Llegir i escriure posant-hi el cos

"Per convertir-me en escriptora havia hagut d¡¯aprendre a interrompre, a parlar una mica m¨¦s fort, i encara m¨¦s fort, i despr¨¦s, simplement, a parlar amb la meva pr¨°pia veu, que no ¨¦s gens alta¡±. ?s aquest periple per trobar una veu i construir el seu jo escriptor el que la novel¡¤lista Deborah Levy (Johannesburg, 1959) va enfilant al llarg de la seva ¡°autobiografia en construcci¨®¡±, composta per tres llibres que Angle publica en un sol volum: Coses que no vull saber, El cost de viure i Propietats reals.

El primer dels llibres va sorgir com un enc¨¤rrec per donar resposta a l¡¯assaig Per qu¨¨ escric, de George Orwell. Els components que desgrana l¡¯autor brit¨¤nic ¡ªintenci¨® pol¨ªtica, impuls hist¨°ric, pur egoisme i entusiasme est¨¨tic¡ª serveixen a Levy de punt de partida per abordar les seves pr¨°pies raons, apuntades entre l¨ªnies a mesura que encavalca episodis de la seva infantesa a la Sud-¨¤frica de l¡¯apartheid, el posterior exili al Regne Unit per la implicaci¨® pol¨ªtica del pare i les circumst¨¤ncies del seu present, ¡°el segon acte de la vida d¡¯una dona¡±, als 40, 50 i, en el darrer llibre, als 60 anys.

En l¡¯escriptura de Levy la viv¨¨ncia del jo present no est¨¤ mai deslligada dels jos del passat ni de l¡¯expectativa dels jos futurs, i aquesta coexist¨¨ncia de temps, i tamb¨¦ d¡¯espais ¡ª¡°les xicrandes de Johannesburg i els narcisos de Londres feien un collage dins meu [...]sempre en conversa¡±¡ª, enriqueixen un relat que defuig els camins desbrossats i s¡¯endinsa entre la bardissa, per¨° sempre tenint clar on ¨¦s i des d¡¯on escriu. Perqu¨¨ per a aquesta novel¡¤lista i dramaturga l¡¯escriure ¨¦s una tasca situada en unes coordenades, vitals, f¨ªsiques, materials, i l¡¯autor no ¨¦s mai un ens flotant en un no-res, observant el m¨®n des d¡¯una talaia i des d¡¯una posici¨® falsament neutra. La veu sempre t¨¦ un cos, i Levy, amb una honestedat desacomplexada, mai no el deixa de tenir present: a El cost de viure el sent masegat, exhaust, per¨° tamb¨¦ ¡°m¨¦s fort que mai¡± als seus 50 anys, quan s¡¯acaba de separar i reflexiona sobre la casa familiar i la via cap a ¡°una vida m¨¦s lliure¡± mentre construeix una nova llar per a ella i les seves filles.

Aquest espai dom¨¨stic, ¡°si no ha estat imposat socialment a la dona, si no ¨¦s una calamitat atorgada pel patriarcat, pot ser un espai poder¨®s¡±; l¡¯autora es deixa acompanyar pels objectes quotidians que l¡¯envolten i se¡¯n serveix liter¨¤riament en la narraci¨®, que sempre toca de peus a terra i de mans al teclat, tant si escriu des de la seva caseta de fusta com des d¡¯un hotel: [...]¡°[/...]Per a una escriptora, fins i tot m¨¦s ¨²til que una habitaci¨® pr¨°pia ¨¦s un allargador i uns quants adaptadors¡±.

Des d¡¯aquest jo encarnat ¨¦s precisament des d¡¯on escriu i llegeix tamb¨¦ Vivian Gornick (Nova York, 1935) a l¡¯hora de fer inventari de les lectures que l¡¯han acompanyat i l¡¯han ajudat a construir-se al llarg dels anys. A Comptes pendents (L¡¯Altra Editorial), l¡¯autora de Vincles ferotges elabora tamb¨¦ una mena d¡¯autobiografia, amb dosis de cr¨ªtica liter¨¤ria l¨²cida i incisiva, recuperant els llibres i autors als quals ha anat tornant al llarg dels anys i constatant que la relaci¨® que hi estableix tamb¨¦ canvia ¡ªd¡¯Elizabeth Bowen reconeix que ¡°el seu poder el vaig notar quan era jove, per¨° el seu valor no el vaig captar fins que vaig ser m¨¦s gran¡±¡ª, i que en cada relectura d¡¯un llibre fins i tot ¨¦s possible identificar-se amb personatges diferents.

Aquesta (des)identificaci¨® Gornick l¡¯aborda sense oblidar la seva posici¨® de dona jueva i feminista, que la porta a afirmar: ¡°Repassant molts dels llibres amb qu¨¨ havia crescut, per primera vegada vaig veure que la majoria de personatges femenins eren maniquins sense carn ni ossos, que nom¨¦s existien per impedir o fer avan?ar les perip¨¨cies del protagonista¡±. La frase la podria haver signat la mateixa Levy, que tampoc para de buscar en la seva escriptura, tamb¨¦ en les novel¡¤les i obres de teatre, aquest personatge femen¨ª tan poc representat en la literatura: ¡°Era obvi que la feminitat, tal com l¡¯havien descrita els homes i l¡¯havien representada les dones, era el fantasma exhaust que encara recorria el comen?ament del segle XXI. Quant costaria sortir del personatge i aturar la hist¨°ria?¡±.

Levy i Gornick ho proven cont¨ªnuament, assenyalant aquestes abs¨¨ncies i posant el cos en la literatura.