Ricardo Bofill, molt lluny dels nyigui-nyoguis

La mort de Ricardo Bofill, fa un mes, ha fet recordar a tots la seva obra, i convida a analitzar-ne alguns aspectes sota la mirada que ens regala el moment actual. Podr¨ªem parlar de moltes i diferents obres seves constru?des entre els primers seixanta i l¡¯actualitat (en s¨®n tantes!), per¨° potser es pot fer situant-nos en una sola construcci¨®, una talaia des d¡¯on contemplar-les sense deixar de veure el present. Aquest lloc ¨¦s La F¨¤brica, l¡¯antiga f¨¤brica de ciment de Sant Just Desvern on es van instal¡¤lar ell i el Taller d¡¯Arquitectura l¡¯any 1975.

Aquesta construcci¨® en des¨²s i reutilitzada (com dir¨ªem ara) resulta tot un compendi de coses que conviden a pensar sobre la seva obra i sobre el moment present de l¡¯arquitectura en aquest pa¨ªs. La primera cosa que assalta el pensament ¨¦s la rellev¨¤ncia premonit¨°ria que adquireix avui aquesta f¨¤brica convertida en estudi d¡¯arquitectura i resid¨¨ncia. ?s com si el present de l¡¯arquitectura, conscient de la import¨¤ncia de la rehabilitaci¨® i l¡¯aprofitament del patrimoni constru?t, li hagu¨¦s atorgat un paper i una vig¨¨ncia que ha restat amagada des que es va erigir, fent-nos adonar del valor d¡¯aquesta construcci¨® que molts vam mirar en el seu moment amb indifer¨¨ncia, pensant que era una singular extravag¨¤ncia.

La F¨¤brica ¨¦s una pe?a que forma part, arquitect¨°nicament parlant, del conjunt del Walden 7, un dels conglomerats d¡¯habitatges m¨¦s singulars i encara sense equivalent en l¡¯arquitectura residencial catalana. Un conjunt d¡¯habitatges modulars que encarnava la idea d¡¯una arquitectura residencial pr¨ºt-¨¤-porter, a la que podr¨ªem afegir el Barri Gaud¨ª de Reus i altres edificis residencials, com el Xanad¨² i La Muralla Roja a Calpe, o El Castell a Sant Pere de Ribes, que en el seu moment van formar un conjunt volum¨¨tricament impactant, que expressava amb la seva forma l¡¯elaborat treball d¡¯encaix de volums a l¡¯espai que va caracteritzar la viv¨ªssima obra del Taller d¡¯Arquitectura amb Bofill al davant.

Per expressar-ho d¡¯una altra manera, podr¨ªem dir que tota la normativa actual ¡ªdes de les benintencionades normes contra incendis i accessibilitat, el codi t¨¨cnic i les diferents directrius dels serveis d¡¯arquitectura de l¡¯administraci¨® auton¨°mica, als quals podr¨ªem afegir la doctrina de l¡¯ensenyament de projectes d¡¯habitatges a les escoles d¡¯arquitectura¡ª seria una monumental conspiraci¨® contra aquesta arquitectura desinhibida que no encaixa b¨¦ en cap planejament urban¨ªstic contemporani.

Una de les coses que m¨¦s s¡¯ha retret a aquesta arquitectura de formes i colors lliures han estat les diferents fesomies que ha adoptat al llarg del temps, provant sense temor el high-tec o la prefabricaci¨® d¡¯ordres cl¨¤ssics aplicats a la monumentalitzaci¨® de conjunts d¡¯habitatges protegits a les perif¨¨ries franceses, o a edificis per a l¡¯esport, l¡¯espectacle, a bodegues o aeroports. Moltes de les formes assajades i dutes a terme als anys posteriors de la construcci¨® d¡¯aquesta f¨¤brica es van posar en marxa impulsades per arcs de mig punt o finestres biforades com les inserides a l¡¯antiga f¨¤brica, responsables de transformar les sitges de formig¨® armat en les fa?anes d¡¯un edifici singular¨ªssim. El conjunt queda dominat per aquestes sitges, convertides aix¨ª en una mena de ru?na g¨°tica de torres cil¨ªndriques que semblen anticipar alguns projectes posteriors, alhora que conclou el conjunt del Walden 7.

La F¨¤brica representa el projecte elaborat per sostracci¨®, neteja i eliminaci¨® d¡¯elements de l¡¯antiga construcci¨®, deixant que les parts i addicions antigues es mostrin i inspirin la intervenci¨®. Per¨° ¨¦s potser l¡¯espacialitat dels interiors el m¨¦s genu¨ª d¡¯aquesta obra que s¡¯expressa sense complexos, com succeeix en els reeixits espais de treball de gen¨¨tica cil¨ªndrica aconseguits en subdividir en al?ada les sitges, o a les escales quasi habitables. I de manera molt significativa, a l¡¯espai batejat com La Catedral, una sala civil que aquests dies ha perm¨¨s acollir el comiat laic de la figura de Bofill, on el formig¨® demostra les seves millors qualitats, fortalesa, pes, gravetat i el fet de haver sobreviscut a un viatge pel, temps, sense fustetes, sense nyigui-nyoguis ni tonteries, per¨° amb una intu?ci¨® arquitect¨°nica formidable sobre com convertir en habitable quasi qualsevol cosa.