Un acte m¨¤gic ¨²nic

Dins dels enormes cat¨¤legs de les plataformes hi ha t¨ªtols excepcionals, molt, molt dif¨ªcils de classificar. Un ¨¦s el documental sobre l¡¯espectacle que va presentar el mag Derek DelGaudio en una sala de Nova Yok (In and Of Itself; En s¨ª mismo) fins que va decidir plegar per cansament al cap de m¨¦s de 500 representacions amb tot venut.

La primera not¨ªcia sobre l¡¯exist¨¨ncia d¡¯aquest documental me la va donar el mag Hausson. Es pot trobar a Disney+. Quan et diuen que es tracta de la gravaci¨®, durant diferents dies, de l¡¯actuaci¨® del mag en aquell teatre no en fas un cas particular. Als canals de televisi¨®, a YouTube, hi ha moltes antol¨°giques, gravacions circumstancials o produccions amb tots els ets i uts on poden veure¡¯s actuacions de diferents mags, alguns molt bons. Les que determinats mags fan pels carrers d¡¯una ciutat acostumen a tenir, fins i tot, massa ets i uts, un treball no reconegut de c¨¤mera i un muntatge que no s¨®n trucs, sin¨® trampes que desvirtuen l¡¯artesania d¡¯aquest art. No ¨¦s el cas de DelGaudio. Per¨°, per sobre de tot, l¡¯actuaci¨® d¡¯aquest artista interdisciplinari, escriptor i performer trenca tots els motllos del que es coneix com a espectacle de m¨¤gia.

No hi ha grans aparells. B¨¤sicament es tracta d¡¯una narraci¨® sobre la recerca de la identitat, de la seva pr¨°pia identitat. De com, per exemple, el ve?nat va castigar-lo amb l¡¯a?llament quan va saber que la seva mare, amb qui vivia, era lesbiana. I amb els seus dubtes interpel¡¤la el p¨²blic. No fa gaires jocs. Ara, els que fa tenen una graduaci¨® art¨ªstica enorme, i el darrer arriba al l¨ªmit m¨¦s lluny¨¤ de l¡¯impossible que hagi vist mai. Curiosament, alguns dels jocs de cartes que presenta durant l¡¯espectacle s¨®n els mateixos que va fer el 2012 durant cinc visites al programa El hormiguero, acompanyat del seu amic Luis Piedrahita. Les cinc actuacions es poden repescar f¨¤cilment a internet i s¨®n un exemple de la manera que DelGaudio, no gens amic de la televisi¨®, pensa les seves intervencions. El que els quatre primers dies sembla una innocent, quasi banal, presentaci¨® de jocs de cartom¨¤gia, aix¨° s¨ª d¡¯alta dificultat, descobreixes el cinqu¨¨ dia que estaven rumiats per construir un comiat retrospectiu, donant unitat a totes aquestes cinc aparicions.

A In & Of Itself proposa al p¨²blic ¡ªper la sala van passar des de Marina Abramovic fins a Bill Gates¡ª una experi¨¨ncia immersiva que el mostra emocionalment vulnerable, com ho ¨¦s tamb¨¦ ell, que plora en la darrera prova. El p¨²blic, a l¡¯entrada, ha triat una targeta (totes s¨®n diferents) on hi ha una paraula que els pot definir (¡°jo soc fuster¡±, ¡°jo soc t¨ªmid¡±) o, si s¨®n dels darrers a escollir, han hagut d¡¯agafar for?osament una targeta que no els identifica. DelGaudio demana a tots els espectadors que, si creuen que la targeta que han agafat diu alguna cosa veritable d¡¯ells, s¡¯aixequin. Ho fan desenes, potser m¨¦s d¡¯un centenar, i DelGaudio, mirant-los, encerta sense cometre cap error qu¨¨ diu la targeta de cadasc¨². ?s un acte m¨¤gic incre?ble, desconcertant... practicat des de la m¨¦s absoluta sobrietat, com tot l¡¯espectacle, ¨²nicament trencada pels rostres perplexos, interrogants, plorosos... dels espectadors. El relat, la indagaci¨®, s¡¯acaba amb una aparent descoberta personal sobre qui ¨¦s que viatja al m¨®n dels contes.

El p¨²blic interv¨¦ en m¨¦s d¡¯una ocasi¨®. Per exemple, un espectador ¨¦s convidat a abandonar la sala a mitja funci¨® i li donen un enorme llibre perqu¨¨, com han fet tants d¡¯altres abans, escrigui o dibuixi com s¡¯imagina el final. ?bviament se¡¯l convida a tornar l¡¯endem¨¤ per llegir la seva invenci¨®. I DelGaudio comenta satisfet que tots van fer all¨°.

El programa, a mesura que la narraci¨® progressa, sense subratllats potiners, fiada a la paraula i a la m¨¤gia... ¨¦s un moment televisiu ¨²nic per la poesia que aixeca des de l¡¯escenari.