Premis i valors

Cada vegada que s¡¯anuncia el guanyador o guanyadora d¡¯un dels premis grossos que publica el Grup Planeta s¡¯arma un esc¨¤ndol considerable en la secci¨® liter¨¤ria del m¨®n de les lletres catalanes. Faig la distinci¨® amb una certa ironia entristida; des que liter¨¤ria existeix com una subcategoria de literatura (sentir parlar editors de novel¡¤les liter¨¤ries ¨¦s un dels horrors de la nostra ¨¨poca) que sembla que els que hi veiem un pleonasme som un grup redu?t i cada cop m¨¦s enfadat. A mi em sembla fenomenal que els escriptors ens enfadem. La ira ha estat tradicionalment un motor fecund¨ªssim per al camp literari i els enemics est¨¨tics i ideol¨°gics s¨®n al darrere de prefacis, po¨¨tiques i par¨°dies meravelloses, de manera que, si la concessi¨® del Josep Pla a Toni Cruanyes o del Ramon Llull a les mis¨¨ries que escriu V¨ªctor Amela encenen les reaccions d¡¯individus amb talent, benvingudes siguin. Que ploguin novel¡¤les, discussions po¨¨tiques pol¨¨miques, invectives i manifestos, si cal. Un m¨®n literari que discuteix ¨¦s un m¨®n literari viu.

Darrere de tot aix¨°, per¨°, diria hi ha un parell de problemes m¨¦s: d¡¯una banda, la trista deriva que han pres de fa ja una colla d¡¯anys certs premis literaris, que ja no esperen que els arribi l¡¯obra brillant ni l¡¯autor de talent sin¨® que han consolidat una maquin¨¤ria tan potent que es permeten d¡¯inventar ¨¨xits. Quan es deslliguen de la discussi¨® est¨¨tica, els premis cauen en aquest cinisme de la ra¨® instrumental, on tothom sap que el que es premia ¨¦s una obra mediocre i on tothom troba una ra¨® per, malgrat tot, premiar-la. ?s el mercat, diuen, que funciona aix¨ª. Hi ha d¡¯haver de tot, diuen, i s¨ª, hi ha d¡¯haver de tot, esclar. El problema ¨¦s barrejar el prestigi amb la cremat¨ªstica. Que jo s¨¤piga, Burger King no t¨¦ cap estrella Michelin. No li fa cap falta.

Aix¨° em porta al segon problema, que ¨¦s el del valor. La devaluaci¨® dels mecanismes que tenim per prestigiar la literatura catalana ¨¦s un problema que ve de lluny. Sovint es pensa en relaci¨® amb el sistema, la ind¨²stria, la traducci¨®, que de vegades pren els premis com a guia. Per¨° em sembla que t¨¦ import¨¤ncia per als escriptors mateixos, que, sovint, estem travessats per la pregunta pel valor. Val res, aix¨° que escrivim? ?s un bon llibre, un mal llibre? La demanda c¨ªclica per una cr¨ªtica forta ¨¦s un aspecte bess¨® del batibull d¡¯inger¨¨ncies que hi ha amb els premis. Cal cr¨ªtica, com calen premis confiables, tamb¨¦, perqu¨¨ un dels motors de la creaci¨® ¨¦s aquesta noci¨® esquiva, indecidible i angoixant del valor. Com que no es pot definir de manera objectiva i definitiva, el valor de les coses s¡¯ha de disputar en una conversa inacabable. Per aix¨°, ens cal que la conversa no nom¨¦s sigui viva, sin¨® neta.