L¡¯antigor futura

Malgrat els androides i les armes l¨¤ser, reconeixem que Star Wars ¨¦s una suma ecl¨¨ctica d¡¯elements b¨ªblics i mites antics. Se sol passar per alt, per¨°, que George Lucas heretava de Dune (1965) molts dels recursos integrats a la seva saga. No ¨¦s una acusaci¨® de plagi, sin¨® la constataci¨® d¡¯una influ¨¨ncia. El mateix autor nord-americ¨¤ de l¡¯obra, Frank Herbert (Tacoma, 1920 - Madison, 1986) va dedicar sis anys de recerca (aix¨° suposa deixar-se influir, manllevar d¡¯aqu¨ª i d¡¯all¨¤) per escriure una novel¡¤la que, des de la llic¨¨ncia de la fantasia futurista, remet a les ¡°religions del desert¡±, als tres cultes abrah¨¤mics i a certs episodis de la hist¨°ria antiga: a Dune, el sistema ¨¦s feudal, la intriga bizantina, el comer? fenici i el paisatge sem¨ªtic, amb les subseg¨¹ents expressions d¡¯espiritualitat i etiqueta musulmana. Hi ha romanalles del nostre m¨®n en aquest futur que Herbert projecta, i aix¨° ens despla?a a un temps de ning¨², reconeixible i ex¨°tic a la vegada. L¡¯anacronisme que resulta d¡¯aquest collage cultural ¨¦s molt seductor.

La narraci¨® arrenca amb un afer comercial: l¡¯emperador ordena que el casal d¡¯Atreides s¡¯instal¡¤li al planeta Arrakis (que rep el malnom de Dune per l¡¯aridesa de la geografia). Els Atreides s¡¯han guanyat el dret de rellevar els Harkonnen, un llinatge enemic, en la ger¨¨ncia de l¡¯explotaci¨® del planeta. L¡¯aigua hi escasseja, per¨° dels deserts d¡¯Arrakis s¡¯extreu una esp¨¨cia d¡¯atributs quasi sagrats: ¨¦s vision¨¤ria, perllonga la vida i permet els viatges interestel¡¤lars. La gal¨¤xia gira al voltant de l¡¯esp¨¨cia. La disputa comercial per controlar-la ¨¦s una guerra soterrada plena d¡¯espies, rumors, verins i punyalades per l¡¯esquena.

Se sospita que la vida del duc Leto Atreides perilla. La tra?ci¨® podria venir de la seva concubina, que d¡¯acord que pertany a un ordre de dones que exerceixen la bruixeria, per¨° ¨¦s la mare del fill de Leto: l¡¯hereu del ducat, Paul Atreides. Per mitj¨¤ d¡¯aquest personatge, i dels poders sobrehumans que comen?a a dominar gr¨¤cies a la instrucci¨® de la mare, la novel¡¤la s¡¯acomoda a la pauta del viatge de l¡¯heroi i, segons es miri, al trop del salvador blanc (Paul liderar¨¤ els nadius com un Lawrence d¡¯Ar¨¤bia). El cert ¨¦s que el relat messi¨¤nic protagonitzat pel jove Atreides satisf¨¤ els somnis de poder del lector adolescent que tothom porta a dins i que, com a novel¡¤la d¡¯aventures capa? de malfiar-se de la figura del l¨ªder, Dune ¨¦s infal¡¤lible perqu¨¨ no cau en l¡¯obvietat de l¡¯¨¨pica maniquea.

Ara b¨¦, els lectors perepunyetes (existim) lamentaran que els pensaments dels personatges estiguin marcats en cursiva i que posin de relleu l¡¯abs¨¨ncia d¡¯una focalitzaci¨® clara als cap¨ªtols: pot passar que en una mateixa escena llegim la ment d¡¯aquest personatge i els secrets d¡¯aquell altre tamb¨¦ present. A banda de confondre, aquesta indefinici¨® frustra la possibilitat de fer-nos totalment nostra la causa d¡¯un personatge, d¡¯immergir-nos-hi del tot, aix¨ª com la possibilitat que dedu?m sense interfer¨¨ncies quina una en porta de cap...

Compensant la imprecisi¨® de focus, hi ha la riquesa, la solidesa i l¡¯enc¨ªs amb qu¨¨ Herbert ha imaginat Arrakis i les cultures que hi conflueixen. L¡¯esfor? de mitopoiesi l¡¯apropa a Tolkien. ?s el valor primer de l¡¯obra: la construcci¨® de m¨®n. Ja s¡¯ha dit que el folklore de Dune t¨¦ alguna cosa de revival a la vegada que ens sorpr¨¨n per extravagant. Les notes de color local s¨®n admirables: els nadius (tan preuada que ¨¦s l¡¯aigua) escopeixen per mostrar respecte i es consagren a ritus funeraris ben peculiars; ¡°dediquen poemes als seus punyals¡± fets amb l¡¯ullal dels cucs gegants que furguen les dunes d¡¯Arrakis...

Al marge del que s¡¯ha esdevingut a les pantalles (el p¨°sit deixat a Star Wars, l¡¯adaptaci¨® que David Lynch va fer el 1984 o la recent de Denis Villeneuve), Dune ¨¦s un cl¨¤ssic literari per m¨¨rits propis. Les editorials Raig Verd i Mai M¨¦s s¡¯han unit per recuperar-lo (recuperen, de fet, la traducci¨® que Manuel de Seabra havia lliurat a l¡¯editorial Pleniluni el 1989; la revisen i l¡¯engalanen amb una il¡¤lustraci¨® d¡¯aires d¡¯avantguarda sovi¨¨tica de Maria Picass¨®) amb consci¨¨ncia plena que les bones trames no envelleixen i que aquesta, especialment, incorpora preocupacions planet¨¤ries que no ens s¨®n alienes: no caldria malviure en un desert, si els humans s¡¯entenguessin a si mateixos com una ¡°for?a ecol¨°gica constructiva¡±.