El n¨ªnxol trencat

La immersi¨® ling¨¹¨ªstica t¨¦ la seva ¨¨pica, i aquestes darreres setmanes no s¡¯han estat de recordar-nos-la. Sembla que davant dels atacs pol¨ªtics, medi¨¤tics i judicials ens cal tornar als impulsos primigenis, als moments fundacionals que llavors van donar sentit a la transformaci¨® de la xarxa escolar en un model d¡¯escola en catal¨¤ que representava una gran placenta per a la igualtat d¡¯oportunitats d¡¯una poblaci¨® que era, en aquell moment, d¡¯or¨ªgens i recursos ben diversos. Com si busqu¨¦ssim en aquells vestigis els arguments que ens han de permetre sortir del destret en qu¨¨ ens trobem avui davant l¡¯imparable 25% de castell¨¤ a les aules i el m¨¦s que previsible 50%. I en el record d¡¯aquells moments no podia faltar l¡¯esment d¡¯aquells pares de Santa Coloma de Gramenet que van demanar l¡¯escola en catal¨¤ per als seus fills i que van sembrar la llavor d¡¯un sistema que no s¡¯han estat de dir que era model d¡¯¨¨xit.

S¨ª, en aquell moment les fam¨ªlies castellanoparlants eren les primeres que, malgrat el context pol¨ªtic ¡ªa les acaballes del franquisme i la transici¨®¡ª, percebien que el coneixement del catal¨¤ era necessari per a l¡¯obtenci¨® de feines millors que les seves, perqu¨¨ era evident que a la bastida i al taller s¡¯hi parlava en castell¨¤, per¨° a les oficines de la f¨¤brica era el catal¨¤ la llengua que sentien. I de la mobilitzaci¨® d¡¯aquells pares va sortir la reivindicaci¨® de la immersi¨® ling¨¹¨ªstica com a mecanisme perqu¨¨ els seus fills aprenguessin la llengua, ja que era segur que el castell¨¤ ja el sabrien. Val a dir que l¡¯empenta pol¨ªtica, en aquell moment, va arribar de l¡¯esquerra, perqu¨¨, malgrat l¡¯¨²s pol¨ªtic que m¨¦s endavant en va fer el pujolisme, ¨¦s sabut que la immersi¨® no era gaire ben vista des de les files convergents, que tampoc veien tan malament que la divisi¨® de la poblaci¨® per llengua serv¨ªs tamb¨¦ de separaci¨® de classe.

Els adults castellanoparlants, doncs, van actuar de primer motor de catalanitzaci¨® dels fills, persuadits de la necessitat d¡¯adquirir uns coneixements que havien de servir per aspirar a la millora de les condicions de vida, en all¨° que convencionalment se n¡¯ha dit l¡¯ascensor social. Per¨° alguna cosa s¡¯ha trencat, i no es tracta ara ¡ªnom¨¦s¡ª de carregar contra els contraris a la immersi¨®, sempre emparats medi¨¤ticament i judicial per forces pol¨ªtiques a la dreta, els quals tothom assenyala com els culpables del final del model. Es tracta de veure com, avui, la necessitat d¡¯aprendre catal¨¤ s¡¯ha buidat del tot de contingut, i si aleshores, amb una llengua catalana en vies de recuperaci¨®, eren els pares els que maldaven perqu¨¨ els fills aprenguessin catal¨¤, ara s¨®n els fills els que actuen de porta d¡¯acc¨¦s del catal¨¤ per als pares.

Els anys dos mil van portar una nova gran immigraci¨® que ens va agafar amb la immersi¨® plenament desenvolupada, de manera que cada nen que arribava era escolaritzat en catal¨¤. I amb aix¨° ens cr¨¨iem que ja ho ten¨ªem tot, que no tindr¨ªem problemes per acollir tothom que vingu¨¦s, per¨° el cert ¨¦s que la percepci¨® dels adults sobre la necessitat d¡¯aprendre catal¨¤ havia caigut en picat: ni era imprescindible per trobar feina, ni era necessari per interactuar amb la poblaci¨® local, sempre disposada al condescendent canvi de llengua, que tant perjudica catalanoparlants i no catalanoparlants. Enderiats a blindar l¡¯aprenentatge del catal¨¤ en l¡¯etapa escolar, s¡¯han desat¨¨s altres ¨¤mbits, i avui la percepci¨® del nouvingut ¨¦s que la llengua no ¨¦s res de primordial. Fins al punt que, en molts casos, l¡¯aproximaci¨® de les fam¨ªlies al catal¨¤ ha estat precisament per l¡¯inter¨¨s dels progressos escolars dels fills, en una mena d¡¯intercanvi de papers: si abans els adults eren els primers que empenyien la catalanitzaci¨® dels fills, ara van a remolc del que aquests fan a l¡¯escola, on, d¡¯altra banda, cada cop parlen menys el catal¨¤.

No serveix de res recordar que, originalment, van ser les fam¨ªlies immigrades les primeres a voler l¡¯escola en catal¨¤ perqu¨¨ avui la percepci¨® dels nouvinguts sobre la llengua ¨¦s una altra de ben diferent, i aqu¨ª la culpa no ¨¦s dels que posen recursos a la just¨ªcia. Mentre confi¨¤vem en l¡¯escola com a gran mecanisme ling¨¹¨ªsticament igualador i a la pr¨¤ctica la f¨¨iem responsable de la normalitzaci¨® del catal¨¤ en pes, ens conform¨¤vem a convertir el sistema educatiu en un n¨ªnxol ali¨¨ a la resta de l¡¯entorn socioling¨¹¨ªstic. I ara el n¨ªnxol ens l¡¯han rebentat amb una ma?a de jutge gegant.