Cur ingure?

El poema que Foix va dedicar a T¨¤pies diu aix¨ª: I¨²nni cur unni ol¨¤s / ningi inn¨²cure itl¨®ra; / Lora car¨²s t¨¨rni ritlizi, / Titzi cur ane, ane p¨¦tora otanna, / R¨ªtli, ot t¨¤nna, pir dus bic¨®ra: / Call¨²s! Catl¨²s! Si el llegiu en veu alta i amb accent italianitzant, de seguida notareu que tot i l¡¯aparent falta de sentit, en t¨¦. Passa, per¨°, que no ens arriba farcit de significats corrents, a difer¨¨ncia de quan llegim una columna esportiva. M¨¦s aviat notem una plusv¨¤lua de sentit ocult, a la manera del que experimenten els feligresos si el capell¨¤ es despenja amb una missa en llat¨ª: no entenen ben b¨¦ qu¨¨ diu per¨° saben que expressa coses importants.

Vist a l¡¯engr¨°s, hi ha dos motius per inventar una llengua. De vegades se¡¯n persegueix una d¡¯ecum¨¨nica barra imperialista, una esp¨¨cie de llengua mare, i aquest ¨¦s el cas de l¡¯esperanto (de l¡¯oftalm¨°leg polon¨¨s L. L. Zamenhof), del volap¨¹k (del sacerdot alemany J. M. Schleyer) o de la llengua universal (del sacerdot i gram¨¤tic espanyol Bonifacio Sotos). D¡¯altres, la nova llengua serveix per distingir una penya, una ra?a igualment imaginada, com el na¡¯vi que parlen els ¨¦ssers blaus del film Avatar, el klingon dels humanoides a Star Trek, el p¨¤rsel o llenguatge de les serps, dominat per Harry Potter, o el quenya dels elfs de Tolkien.

Els motius anteriors tenen una llavor comuna, podr¨ªem qualificar-la d¡¯infantil. Observeu estols de nens jugant: ser¨¤ estrany que no maneguin una llengua franca i alhora farcida de trets distintius, ¨²nics, de colla. Per aix¨°, tamb¨¦, els p¨°tols de les barriades franceses engreixen el verlan, una mena de franc¨¨s trabucat, mecanisme present en diversos argots com en el lunfardo argent¨ª, en l¡¯idioma torturat de les presons o en la vanitosa xerrameca dels taurons de la borsa.

Al final, emparaular per compte propi ¨¦s un acte m¨¤gic, de separaci¨®. Treure¡¯s una llengua artificial de la m¨¤niga ¨¦s jugar al secretisme. El m¨®n s¡¯anomena i s¡¯ordena amb est¨¤ndards que no deixen cap marge per una interpretaci¨® en clau enigm¨¤tica, o segregada, genu?na, de club. Per aix¨° l¡¯abadessa alemanya Hildegarda de Bingen (segle XIII) es va inventar la lingua ignota, un idioma m¨ªstic per enraonar amb els ¨¤ngels. I per aix¨° mateix Joan Coromines dona fe del sorotapte, presumpta i remota llengua d¡¯alguns pobles peninsulars durant l¡¯edat del bronze que el nostre ling¨¹ista, juganer, va convertir en un calaix esot¨¨ric de sastre. Sigui com sigui: F¨¤tirinc te?nga, r¨ªtli mit¨®ra / Ot mat, ot gure, ot catl¨²s!