Canet i el 50%

Ens pensem que aix¨° de l¡¯escola de Canet ¨¦s un atac de l¡¯espanyolisme a la immersi¨® ling¨¹¨ªstica, i ja ens esquincem les vestes reclamant alguna acci¨® prou contundent per plantar cara, que l¡¯escola no es toca, es convoquen manifestacions, se signen pronunciaments, es fan declaracions solemnes. Molt de rebombori, tot escarafalls, per¨° al cap i a la fi tot es redueix al capteniment del conseller d¡¯Educaci¨®, Josep Gonz¨¢lez-Cambray, que ja ha dit que la conselleria no hi pot fer res de res. Des d¡¯aqu¨ª aplaudim que es negu¨¦s a doblar les seves declaracions al castell¨¤, per¨° si no hi pot fer res m¨¦s, aix¨° no va m¨¦s enll¨¤ del gest simb¨°lic.

No s¡¯ha dit gaire per no dir gens, per¨° aquesta mesura de fer fer el 25% de les classes en castell¨¤ ¨¦s l¡¯antesala del que vindr¨¤, que ser¨¤ molt m¨¦s llarg i profund del que ens pensem. Estan esmolant la dalla, per entendre¡¯ns. A aquest 25% de Canet s¡¯hi arriba com a mesura cautelar davant la den¨²ncia d¡¯uns pares que no volen el 25%, sin¨® el 50% de les classes en castell¨¤, i les mesures cautelars no s¨®n sin¨® l¡¯evid¨¨ncia que l¡¯Estat, a trav¨¦s d¡¯una de les seves potes, la just¨ªcia, s¡¯ho est¨¤ rumiant. Si el 23 de novembre el Tribunal Suprem ordenava el 25% de castell¨¤ per a tot el sistema educatiu, el 2 de desembre arribava com un ariet l¡¯admissi¨® a tr¨¤mit de la demanda del 50% a Canet i la imposici¨® de les mesures cautelars. Sembla fins i tot una acci¨® coordinada.

?s ben clar que l¡¯Estat se n¡¯ha atipat, d¡¯aix¨° de les lleng¨¹es, i s¡¯ha acabat el temps de gr¨¤cia en qu¨¨ havia de fer acte de contrici¨®. Si hem pogut gaudir de quaranta anys de normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica ha estat per una Transici¨® en qu¨¨ l¡¯Estat va haver de cedir davant les demandes de la perif¨¨ria per mantenir l¡¯equilibri territorial, i tamb¨¦ per la culpa que significava arrossegar una r¨¨mora de d¨¨cades de repressi¨® per una dictadura que havien comandat els mateixos que pretenien transitar cap a la democr¨¤cia. S¡¯havien de fer perdonar, calia mostrar-se emp¨¤tic envers els regionalismes, i el fet que la Constituci¨® inclogu¨¦s el respecte envers la diversitat ling¨¹¨ªstica va servir per mirar cap a una altra banda quan van apar¨¨ixer les primeres demandes de normalitat. L¡¯Estar va tolerar, aix¨ª, que des de Catalunya es practiqu¨¦s una evident discriminaci¨® positiva envers la llengua catalana, avalada per llei, que va dur a una administraci¨® en catal¨¤, a una televisi¨® p¨²blica en catal¨¤ i a una escola plenament catalana.

De fet, si els tribunals, al seu dia, es van empescar aix¨° del 25% va ser en atenci¨®, encara, del respecte per la diversitat ling¨¹¨ªstica, perqu¨¨ la l¨°gica biling¨¹ista porta a un 50% que ja tenim a tocar. Ja no estan per brocs, ja no se senten interpel¡¤lats per les demandes de normalitzaci¨® ni se senten vinculats amb cap mena de responsabilitat als excessos que en ¨¨poques pret¨¨rites l¡¯Estat va perpetrar contra la llengua catalana. A mi qu¨¨ m¡¯expliques, diuen avui a l¡¯Estat profund. El que hi ha darrere la sent¨¨ncia del possible 50% (i podem estar segurs que arribar¨¤) ¨¦s la liquidaci¨® per part de l¡¯Estat de tota la comprensi¨®, real o fal¡¤la?, que durant aquests anys ha mostrat pels processos de normalitzaci¨® de les altres lleng¨¹es d¡¯Espanya. Uns processos que, amb una maquin¨¤ria medi¨¤tica ben greixada, ja hem vist com la dreta m¨¦s cavernosa s¡¯encarrega d¡¯identificar amb el nazisme i l¡¯apartheid per posar-hi l¡¯opini¨® p¨²blica ben en contra. Efectivament, la Constituci¨® diu que s¡¯han de protegir les lleng¨¹es d¡¯Espanya, per¨° no diu quant ni fins quan.

Si l¡¯Estat dona per liquidada la normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica, no seria tan estrany que, a demanda d¡¯un sol ciutad¨¤, un jutge determin¨¦s que els carrers d¡¯un poble han d¡¯estar retolats en les dues lleng¨¹es; que a l¡¯ajuntament tota la documentaci¨® estigui duplicada per sistema; que la Generalitat hagi d¡¯exhibir doble retolaci¨®; que TV3 estigui obligada a fer la meitat de la seva programaci¨® en castell¨¤. Que, en definitiva, la llengua catalana, com a llengua pr¨°pia, deixi de disposar de cap ¨¤mbit derivat d¡¯aquesta condici¨®. Ja podem rec¨®rrer a la grandiloq¨¹¨¨ncia i dir que l¡¯escola no es toca, per¨° Canet no ¨¦s nom¨¦s un atac de la immersi¨® ling¨¹¨ªstica. ?s l¡¯indici que fins aqu¨ª ha arribat la broma.