Somnis que ens fan seguir vius
'Potser somiar', a la Sala Versus Gl¨°ries, ¨¦s un cant a la vida proper i on¨ªric a la vegada, amanit amb humor i bon rotllo
Despr¨¦s de representar a la Versus Gl¨°ries?Angle mort, una com¨¨dia escrita per Roc Esquius i Sergi Belbel molt cr¨ªtica sobre el m¨®n laboral, amb tocs d'Stranger Things o de Black Mirror, la parella de dramaturgs torna a col¡¤laborar a la mateixa sala amb Potser somiar, una obra del canari Antonio Tabares, aquesta amb accents on¨ªrics, adaptada i tradu?da al catal¨¤ pel veter¨¤ Belbel i dirigida pel jove Esquius. "No ¨¦s una distopia ni una obra de ci¨¨ncia ficci¨®, com per exemple era S¨¤piens", una altra col¡¤laboraci¨® Belbel-Esquius, explica el director. Per¨° tot i aix¨ª, encaixa en el teatre que li agrada, de vegades escriu, de vegades dirigeix o de vegades interpreta. "Podr¨ªem dir, si vols, que ¨¦s alguna cosa... teol¨°gica [riu]. El que explica l'obra podria realment estar passant, per qu¨¨ no?"?
Anem a pams. Potser somiar (que acaba de prorrogar funcions fins al 13 de mar?)?comen?a amb una dona, la Inma (Rafaela Rivas), que mor en una operaci¨® a cor obert i es troba en un espai que no coneix i amb alg¨² a qui tampoc coneix, en Pere (Ramon Godino), una mena de Sant Pere que li explica quina ¨¦s la seva missi¨®: esperar que alg¨² la somi? i anar-hi. "A partir d'aqu¨ª, la trama transcorre en dos espais diferenciats, el cel i, diguem-ne, els llocs on se la somien, la Inma", avan?a Esquius. Antonio del Valle ¨¦s el tercer actor que dona vida (en aquest cas, s¨ª, vida) a diversos personatges en els qual la dona va deixar una petxada important.?
El text va engrescar Sergi Belbel, que va intentar pujar-lo a les taules del TNC quan n'era el director art¨ªstic per¨° no va poder ser.?"Estava enamorat d'aquest text", diu el director. "Ell abans ja va fer un parell d'obres de Tabares,?La punta de l'iceberg i Una hora en la vida de Stefan Zweig. Quan li van demanar fer-la a la Versus Gl¨°ries, per¨°, tampoc podia (per altres compromisos) i va suggerir fer-ne la traducci¨® i recomanar-me per dirigir-la. Jo, encantat". I la companyia de la sala, Apunta Teatre, tamb¨¦.
"Estem parlant d'un m¨®n possibilista, d'una altra manera d'explicar la realitat, d'intentar donar sentit a all¨° on ens costa de trobar-ne", diu Esquius. "I alhora, ¨¦s teatre pur en el sentit que ¨¦s un text que aplega po¨¨tica i quotidianitat. Toca el fons de l'espectador amb un llenguatge molt planer i proper. Tabares ¨¦s molt intel¡¤ligent i sensible: explica les coses quotidianes sortint-se del t¨°pic. Per exemple, la dona no trobar¨¤ el marit en una situaci¨® de plor, de nost¨¤lgia... No, el trobar¨¤ en una situaci¨® molt... propera, normal, potser compromesa...", explica el director, sense voler destripar res de l'obra.
L'humor que s'entreveu en les declaracions del director ¨¦s una part important en el text. "?s un humor enfocat a la vida, a tirar endavant, gens ploraner per¨° que genera situacions entranyables en les quals ens reconeixem". De fet, Esquius percep que la reacci¨® del p¨²blic demostra aix¨° que busca l'autor: "Hi ha una cosa molt bonica que passa amb aquesta obra: hi ha qui diu que aix¨° ja ho ha viscut i, fins i tot, alg¨² ens ha dit que ho ha somiat la nit despr¨¦s de de veure-la! Perqu¨¨, en el fons, parla de la vida, dels ¨¦ssers humans, de la petjada que deixem en els qui hem estimat. I tot aix¨° s'encomana".?
Tot aquest espai on¨ªric ¨¦s un repte escenogr¨¤fic. "Quan entres a la sala dius: 'Qu¨¨ ¨¦s aix¨°?' Hem reprodu?t el cel, el llimbs, els somnis, per¨° tamb¨¦ el terreny real, quotidi¨¤. Hi ha com dos mamotrets que recreen aquests llocs i fins i tot en fem zooms", explica Esquius, que dona la mateixa import¨¤ncia a l'espai sonor, amb m¨²sica original de Roger Blasco i un so recurrent que ens embolica en les atmosferes pertinents i un joc de llums (Daniel Gener) igualment protagonista.
Queda una pregunta, una curiositat: t¨¦ res a veure amb?Qu¨¨ bonic que ¨¦s viure, la pel¡¤l¨ªcula de Frank Capra protagonitzada per James Stewart? "S¨ª", admet el director. "Perqu¨¨ transforma la buidor en llum". I remarca unes frases de l'obra: "Morir-se sense avisar hauria d'estar prohibit. Per¨° per aix¨° hi s¨®n els somnis. Aix¨° ve a voler dir que en els somnis seguirem vius, per¨° sense cap mena de dogmatisme: explica una hist¨°ria i el que transmet ¨¦s aix¨°. L'home ha de continuar vivint".
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.