Haibuns d¡¯un urbanita

El haibun ¨¦s una composici¨® po¨¨tica japonesa consistent en un text breu en prosa seguit d¡¯un haiku. Matsuo Basho la va consolidar a finals del segle XVII, especialment amb un llibre que ha estat tradu?t al catal¨¤: L¡¯estret cam¨ª de l¡¯interior (2012, Edicions de 1984). En el haibun, la prosa poden ser notes de viatge, impressions d¡¯un paisatge, retrats o an¨¨cdotes, i el haiku n¡¯¨¦s un resum, la culminaci¨®, l¡¯ess¨¨ncia o la idea central. Ha tingut una certa fortuna a Occident, on alguns poetes han sabut fer-se la seva, salvant l¡¯abisme entre dos mons culturals tan distints. Val la pena esmentar A Wave (1984), de John Ashbery, i entre nosaltres, Escarabeu (2011), de Francesc Prat.

Si en segles reculats els elements de la natura eren habituals en la poesia, en l¡¯¨¨poca contempor¨¤nia han anat perdent protagonisme, despla?ats pels llocs, els artificis i la gent de la ciutat. Si Matsuo Basho era un pelegr¨ª que feia llargues jornades per boscos i muntanyes i s¡¯allotjava en petits vilatges, el personatge que parla a Un grapat de pedres d¡¯aigua ¡ªpremi Jocs Florals de Barcelona 2021¡ª, de Manel Oll¨¦ (Barcelona, 1962), ¨¦s un urbanita que es mou per carrers, avingudes i autopistes. Hi ha una gran quantitat de top¨°nims, la major part del nomencl¨¤tor de la capital, que accentuen la immediatesa d¡¯uns relats que sovint contenen una c¨¤rrega fant¨¤stica o on¨ªrica que sorgeix enmig de la vida quotidiana.

El llibre comen?a a l¡¯alba, quan ¡°el m¨®n vol imaginar-se a trav¨¦s teu i t¡¯hi resisteixes, emp¨¨s per la in¨¨rcia¡±, i acaba quan ¡°baixes les escales i seus a una terrassa de la pla?a Masadas, amb un got i un llibre al davant, disposat a deixar que comenci a caure la nit¡±. ?s com si tot hagu¨¦s passat en un dia, i cada un dels 66 textos del conjunt cont¨¦ l¡¯embri¨® d¡¯un relat extens que estem convidats a imaginar.

S¡¯hi combinen diferents plans: el realista, de l¡¯home que es desperta, s¡¯al?a i surt per anar a treballar; el naturalista, en la descripci¨® del tr¨¤nsit i el paisatge urb¨¤; l¡¯introspectiu, amb evocacions d¡¯altres llocs i altres moments que interfereixen, o complementen, la l¨ªnia principal. Alguns passatges semblen escrits en moments de confinament: ¡°Diuen que el setge encara s¡¯allargar¨¤ mesos. Tothom dissimula. Ning¨² en parla¡±. Hi ha un setge, i un enemic inconegut, invisible, a punt d¡¯atacar; la ciutat est¨¤ immersa en una atmosfera opressiva; el tancament i la incomunicaci¨® trastornen les relacions.

Amb prou feines algun record matisa l¡¯estranyesa, com quan ¡°el centre de l¡¯univers no era cap estaci¨® de tren sin¨® el fons d¡¯un bar de la Verneda¡±. Comparats amb la intensitat de la prosa, els haikus amb qu¨¨ finalitza cada cap¨ªtol resulten m¨¦s aviat insuficients per complir la missi¨® de segellar-ne la idea essencial. No ¨¦s que manquin de valor po¨¨tic, ¨¦s que si no hi fossin no els trobar¨ªem a faltar.

Oll¨¦, professor d¡¯hist¨°ria i cultura xinesa, ha reeixit a bastir una forma, inspirada en el haibun japon¨¨s, i sobretot un estil. Un estil treballat, carregat d¡¯imatges, al servei d¡¯una ficci¨® inquietant sobre la vida actual a la gran ciutat. Al final ens adverteix que ¡°s¡¯hi reprenen imatges, paraules, motius o girs¡± de 21 autors tan distants com He Zhizhang, Vicen? Garc¨ªa, Robert Graves o Pere Gimferrer; per¨°, a difer¨¨ncia del que feia a Bratislava o Bucarest (2014, Edicions 62), no en concreta la font, amb qu¨¨ hi ha l¡¯al¡¤licient afegit, m¨¦s intel¡¤lectual que estrictament po¨¨tic, de descobrir-les o suposar-les.