L¡¯encant de les s¨¨ries amb episodis breus

De les darreres s¨¨ries protagonitzades per dones que he vist hi ha dos t¨ªtols particularment convincents i diferents. Podr¨ªa destruirte (I may destroy you. HBO) i Perni (Filmin). La primera, de l¡¯any 2020, no ¨¦s cap descobriment. Aquesta producci¨® de la BBC i HBO ha estat superpremiada aquest any i molt merescut el reconeixement a Michaela Coel, que l¡¯ha escrita, creada, protagonitzada, codirigida i produ?da. Una noia drogada i violada, que no recorda l¡¯episodi, investiga per recuperar la mem¨°ria del qu¨¨ li van fer i qui li va fer. El personatge, una escriptora, est¨¤ en plena crisi creativa i la seva indagaci¨® la penalitza socialment. El personatge domina absolutament aquest relat de descoberta, tamb¨¦ de si mateixa, i hi ha una contemplaci¨® capil¡¤lar de les conductes patriarcals. Espl¨¨ndida, li sobren les llargues i reiterades seq¨¹¨¨ncies de discoteca.

Perni et captiva per la seva senzillesa. Aqu¨ª tamb¨¦, la creadora d¡¯aquesta s¨¨rie noruega, Henriette Steenstrup, n¡¯¨¦s la principal int¨¨rpret. Una dona madura, assistenta social, que ha d¡¯aplicar la suposada enginyeria de resoldre conflictes que li dona el seu ofici per endre?ar una bona colla de problemes dom¨¨stics. Des de com tractar els fills, amb rigor per¨° sense cometre injust¨ªcies o deixar-se menjar per la malfian?a, fins acceptar-se, amb moltes dificultats, com una dona que pot resultar atractiva per a un col¡¤lega m¨¦s jove. Un gui¨® sense espetecs, dir¨ªem que com la vida mateixa si aix¨° fos alguna vegada veritat. Hi ha conflicte, tendresa, errors i, fins i tot, humor. I novament, el subjecte principal de la hist¨°ria i l¡¯art¨ªfex del relat ¨¦s l¡¯actriu protagonista i creadora.

Les dues s¨®n s¨¨ries que resolen els cap¨ªtols en mitja hora. Comen?a a ser una bona estrat¨¨gia per atrapar l¡¯espectador. En la fase de tast no resulta una penalitat invertir mitja hora m¨¦s per fer-te una idea del tarann¨¤ del producte i comprovar si es renova la satisfacci¨® inicial o per donar-li una nova oportunitat. La desbordant oferta de les plataformes, l¡¯inevitable exist¨¨ncia d¡¯un conegut que ha vist la s¨¨rie que s¡¯ha de veure... i tu no ho has fet, una literatura cr¨ªtica que massa sovint presenta com imprescindibles t¨ªtols que no ho s¨®n, etc¨¨tera, poden provocar una ¨¤nsia preocupant i, en aquestes circumst¨¤ncies, perdre una hora o dues per arribar a la conclusi¨® que no calia perdre-les pot enfonsar l¡¯espectador s¨¨rie-addicte en la tristesa. Un ganxo, el de la brevetat, que no ha de rutllar per for?a. Un cas, l¡¯espanyola El tiempo que te doy (Netflix), descripci¨® d¡¯una ruptura en cap¨ªtols d¡¯onze minuts on en cada episodi el relat del passat va perdent 60 segons del minutatge, empetitint-se en front del present. Els seus creadors (In¨¦s Pintor Sierra, Pablo Santidri¨¢n, Nadia de Santiago) potser s¡¯han refiat massa de l¡¯original arquitectura de la narraci¨®, del joc que proposa, i han descuidat la densitat de la hist¨°ria.

Per mi, un bon criteri, intransferible, sobre el poc inter¨¨s de les s¨¨ries ¨¦s quan les abandono. Aix¨° he fet, per exemple, amb La asistenta (Maid, 2021, Netflix) fatigat, molt en particular, per l¡¯histrionisme de la mare de la protagonista Andie MacDowell, mare real de l¡¯actriu cap de cartell. Tot, menys ella, ¨¦s molt polit, sense relliscades en el cap¨ªtol de la correcci¨® pol¨ªtica (den¨²ncia del maltractament psicol¨°gic per part del c¨°njuge, la batalla legal per exercir la maternitat...), una pulcritud narrativa on es veuen massa els exercicis de cal¡¤ligrafia per fer bona lletra. La cr¨ªtica, amb alguna excepci¨®, l¡¯ha aplaudida llargament.