L¡¯altra Rachel

L¡¯escriptora britanicocanadenca Rachel Cusk (1967) ja por-tava quatre novel¡¤les, m¨¦s o menys sat¨ªriques i m¨¦s o menys aplaudides, quan va trobar que l¡¯escriptura autobiogr¨¤fica li permetia comentar situacions que amb la ficci¨® se li resistien. El 2001 va publicar A Life¡¯s Work i, en la mateixa l¨ªnia confessional tot i que m¨¦s tard, el 2013 va apar¨¨ixer Aftermath (Seq¨¹ela, en la traducci¨® de Carme Geron¨¨s per a l¡¯editorial Les Hores). La primera analitza sense embuts l¡¯experi¨¨ncia de Cusk amb la maternitat; la segona, qu¨¨ passa amb un matrimoni quan tot se¡¯n va en orris. Les dues s¨®n obres not¨°ries, motiu d¡¯enrenou: li van reportar l¡¯admiraci¨® d¡¯uns i l¡¯odi d¡¯altres perqu¨¨ (atenci¨®: ironia), qu¨¨ ¨¦s aix¨° d¡¯una dona q¨¹estionant-se la maternitat? Com gosa sincerar-se sobre la desfeta del seu propi matrimoni?

La darrera obra de Cusk, L¡¯altra casa (tamb¨¦ a Les Hores; tradu?da per ?frica Rubi¨¦s Mirabet), s¡¯allunya d¡¯aquella escriptura m¨¦s personal. Tamb¨¦ es desmarca de la trilogia que m¨¦s ha contribu?t al cr¨¨dit literari de Cusk com a figura imprescindible de les lletres anglosaxones; la formada per Outline (2014), Transit (2016) i Kudos (2018).

Misteriosament, la hist¨°ria de L¡¯altra casa ¨¦s relatada a un tal Jeffers (no sabrem qui ¨¦s) per una narradora que respon al nom el¡¤l¨ªptic de M i viu obsessionada amb un artista, L. Malgrat que hi ha un destinatari del relat (Jeffers), llegim un mon¨°leg. La remitent ¨¦s una veu pensarosa, hiperanal¨ªtica: recorda que en el moment m¨¦s cr¨ªtic de la seva exist¨¨ncia va topar amb les pintures de L, hi va connectar, i aix¨° la va conduir a trencar amb tot i comen?ar una vida nova. La capacitat de l¡¯art per transformar-nos ¨¦s crucial a la novel¡¤la. M, doncs, se sent en deute amb L i el convida a instal¡¤lar-se en una cabana a la vora de casa seva, als aiguamolls solitaris on viu amb en Tony, un homen¨¤s que personifica la santa paci¨¨ncia. L es fa pregar per¨° acaba presentant-s¡¯hi a l¡¯estiu. Contra el que preveia la narradora, L ¨¦s un home superb, intractable, i s¡¯ha perm¨¨s la llic¨¨ncia de venir acompanyat per Brett, jove i agraciada. L ¨¦s un artista, i els artistes, als ulls de la protagonista, van a la seva i no acaten les convencions que pesen sobre la resta.

Sembla que la novel¡¤la hagi de fixar-se en com exigim a l¡¯art que ens porti al l¨ªmit, la catarsi; ara b¨¦, fixant-se en el privilegi de la llibertat que es reserven els artistes ¡ªi a la seva manera els homes¡ª, la narradora detecta les cotilles asfixiants del g¨¨nere (els inconvenients de ser dona) i la limitaci¨® de moviments que imposen. Reflexiona, aix¨ª, sobre les lleis i els escr¨²pols de la feminitat. La irrupci¨® de Brett fa que M es digui: ¡°Les dones com la Brett em treien de polleguera, no nom¨¦s perqu¨¨ els agrad¨¦s exhibir-se sin¨® perqu¨¨ intu?a que [...]eren capaces de posar en evid¨¨ncia altres persones¡±. D¡¯altra banda, la visita de la filla de la narradora, Justine, la porta a parlar-nos de les relacions maternofilials.

Sovint Cusk clava les frases (les clava a la paret i all¨¤ hi queden penjades com un p¨°ster motivacional): ¡°La nostra feina com a progenitors s¡¯ha dut a terme sense errors fatals ni injust¨ªcies si l¡¯infant es torna a fer visible un cop s¡¯ha convertit en adult¡±. En una altra banda diu: ¡°El principi m¨¦s important que havia seguit per educar la meva filla havia estat simplement el de fer el contrari del que m¡¯havien fet a mi¡±.

Un inconvenient de la novel¡¤la ¨¦s que triga m¨¦s de cent p¨¤gines a fer els preparatius perqu¨¨, ara s¨ª, els personatges reaccionin qu¨ªmicament entre ells i se succeeixi una s¨¨rie d¡¯escenes explosives (explosions controlades per¨° capaces de generar canvis). L¡¯escena en qu¨¨ el xicot gel¨®s de Justine reuneix tothom per llegir la seva novel¡¤la de pa sucat amb oli, i nom¨¦s rep el comentari sever de L, ¨¦s memorable. La segueix l¡¯escena en qu¨¨ L i Brett decoren les parets del seu allotjament pintant-hi un Jard¨ª de l¡¯Ed¨¨n amb una Eva cruel que remet a l¡¯amfitriona. Cap al final, els lectors som voyeurs en un bany nocturn; mare i filla s¡¯exposen amb el vestit d¡¯Adam...

El millor d¡¯aquesta novel¡¤la austera: mentre narra i sospesa, M fa un recompte minuci¨®s de les intimitats psicol¨°giques dels altres. Cusk coneix els personatges. Il¡¤lumina les raons fosques que els somouen. ?s aix¨ª com Cusk se¡¯ns mostra espl¨¨ndida.