Sense cap afecte

L¡¯edifici del Col¡¤legi d¡¯Arquitectes est¨¤ sent reformat com a resultat del projecte guanyador, el 2019, d¡¯un concurs. El projecte obeeix el desig de l¡¯actual direcci¨® del CoAC de convertir-se en el ¡°Centre Obert d¡¯Arquitectura de Barcelona¡±. Les obres permeten referir-se a una reforma que, pel fet de tractar-se d¡¯aquest col¡¤legi professional, t¨¦ una innegable transcend¨¨ncia en l¡¯arquitectura.

S¨®n moltes les coses que la iniciativa donaria per parlar. Vull referir-me a tres. La primera ¨¦s el mateix ¡°Centre Obert¡±, idea, podr¨ªem dir positiva, que fins que no en veiem concrecions no podem sin¨® secundar. Qui es pot oposar que una cosa, aqu¨ª una instituci¨®, sigui oberta? Per¨° veure les conseq¨¹¨¨ncies de la reforma de les plantes m¨¦s properes al carrer fa que la idea oberta es converteixi en una banalitat. La realitat ¨¦s que, des de la crisi econ¨°mica que va dur a convertir la planta baixa en la botiga de La Capell, l¡¯edifici del CoAC ha estat obert a la ciutadania i ha aconseguit que botiga, cafeteria i llibreria fossin una excusa magn¨ªfica perqu¨¨ el p¨²blic acced¨ªs a l¡¯edifici. De fet, aix¨° ho busquen museus i institucions culturals d¡¯arreu. L¡¯exposici¨® sobre el museu noruec Munch, a la Virreina, no pot ser m¨¦s expl¨ªcita. En canvi, amb la proposta oberta, la planta baixa, ara batejada ¨¤gora, es converteix en un espai buit tipus sala d¡¯espera de cl¨ªnica dental amb uns graons, il¡¤lustrat amb dibuixos de gent desocupada asseguda a terra. La viva imatge de la societat participativa i desocupada.

La segona ¨¦s la visi¨® que ofereix avui l¡¯antiga sala d¡¯actes tal com la va concebre Xavier Busquets, la destrucci¨® d¡¯una s¨°bria i confortable sala de parets revestides de panells de fusta, cortines de vellut i petites butaques de pell fetes expr¨¦s per a aquell espai. Podria plorar si tract¨¦s d¡¯imaginar el dest¨ª actual de panells, cortines i butaques. No nom¨¦s s¡¯ha destru?t sin¨® que la mem¨°ria del projecte mostra les idees m¨¦s banals i antiquades respecte a aquesta sala explicant que ara podrem veure la construcci¨® en cru, sense revestiments. Estic cansat de la sinceritat constructiva que deixar¨¤ veure els materials darrere una xapa deploy¨¦ de ferreteria. I entre l¨ªnies es pot llegir a la mem¨°ria, quan parla del ¡°projecte original¡±, com alguna cosa que calia corregir d¡¯errors. Ara es mostra com un espai polivalent amb tamborets, que almenys conserva les parets, salvades pel fet de suportar a l¡¯exterior els dibuixos de Picasso: d¡¯altra manera, haurien desaparegut. Hauria bastat amb encarar les butaques com a la Cambra dels Comuns anglesa per afavorir el debat.

En tota aquesta q¨¹esti¨® l¡¯¨²nica cosa que no veig ¨¦s ¡°afecte¡±. No es deixa veure en la proposta, banal i previsible, i encara menys en la imperdonable destrucci¨®. Se n¡¯adonen, els responsables del CoAC, que aix¨ª no mostrem ni afecte ni respecte per all¨° que hem heretat? Que, per cert, ¨¦s alguna cosa m¨¦s que una estructura d¡¯acer i uns forjats.

La darrera reflexi¨® ¨¦s qu¨¨ pensar ara de l¡¯arxiu digital d¡¯arquitectura moderna i contempor¨¤nia, part constituent del Centre Obert d¡¯Arquitectura promogut pel CoAC i donat a con¨¨ixer com un museu virtual de l¡¯arquitectura catalana. Ara, amb aquesta obra, corre el risc de quedar com una enganyifa, i pot acabar sent vist com la coartada d¡¯aquesta destrucci¨® lamentable: deuen pensar que podrem seguir apreciant virtualment la sala d¡¯actes i les parts desaparegudes de l¡¯edifici. Per extensi¨®, aquestes propostes poden quedar com a esl¨°gans buits, tal com anomenar ¨¤gora a la nova planta baixa. No crec que el debat i la participaci¨® puguin servir de coartada per a destruccions com aquesta. Per m¨¦s que el projecte guany¨¦s un concurs, potser seria bo que el col¡¤legi promogu¨¦s un debat sobre aquesta reforma all¨¤ mateix.