Una llengua infrafinan?ada

Si una cosa no han sabut fer els partits pol¨ªtics partidaris de la normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica, que sempre han sigut majoria al Parlament, ha estat contrarestar el discurs tavernari que deia que aix¨° de la llengua eren xiringuitos, que era un malbaratament, que no es feia sin¨® subvencionar els amiguets, i qualsevol cosa que tingu¨¦s a veure amb la pretensi¨® d¡¯estendre la llengua era titllada d¡¯identit¨¤ria. I esclar, arran de la crisi del 2008 no va trigar gaire a arrelar el missatge que era molt millor mantenir quir¨°fans que no pas destinar diners a una cosa que nom¨¦s feia que separar-nos.

M¨¢s informaci¨®n

Abandonats a la in¨¨rcia

Enyorant Montilla

I ning¨² va voler baixar a l¡¯arena per rebatre la demag¨°gia, ja fos per no embrutar-se en el fang, ja fos per no semblar massa de la ceba, i aquell discurs va acabar fent forat, com si la llengua, dins l¡¯edifici de l¡¯Estat del benestar, fos una cosa petita i prescindible. Ara s¨®n molts els que afirmaran que ¨¦s molt millor disposar de m¨¦s llits d¡¯hospital que no pas tenir doblada l¡¯¨²ltima de Pixar, com si una cosa hagu¨¦s d¡¯excloure l¡¯altra, com si el foment de la llengua no mereix¨¦s formar part de les pol¨ªtiques p¨²bliques. A Fran?a ho tenen molt clar amb la seva coneguda pol¨ªtica de subvencions a la ind¨²stria audiovisual, i Espanya inverteix molt m¨¦s a promoure el castell¨¤ fora de les seves fronteres que no pas la resta de lleng¨¹es de l¡¯Estat de portes endins. Els mateixos que haurien canviat el catal¨¤ per quir¨°fans no van proposar mai el tancament de cap seu de l¡¯Instituto Cervantes.

Sembla que fins i tot ens ho hem cregut, i tenim coll ben avall que els recursos per destinar a la llengua s¨®n migrats; i per for?a ho han de ser, tenint en compte les estretors del model de finan?ament i que amb un tracte fiscal diferent les coses serien d¡¯una altra manera. Per¨°, sigui com sigui, el cert ¨¦s un cop d¡¯ull als ¨²ltims pressupostos revela que la llengua ¨¦s a la cua de les pol¨ªtiques p¨²bliques, a una dist¨¤ncia tan sideral de les porcions m¨¦s generoses del past¨ªs del benestar que resulta risible fer creure que, de deb¨°, el nombre de beques menjador, o la despesa en recerca, o les millores en les infraestructures depenen realment de si es fan o no cursos al Consorci per a la Normalitzaci¨® Ling¨¹¨ªstica.

D¡¯acord amb els ¨²ltims comptes p¨²blics, la inversi¨® en el foment del catal¨¤ arriba als 42 milions d¡¯euros ¡ª¨¦s molt?, ¨¦s poc?¡ª d¡¯un total de 36.008 milions de la despesa total de la Generalitat, xifra que representa un desorbitat (ironia) 0,11%. S¨ª, aix¨° de la llengua catalana, que tant de temps ens ocupa i que poc o molt creiem que s¡¯erigeix en patrimoni cultural o simb¨°lic, s¡¯end¨² poc m¨¦s d¡¯1 euro de cada 1.000; i el que ¨¦s pitjor, hem deixat que arrel¨¦s la idea que aquest euro i escaig no permetia garantir els serveis p¨²blics elementals amb gaireb¨¦ 999 euros m¨¦s. No cal ni dir que, amb tota la l¨°gica, encap?alen la despesa les carpetes de Salut (arrodonint, 9.800 M€), Educaci¨® (6.700 M€), finan?ament municipal (3.700 M€) i Transport (2.800 M€).

El fet que aquests 42 milions no s¨®n precisament una fortuna ho demostra la posici¨® que ocupa la llengua catalana en la llista de les pol¨ªtiques de la Generalitat, segons el document Un pa¨ªs de prosperitat compartida, en qu¨¨ es detallen els pressupostos del 2021. De les 35 pol¨ªtiques consignades, el catal¨¤ es troba a la 30a posici¨®, que podria perdre a mans de ¡°Altres actuacions de car¨¤cter econ¨°mic¡± (no diu quines), i bastant per darrere del desenvolupament empresarial (m¨¦s de 49 M€), el foment de l¡¯esport (75 M€) o el turisme (156 M€). I no es pot afirmar que siguin diners dilapidats: d¡¯aquests 42 milions, 33 van a parar al Consorci, que preveu, entre altres mesures, donar formaci¨® de catal¨¤ a 85.000 persones.

Ning¨² diu que quadrar uns pressupostos sigui f¨¤cil, ni que per garantir el finan?ament per al catal¨¤ calgui delmar partides b¨¤siques, per¨° fa anys que la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica es basa en el voluntariat i la conscienciaci¨® col¡¤lectiva (amb la sons¨°nia del dep¨¨n de tu), tot buscant subrogar la superviv¨¨ncia de l¡¯idioma en el parlant i la seva implicaci¨®. I, com en tot, per a la llengua tamb¨¦ calen diners.