Les lleng¨¹es es moren i tal

Sopar amb gent, som colla, per¨° tampoc tanta, les converses no s¡¯acaben d¡¯atomitzar i m¨¦s o menys el debat ¨¦s a l¡¯un¨ªson. Apareix per descomptat el tema de la llengua, les posicions s¨®n contraposades, no arriba pas la sang al riu perqu¨¨ hom ¨¦s civilitzat i la trobada t¨¦ l¡¯objectiu de passar l¡¯estona, per¨° la flu?desa de l¡¯alcoholisme permet les desinhibicions i l¡¯estirabot f¨¤cil. A taula hi ha una advocada laboralista a qui no es q¨¹estionen les opinions sobre la reforma laboral, i un instal¡¤lador de plaques solars no s¡¯est¨¤ de pontificar sobre els avantatges de l¡¯energia neta. Per¨° en llengua tothom s¡¯hi atreveix, tant li fa que a taula hi pugui haver ling¨¹istes, el m¨¦s possible ¨¦s que les opinions gratu?tes campin lliurement.

Una d¡¯aquestes opinions m¨¦s sovintejades et recorda que totes les lleng¨¹es s¡¯acaben morint, que passi el que passi d¡¯aqu¨ª uns quants anys ja no parlarem catal¨¤, possiblement tampoc castell¨¤, i sempre es recorre al llat¨ª per validar l¡¯argument. El llat¨ª ¨¦s una llengua morta, ¨¦s ben normal que el catal¨¤ tamb¨¦ desaparegui. I sempre, invariablement, qui defensa la normalitat de l¡¯extinci¨® ling¨¹¨ªstica ¨¦s parlant d¡¯una llengua hegem¨°nica ¡ªdigue¡¯n angl¨¨s, franc¨¨s, itali¨¤, castell¨¤, etc.¡ª en pa?sos on la resta de lleng¨¹es agonitzen, i sempre, invariablement, l¡¯objectiu de la tesi no ¨¦s altre que subrogar la voluntat de superviv¨¨ncia a la implacabilitat del fatalisme. ?s all¨° del qu¨¨ hi farem, la vida ¨¦s aix¨ª, no l¡¯he inventada pas jo.

Es demana, doncs, als parlants de les lleng¨¹es petites que entenguin el dest¨ª que els ha tocat viure, i aix¨° es fa, curiosament, des d¡¯un pensament d¡¯esquerres, m¨¦s que res perqu¨¨ des de la dreta ja fa temps que s¡¯han tret la careta i advoquen per manllevar tota connotaci¨® cultural-sentimental-emocional a uns constructes, les lleng¨¹es, que s¨®n entesos nom¨¦s com a mitjans de comunicaci¨® sotmesos a les din¨¤miques del mercat. I la mateixa esquerra que pateix per la desaparici¨® d¡¯esp¨¨cies vives, o la destrucci¨® del medi ambient, no deixa de mirar sota el focus de la normalitat el fet que abandonem la llengua pr¨°pia perqu¨¨ aix¨ª ens podem entendre millor. I si aix¨° condueix a la desaparici¨® de la llengua, doncs no passa res perqu¨¨ ha passat sempre.

S¨ª, ha passat sempre, per¨° de maneres que una llengua es mori n¡¯hi ha moltes. Una, per exemple, consisteix a eliminar la poblaci¨® mateix, sigui per genocidi sigui per migracions for?ades. N¡¯¨¦s un exemple el cas del ga¨¨lic irland¨¨s, que per b¨¦ que encara hi ¨¦s, s¡¯ha vist castigat per les emigracions. Una altra ¨¦s la substituci¨® ling¨¹¨ªstica, per la qual els parlants abandonen gradualment la llengua pr¨°pia en benefici d¡¯una altra, que sol ser oficial de l¡¯estat i tamb¨¦ llengua hegem¨°nica, amb un exemple ben llaminer a Gibraltar, on els joves ja nom¨¦s parlen castell¨¤ amb els avis. I una tercera ¨¦s una mort ben dol?a, la que es produeix despr¨¦s de segles d¡¯evoluci¨®, i que fa que, un bon dia, els mateixos parlants se sorprenguin de parlar una cosa diferent dels seus ancestres i convinguin que all¨° ja ¨¦s una altra cosa. ?s el cas del llat¨ª. Ja voldria jo una mort aix¨ª per al catal¨¤, perqu¨¨ seria sin¨°nim de cent¨²ries de vigoria.

La cosa no acaba aqu¨ª, per¨°. Al costat de l¡¯acceptaci¨® del fatalisme hi ha tamb¨¦ la cr¨ªtica a les accions de foment de la llengua, sempre vistes com a sospitoses de provincianes, carrinclones, nacionalistes. Com a parlant d¡¯una llengua petita has d¡¯encaixar amb indulg¨¨ncia tot all¨° que t¡¯ha delmat com a comunitat ling¨¹¨ªstica, guerres, ocupacions, migracions, prohibicions, dictadures, persecucions, perqu¨¨ s¨®n avatars de la hist¨°ria, s¨®n fen¨°mens que pertanyen als fluxos dels temps, dependents de forces que se¡¯ns escapen. I en canvi, si formes part d¡¯un estat de dret que permet establir mesures de foment d¡¯una llengua ¡ªcom ara tirar endavant un proc¨¦s de normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica a trav¨¦s d¡¯una llei elaborada per un parlament elegit per sufragi¡ª, se¡¯t dir¨¤ que aquestes mesures s¨®n imposicions que van contra els temps, intents infructuosos de revifada artificial i, al capdavall, un malbaratament de diners p¨²blics. Les lleng¨¹es en minoria no tan sols han d¡¯entomar circumst¨¤ncies hist¨°riques abruptes, sin¨® que a m¨¦s seran suspectes de voler reviscolar-se a trav¨¦s de pr¨¤ctiques que ja sabem qu¨¨ va passar al segle XX amb el nacionalisme.

I el sopar va anar b¨¦, sempre pots acabar parlant de s¨¨ries.