Mosso d¡¯esquadra: entre la burocr¨¤cia i l¡¯acci¨®

La ficci¨® policial, en qualsevol disciplina art¨ªstica, ha hagut de negociar el grau de realisme que ha estat disposada a incorporar. Fins a on mostrar la rutina del seu cos de funcionaris, tan grisa, administrativa i feixuga com la de qualsevol col¡¤lega de l¡¯¨¤mbit p¨²blic, quan els llampecs excitants ¡ªun aven? en una investigaci¨®, el desplegament d¡¯una operaci¨®¡­¡ª garanteixen retenir el lector com a ostatge?

Aquella m¨¤xima period¨ªstica de no deixar que la veritat espatlli una bona hist¨°ria ha trobat la seva formulaci¨® perfecta en les novel¡¤les i produccions audiovisuals de g¨¨nere negre en sentit ampli. Una ingent tasca de selecci¨® i filtratge, i alhora la generositat amb les llic¨¨ncies, han marcat, especialment i tradicional, la representaci¨® de la feina dels policies. Entre l¡¯heroi i el bur¨°crata, qui no es quedaria amb el primer si el que es busca ¨¦s l¡¯entreteniment?

Sense arribar a la tergiversaci¨® radical d¡¯aquest procediment que va significar la s¨¨rie televisiva The Wire ¡ªja saben, ¡°que es foti l¡¯espectador mitj¨¤¡±, en paraules del seu creador, David Simon¡ª, Policies suposa una mena de comprom¨ªs entre dos extrems: la fantasia de fer creure que el gremi viu instal¡¤lat en un cap¨ªtol de Polic¨ªas en acci¨®n de La Sexta i la dosi de somn¨ªfers letal que seria filmar un documental verit¨¦. O, expressat d¡¯una altra manera, trobar un punt d¡¯equilibri entre l¡¯esbarjo i la divulgaci¨®.

L¡¯alian?a creativa entre Joan Miquel Capell (Barcelona, 1960) i Andreu Mart¨ªn (Barcelona, 1949) explica aquesta f¨®rmula h¨ªbrids tan peculiar. El primer, mosso d¡¯esquadra durant tres d¨¨cades i actualment responsable del Gabinet de Prevenci¨® i Seguretat de la Diputaci¨® de Barcelona; el segon, un referent de la novel¡¤la negra. Aix¨ª doncs, un insider (encara que tamb¨¦ amb experi¨¨ncia en la novel¡¤la com a guanyador del premi Crims de Tinta el 2018 amb Wad-Ras) i un veter¨¤ de les lletres (que, a aquestes altures, ja les deu saber quasi totes del m¨®n del seu c¨°mplice).

Ambientada el 1992, Policies centra la seva trama en una xarxa de falsificaci¨® de medicaments que es ramifica en un delicte contra la salut p¨²blica ¡ªengreixar el bestiar amb clenbuterol, la qual cosa es tradueix en intoxicacions aliment¨¤ries¡ª i ens condueix fins al narcotr¨¤fic mexic¨¤, a la vegada que abasta el tr¨¤fic sexual de menors. No sembla agosarat inferir que, a grans trets, Capell aporta els seus coneixement professionals en el tr¨¤fic de drogues i els delictes contra el consum (el cervell te¨°ric), i Mart¨ªn, el pols narratiu per dinamitzar-ho tot (transicions, persecucions, di¨¤legs¡­) i el seu caracter¨ªstic humor sorneguer (l¡¯engrescador, per entendre¡¯ns).

La personalitat del llibre rau a apropar-nos a les interioritats del cos dels Mossos d¡¯Esquadra en aquella ¨¨poca ¡ªunitats, modus operandi, equipaments tecnol¨°gics, plans de formaci¨®, les compet¨¨ncies que tenia i les que no, les friccions amb els altres cossos de seguretat¡­¡ª i el seu comprom¨ªs amb el rigor i la meticulositat en l¡¯exposici¨® dels mecanismes funcionals d¡¯una investigaci¨® (conv¨¦ no oblidar, per exemple, la submissi¨® als manaments judicials).

Com per compensar aquest esfor? per la fidelitat, s¡¯introdueix un agent americ¨¤ de la DEA amb arrels familiars a Espanya i Cuba, Lou D¨ªaz, que cau en la bufonada, i un dinar dels dolents, vigilats per policies encoberts, que frega l¡¯astracanada. Per¨° des del moment que hi ha la forta sospita que totes dues an¨¨cdotes van comptar amb la m¨¦s exacta de les correspond¨¨ncies en el m¨®n real, tot queda perdonat.