El faulista de Trieste

Italo Svevo (Trieste, 1861 - Motta di Livenza, 1928) ocupa una posici¨® una miqueta exc¨¨ntrica en la literatura europea de la primera meitat del segle XX. Allunyat dels aut¨¨ntics cims del per¨ªode (James Joyce, Franz Kafka, Robert Musil, Virginia Woolf o Marcel Proust), el seu nom s¡¯associa al de Joyce (amb qui va coincidir a Trieste i li va recomanar que continu¨¦s escrivint), a qui, d¡¯altra banda, no s¡¯assembla en res. On Joyce explora formes i ¨¦s un xantre de les resson¨¤ncies i les associacions verbals, Svevo prefereix el progr¨¦s lineal del relat i una expressi¨® continguda; on la mirada i la moral de Svevo s¨®n m¨¦s aviat fredes, Joyce vessa sobre les seves p¨¤gines tempestats de cordialitat humana, m¨¦s emocionant com m¨¦s solit¨¤ria.

VI GENER?S

Italo Svevo
Traducci¨® de?Marina Laboreo
Comanegra
211 p¨¤gines. 18 euros

Eugenio Montale va dir d¡¯ell que era ¡°un segon Proust¡±, encara que si Svevo s¡¯assembla a alg¨² era a l¡¯escola vienesa (posem per cas d¡¯Arthur Schnitzler a Musil) en la seva an¨¤lisi de les emocions (g¨¨lid quan es tracta de la sexualitat), la seva oberta exploraci¨® dels somnis com a advertiments a un mateix i el seu gust pel laberint d¡¯autoenganys, sabotatges, gelosia i culpabilitats. Sigui com sigui, la fama de Svevo descansa sobre les seves dues novel¡¤les: Senilitat i La consci¨¨ncia de Zeno, encara que comptem tamb¨¦ amb una novel¡¤la primerenca (Una vita) i amb el tors narratiu d¡¯Il vecchione, en el qual treballava quan ¡°el va sorprendre la mort¡±.

La narrativa curta recollida ara a Vi gener¨®s, una part in¨¨dita fins ara en catal¨¤, abasta un nombre considerable d¡¯anys (de 1888 a 1926); es tracta de vinyetes liter¨¤ries on Svevo assaja maneres complement¨¤ries a les de les seves novel¡¤les, i on t¨¦ lloc una curiosa conversi¨® en escriptor de faules, un g¨¨nere que li va prou b¨¦. Tant que recomanaria al lector que comenc¨¦s la lectura per La mare, el primer dels seus relats tot¨¨mics reeixits, i allargui la diversi¨® fins al final, perqu¨¨ tampoc podem gaudir de tantes faules de Svevo com ens agradaria.

Abans, el lector haur¨¤ de travessar un relat molt primerenc, Una lluita, on s¡¯estableix una topada amorosa entre un for?ut i un poeta. L¡¯estimada ¨¦s plana com el paper pintat, i si la idea ¨¦s escarransida i el desenlla? previsible, no esperin gaire m¨¦s del desenvolupament. Despr¨¦s segueix La tribu, una par¨¤bola de poc vol, a l¡¯estil de Dino Buzzati (per no esmentar Kafka), on Svevo mostra les seves cartes massa aviat i improvisa una cr¨ªtica poc persuasiva contra el capitalisme.

L¡¯assassinat de via Belpoggio precedeix dos anys l¡¯escriptura de la seva primera novel¡¤la; ¨¦s un relat complidor, un resum dels assoliments de Crim i c¨¤stig. Est¨¤ ben ambientat i escrit amb ofici. Treuen el cap alguns trets distintius de Svevo, com la seva afici¨® al buit moral i la sobtada transformaci¨® en remordiment. Suposo que el relat encaixa en el que es coneix com a ¡°novel¡¤la psicol¨°gica¡±, una etiqueta bastant opaca de la cr¨ªtica acad¨¨mica en la mesura que la novel¡¤la exposa psicologies (o car¨¤cters) des del Quixot. L¡¯interessant ¨¦s veure la classe de car¨¤cter o psicologia que s¡¯exposa, i aqu¨ª sembla tra?at en condicions de laboratori.

Salto l¡¯ordre cronol¨°gic per apuntar a la grossa del llibre, Vi gener¨®s, contemporani d¡¯una altra de les exploracions de Svevo sobre l¡¯edat madura, La hist¨°ria del bon vell i la bonica joveneta. El pols entre l¡¯acceptaci¨® i la r¨¤bia de les limitacions de la vellesa, l¡¯infantilisme creixent provocat per la depend¨¨ncia, l¡¯agressivitat i els remordiments; l¡¯examen gaireb¨¦ postural dels patiments del soma i l¡¯entranyable amargor dels matrimonis de llarga durada (sentiments que encerclen tamb¨¦ els fills), tot es combina en una pe?a mestra.?

L¡¯Argo i el seu amo i La mare constitueixen el cam¨ª cap a les faules. El segon ¨¦s una pe?a molt reeixida, sinistra, de resson¨¤ncies psicoanal¨ªtiques gaireb¨¦ violentes. El primer pertany al curi¨®s subg¨¨nere d¡¯animals que parlen (o pensen), sobre el qual prefereixo no pronunciar-me, per¨° que t¨¦ els seus aficionats i les seves obres majors, com el Flush de Virginia Woolf; i el gos de Svevo ¨¦s ben graci¨®s. Aquests assajos amb el m¨®n animal desemboquen en aquestes faules, que s¨®n excel¡¤lents, d¡¯una mala bava ben l¨²cida; no se les perdin.

Irregulars i exc¨¨ntrics, els relats seleccionats (en un llibre amb pr¨°leg i ep¨ªleg contextualitzadors de Francesco Ardolino i Maria Call¨ªs, respectivament), no afegeixen ni desmenteixen massa al prestigi consolidat en les seves novel¡¤les. No li recomano al lector que descobreixi el planeta Svevo per aquests relats, per¨° si ja el coneix i l¡¯ha gaudit, l¡¯aturada ser¨¤ profitosa.