ha estat una constant des que es va donar a con¨¨ixer el 1965 amb les seves primeres composicions i va renovar amb un aire fresc l¡¯anomenada Nova Can?¨®,aquella plataforma de pioners que van reivindicar l¡¯¨²s del catal¨¤ en la m¨²sica espanyola. Assentat com a referent d¡¯aquell moviment, va sorprendre passant a cantar en castell¨¤ amb el disc dedicat a Antonio Machado el 1969. D¡¯aquesta manera tamb¨¦ va triomfar m¨¦s enll¨¤ de l¡¯Ebre; tant, que va acaparar portades de revistes, va protagonitzar pel¡¤l¨ªcules i va fer les Am¨¨riques. Amb la publicaci¨® de Mediterr¨¢neo el 1971 i el posterior ¨¤lbum amb poemes de Miguel Hern¨¢ndez, Serrat es va convertir en un compositor en castell¨¤ de primer nivell, va marcar el pas als dos costats de l¡¯Atl¨¤ntic i va innovar no nom¨¦s en una l¨ªrica de c¨¤rrega po¨¨tica, sin¨® tamb¨¦ manejant un estil propi. ¡°Cal destacar la seva enorme tasca com a cantor de poetes als quals va posar m¨²sica d¡¯una manera gens convencional ni recitativa. Va anar m¨¦s lluny que Paco Ib¨¢?ez. Va fer de Machado i Hern¨¢ndez lletristes pop, amb tot el que aix¨° va tenir d¡¯impacte per a la gent jove del moment¡±, assenyala Garc¨ªa Gil.

Les ones expansives d¡¯aquest impacte arriben fins avui. A Serrat se li han retut molts homenatges. ?s el m¨²sic espanyol viu amb m¨¦s discos d¡¯homenatge. T¨¦ dos volums d¡¯¨¤lbums en qu¨¨ artistes d¡¯altres generacions canten els seus temes. Fins i tot en la seva Antolog¨ªa desordenada es recullen duets amb Joaqu¨ªn Sabina, Pablo Milan¨¦s, Miguel Poveda, S¨ªlvia P¨¦rez Cruz, Dulce Pontes, Estopa, Carmen Linares, Alejandro Sanz i Dani Mart¨ªn. L¡¯¨²ltim homenatge va ser Hijos del Mediterr¨¢neo, un ¨¤lbum d¡¯homenatge generacional que repassava Mediterr¨¢neo de dalt a baix amb m¨²sics del panorama indie. ¡°?s un coneixedor nat del que ¨¦s una can?¨®¡±, assegura Amaro Ferreiro, que va coordinar Hijos del Mediterr¨¢neo. ¡°No tothom en sap. Les regles de la can?¨® s¨®n for?a abstractes i desconegudes, i ell les coneix molt b¨¦. Sap portar les seves can?ons fins a les ¨²ltimes conseq¨¹¨¨ncies¡±. Xoel L¨®pez, que va participar en aquest disc i va decidir passar-se a cantar i compondre d¡¯angl¨¨s a espanyol, assegura que va ¡°perseverar molt¡± en les can?ons de Serrat per ¡°aprendre a construir una bona can?¨® en espanyol¡±. En paraules d¡¯Anni B. Sweet, que va participar en el recent homenatge que el festival Alhambra Monkey Week va dedicar a Sevilla al 50¨¨ aniversari de Mediterr¨¢neo: ¡°Les seves lletres et transporten totalment a l¡¯¨¨poca. ?s molt accessible i, despr¨¦s, acaben per ser molt concretes. M¡¯encanta com ho retrata tot¡±. Tant Anni B. Sweet com Xoel L¨®pez van arribar a ell igual que tants altres espanyols: la m¨²sica de Serrat era una torxa que passava de pares a fills. Jairo Zavala, conegut art¨ªsticament com a Depedro, ho recorda b¨¦: ¡°Sempre ha estat en la meva vida. El tinc relacionat amb la cinta eterna que feia mil voltes al cotxe dels meus pares¡±. I sentencia: ¡°A qui no li agradi Serrat no t¨¦ cor. ?s un gegant¡±.

Un gegant que ha caminat tota una vida i ara ja vol descansar, tot i que les seves can?ons, com un cam¨ª de petxines, ens continuaran conduint a nosaltres mateixos.