La vida en una partida de Monopoly

Mar Monegal diu que no jugava gaire al Monopoly, de petita. Que era un joc que sempre l'havia inquietat molt.?Un Nadal, amb la seva filla, va fer una partida i... "Vaig pensar:?qu¨¨?b¨¨stia! Aix¨° ¨¦s ben b¨¦ una?caixa de Pandora!", diu. El tauler era perfecte per construir-hi no ja cases i hotels sin¨® una hist¨°ria sobre el capitalisme que ens ofega, sobre la impossibilitat de trobar pis, sobre la seva generaci¨® desubicada. "A m¨¦s, just en aquella ¨¨poca se m'acabava el lloguer del pis", recorda. "Vaig fer un mix entre la mudan?a que havia de comen?ar i la male?da partida de Monopoly". L'obra, de poc m¨¦s d'una hora, que va comen?ar com una lectura dramatitzada al Torneig de Dramat¨²rgia del Temporada Alta del 2020 (i el va guanyar), es pot veure fins al 6 de febrer a la sala Atrium de Barcelona.

M¨¢s informaci¨®n

Submergits en la simfonia de les pinzellades de Rothko

Carol L¨®pez: ¡°Visca la diversitat!¡±

Una tragicom¨¨dia a ritme d¡¯Eurovisi¨®

Monopoli explica amb humor i ironia la hist¨°ria d'en Pol i la Montse (Eduard Buch i Sara Esp¨ªgul), que van comen?ar compartint pis amb tres estudiants m¨¦s quan all¨° d'independitzar-se als 20 anys encara no era una utopia. Fa uns 20 anys. Despr¨¦s, van passar a compartir habitaci¨® (per amor, no pas per estretors econ¨°miques) i, de l'habitaci¨®, van fer el salt a un pis. Tot per a ells dos, un cinqu¨¨ sense ascensor i amb but¨¤ que es queia a trossos i van arreglar amb tota la il¡¤lusi¨® en el futur. Al cap de 20 anys les coses han anat a pitjor. Cont¨ªnuament. Fins que els arriba una carta certificada de l'agent immobliari: en tres mesos i un dia han de deixar el pis que tan arregladet els ha quedat. Els dos acabaran jugant una partida de Monopoly. Obriran la caixa de Pandora...

La directora, que comparteix batuta amb Josep Galindo, considera que Monopoli ¨¦s una obra molt?viva. "Als?assajos va creixent, afinant-se, fins que entenem en quins moments ha de respirar el p¨²blic", explica. "El text hi ¨¦s, fins i tot a vegades porto dues?pocions i decidim amb quina estem m¨¦s c¨°modes. M¡¯agrada dirigir per aix¨°, per veure?com?canvia?l¡¯obra". Aquestes percepcions s¨®n encara m¨¦s importants si, com ¨¦s el cas, es trenca la quarta paret: "M¡¯agrada que el p¨²blic?tingui la sensaci¨® d¡¯estar-hi. Ara, amb?pand¨¨mia, aquesta?fussi¨® espectador¨Cespectacle ¨¦s clau".

"L'escenografia fa agafar una volada al text que mai no hauria imaginat", reconeix Monegal. Les projeccions a vista d'ocell (la visi¨® dels periquitos de la parella) de tr¨¤nsit, de carrers, de cotxes, d'edificis... "En el fons, dona la sensaci¨® d'estar donant cont¨ªnuament voltes al tauler del joc". Per qu¨¨ el joc ¨¦s el terrible protagonista de l'obra. I si l'obra pret¨¨n ser una cr¨ªtica al capitalsime salvatge, cal saber que el joc del Monopoly va n¨¦ixer amb la mateixa intenci¨®: "El va inventar una enginyera a principis del segle passat amb la intenci¨® de sensibilitzar els infants sobre el perill de l'acumulaci¨® de riquesa", explica la dramaturga. Per¨° m¨¦s tard un altre enginyer va patentar una versi¨® que ja no contemplava anar amb compte, sin¨® que animava a comprar, a enriquir-se, a desplomar el contrari. "El capitalisme es va menjar el joc", ens il¡¤lustra Monegal. Al ritme subliminal? de Nina Simone (Ain't got no I got life), la par¨¤lisi d'aquesta generaci¨® (nom¨¦s d'aquesta?) dep¨¨n d'una tirada de daus. Per¨°...?"Ni tan sols podem moure fitxa, sense diners", sentencia la directora.