L¡¯apocalipsi segons Pigem

L¡¯any 2017, el fil¨°sof de la ci¨¨ncia Jordi Pigem (Barcelona, 1964) publicava ?ngels i robots (Viena Edicions). Ens advertia sobre la deshumanitzaci¨® que implica l¡¯aven? de la tecnologia. Hi deia que ¡°tenim l¡¯opci¨® d¡¯enlairar-nos cap a l¡¯ang¨¨lic o de davallar cap al brutal¡±. Entretingut i controlat, addicte a pius i pantalles, l¡¯home cau, es robotitza i evoluciona desorientat, deslligat de si mateix.

At¨¨nyer la veritat per angelitzaci¨® no ¨¦s nou. Bas¨ªlides d¡¯Alexandria (s. II) es preguntava com l¡¯?sser pot arribar a les coses. Un altre gn¨°stic, Valent¨ª, li responia que els ¨¤ngels intermediaris (els eons) encarnaven models perfectes del m¨®n imperfecte i que b¨¦ podien servir de mediadors si els auscult¨¤vem. El fil¨°sof Gaston Bachelard (s. XX) tamb¨¦ advocava per un ¨¤ngel que ens tragu¨¦s del racionalisme dessecant, d¡¯una gesti¨® quantitativa del m¨®n per obrir-nos a l¡¯experi¨¨ncia qualitativa, sensorial, po¨¨tica, transcendent de la vida.

Hi ha una novel¡¤la estranya de Philip K. Dick en qu¨¨ el gnosticisme de Valent¨ª li serveix per plantejar-se el problema de la veritat. Es titula VALIS (Vast Active Living Intelligence System) i el protagonista, despr¨¦s de ser tocat per un raig rosa, s¡¯embranca en una recerca teol¨°gica (i conspiranoica) sobre l¡¯estatus i el sentit de la realitat i la cara oculta del poder, per acabar entenent que cal adorar la humanitat i no pas cap tipus de pot¨¨ncia superior.

El nou llibre de Pigem, Pand¨¨mia i postveritat, estira el fil de l¡¯anterior i se situa en la immediatesa, un temps que la pand¨¨mia ha envernissat amb una p¨¤tina apocal¨ªptica. Partint de dues obres anticipadores (Un m¨®n feli?, d¡¯Aldous Huxley, i 1984, de Georges Orwell), Pigem cartografia un m¨®n en qu¨¨ el control social a trav¨¦s de les dades s¡¯ha accelerat amb l¡¯excusa de la pand¨¨mia. Tenim una quarta revoluci¨® industrial planejada de fa temps per les grans corporacions financeres, d¡¯humans alienats i explotats pel tecnocapitalisme, abocats a seriosos problemes de salut i d¡¯autonomia. Una pansocietat de relat ¨²nic, dominada pels algoritmes i, en resum, apocal¨ªptica.

Apocalipsi ¨¦s una paraula que en grec vol dir ¡°revelaci¨®¡±, i no ¨¦s sin¨® a partir del XIX que es fa servir en el sentit de ¡°final catastr¨°fic¡±. A mesura que Pigem va desgranant l¡¯argumentari, l¡¯apocalipsi que ens exposa ¨¦s m¨¦s revelador que no pas judicifinalista, per¨° no deixa de ser desesperan?ador. El F¨°rum Econ¨°mic Mundial, Amazon, Bill Gates, Rockefeller, Google, Facebook i les farmac¨¨utiques, la postveritat i el malestar general... Pigem denuncia una mena de capitalismegate que ja ens ha dut a un terratr¨¨mol de conseq¨¹¨¨ncies terribles: anem de cap a una vida virtualitzada, desgraciada i contranatural que no ser¨¤ digna d¡¯anomenar-se ¡°vida¡±.

Pigem ¨¦s quasi incontestable. La seva manera de relligar els indicis ¨¦s brillant i amena; l¡¯erudici¨®, vasta i ben triada, amb aquell estil de Naomi Klein que tant va animar els moviments antiglobalitzaci¨® al tombant de segle i que tan aviat ens obria els ulls com fabricava conspiranoics irredempts. I, en la l¨ªnia de llibres anteriors, Pigem diu que podem recuperar l¡¯alegria de viure a partir de l¡¯espiritualitat.

No ens diu res, en canvi, sobre la dissid¨¨ncia real, actual, que va del hackerisme al ludisme 2.0. No analitza l¡¯escala local del que denuncia i no recorda que els servidors es poden apagar. No sembla contemplar, en definitiva, que podem anar de cal?otada i fruir de la vida, ara que n¡¯¨¦s el temps, tot i acabar penjant-ne la foto a les xarxes.