C¨°pies aut¨¨ntiques

A la pintura de Luis Claramunt (Barcelona, 1951-Zarauz, 2000), hi ha poques qualitats que podrien mostrar-se com a noves, especialment per al p¨²blic catal¨¤; tot i aix¨°, ara en descobrim una de diferenciada i coherent amb totes elles, i ¨¦s una autenticitat viva, gens disciplinada, de la qual manca bona part de l¡¯art actual. L¡¯Espai VolArt de la Fundaci¨® Vila Casas exhibeix la retrospectiva de Claramunt, el mateix lloc que fa tres anys va acollir una altra mostra que va simbolitzar el contrari, la impostura, a c¨¤rrec d¡¯aquella autora hiperpublicitada que ¨¦s Lita Cabellut (Sari?ena, 1961), un dels fraus, t¨¨cnicament parlant, m¨¦s vergonyosos que corren avui per les rutes b (segon nivell) de l¡¯art global.

La comparaci¨® sorgeix de l¡¯afinitat de l¡¯un i altra pel poble gitano. Claramunt hauria sentit per la cultura cal¨® (de la qual origin¨¤riament no formava part: era un petitburg¨¨s nascut a l¡¯Eixample, fill d¡¯una pianista i un decorador) una atracci¨® peculiar, dif¨ªcil de traduir en termes normatius, ja que va anar m¨¦s enll¨¤ del que ara anomenar¨ªem performatiu; ¨¦s a dir, la manera de parlar i de moure¡¯s, l¡¯empolainat, la indument¨¤ria. El pintor va voler ser com ells i va adoptar els seus h¨¤bits, va copiar la seva naturalesa, per¨° quina c¨°pia m¨¦s aut¨¨ntica! De Cabellut sabem que ¨¦s gitana, si fem cas de la seva biografia autoproclamada de nena desgraciada, filla d¡¯una prostituta, lliurada en adopci¨® i que, sent adolescent, descobreix Goya, m¨¦s tard fa carrera als Pa?sos Baixos i es consolida com l¡¯artista espanyola m¨¦s cotitzada (aix¨ª ho anuncien diaris i televisions), i no fa gaire, en el s¨²mmum de la frivolitat institucional, va fer una xerrada a l¡¯auditori del Prado amb l¡¯avui director, Miguel Falomir, per parlar de la influ¨¨ncia que Caravaggio i Camar¨®n de la Isla en la seva ¡°manera de fer art¨ªstica¡±. La pandereta nacional.

Davant superxeries com aquestes, valorem encara m¨¦s l¡¯obra de Claramunt, la pintura de la qual ¨¦s m¨¦s inapel¡¤lable en l¡¯expressi¨® que en les qualitats tem¨¤tiques. La seva obra ja havia estat objecte d¡¯una retrospectiva al Macba, el 2012 (Luis Claramunt, el viatge vertical), un recorregut m¨¦s exhaustiu que l¡¯actual de la Vila Casas, ja que aquella, a m¨¦s de mostrar una selecci¨® m¨¦s afinada de la seva pintura, reunia tots els aspectes de la seva vena creativa (fotografia de ciutat, dibuixos i llibres autoeditats que va realitzar en els darrers anys de la seva vida).

Claramunt es va construir un imaginari pl¨¤stic visitant museus, relacionant-se amb artistes (els neoexpressionistes Miquel Barcel¨®, Martin Kippenberger, Albert Oehlen) i observant la gent del Raval barcelon¨ª, homes i dones del flamenc, gitanos i marginats amb qui va conviure durant els seus anys a Madrid, Sevilla, el Pa¨ªs Basc i tamb¨¦ a Marr¨¤queix. En la boh¨¨mia i la brivallada d¡¯aquelles persones humils va projectar la mateixa admiraci¨® que sentia per la pintura de Nonell, Picasso, Goya, Daumier, Van Gogh, Schiele, Soutine o Guti¨¦rrez Solana.

Posse?a una agudesa perceptiva dels altres i de si mateix, va ser un artista que va decidir viure a la intemp¨¨rie, renunciar a qualsevol formaci¨® i professionalitzaci¨®. Va abra?ar l¡¯expressionisme, que sempre amena?ava d¡¯inundar-lo; per aix¨° les seves millors obres van ser les ¨²ltimes dels noranta, quan es va fer m¨¦s esquem¨¤tic i menys colorista. Del conjunt de l¡¯Espai VolArt, les s¨¨ries El queixal d¡¯or (t¨ªtol que potser va sortir dels terribles mals de queixal que va patir a Madrid) i les seves pintures de seguretat superba sobre naufragis i tempestes de mar, de sorra i de gel (any 1999) tenen un lloc propi en la pintura espanyola de les ¨²ltimes d¨¨cades.

Claramunt ¨¦s d¡¯aquells artistes que ens esperen al final del cam¨ª. Cal agrair a la Vila Casas que compensi, fins i tot sense pretendre-ho, els seus desencerts.