¡®La Vall de la Llum¡¯ de Toni Cruanyes: Les abra?ades afectuoses

Els fets, les dates, els llocs i les persones que apareixen en aquest llibre s¨®n tots reals¡±, escriu Toni Cruanyes (Canet de Mar, 1974) a la ¡°Nota hist¨°rica¡± que obre La Vall de la Llum, premi Josep Pla 2022, una biografia novel¡¤lada del seu avi, Antoni Cruanyes Becana, primer alcalde de Canet de Mar despr¨¦s del franquisme, mort en una resid¨¨ncia geri¨¤trica durant la primera onada de la pand¨¨mia, i, a trav¨¦s de la seva vida, es radiografia la generaci¨® de la gent que va viure la guerra, la postguerra i la fam, la transici¨® pol¨ªtica. Per construir aquesta hist¨°ria real a la manera d¡¯un reportatge period¨ªstic, i per arribar a la conclusi¨® que, certament, totes les fam¨ªlies felices s¡¯assemblen de la mateixa manera que totes les dissortades ho s¨®n a la seva manera, Toni Cruanyes ha comptat amb les cr¨°niques d¡¯¨¨poca, amb els papers escrits per l¡¯avi, amb la mem¨°ria familiar: ¡°Per¨° qui sap si la mem¨°ria que torna ¨¦s una realitat o una deformaci¨® interessada del que vam viure quan ¨¦rem petits. Quantes coses que fem a la vida no venen determinades per la nostra inf¨¤ncia! O m¨¦s ben dit encara: per la percepci¨® que tenim de la inf¨¤ncia. Saldem deutes dels nostres pares i mares. Volem el seu vistiplau, fins i tot despr¨¦s de la mort. I els records determinen les nostres emocions m¨¦s ¨ªntimes¡±, escriu Toni Cruanyes, i el lector no pot deixar d¡¯estar-hi d¡¯acord, i pensa que s¨ª, que si l¡¯avi de l¡¯autor hagu¨¦s tingut la fortuna de poder llegir La Vall de la Llum, li hauria donat el seu vistiplau ple d¡¯orgull i il¡¤lusi¨®.

El lector, per¨°, a mesura que va constatant que est¨¤ davant d¡¯un llibre on l¡¯hist¨°ric i l¡¯anecdotari local prevalen per damunt del literari ¡ªparafrasejant una observaci¨® d¡¯Ortega y Gasset, es podria dir que un llibre d¡¯hist¨°ria ha de situar-se en un marc hist¨°ric, ¨¦s clar, per¨° abans de res ha de ser sobretot un llibre¡ª, s¡¯adona que Toni Cruanyes ha oblidat de recordar tres coses bastant importants: que un escriptor no pot confiar en la virtut intr¨ªnseca de l¡¯autenticitat; que una confessi¨® genu?na pot sonar com una cosa falsa, i que la veritat descrita amb min¨²cia no sempre ¨¦s liter¨¤ria. A La Vall de la Llum un lector que valori la for?a persuasiva de la paraula i l¡¯efic¨¤cia de la prosa hi trobar¨¤ a faltar la voluntat d¡¯estil ¡ªentre les xarxes del text no hi circulen esclats el¨¨ctrics d¡¯alta intensitat¡ª s¡¯adonar¨¤ que la narraci¨® no est¨¤ sotmesa a cap mena de ritme l¨°gic, lamentar¨¤ que les peces usades cre?n poca tensi¨®, li sabr¨¤ greu que els moviments interiors del text no suscitin gaireb¨¦ mai uns canvis dram¨¤tics, i l¡¯entristir¨¤ comprovar que en el curs del relat no hi ha alteracions ni sotracs calculad¨ªssims que li empenyin l¡¯¨¤nim cap al silenci dels espais enigm¨¤tics o, tamb¨¦ valdria, cap a la comuni¨® amb el superflu. I aleshores ¨¦s probable que el lector ¡°literari¡±, per dir-ho a la manera de Borja Baguny¨¤, recordi una nota de Julio Ram¨®n Ribeyro al seu dietari, La tentaci¨®n del fracaso, a prop¨°sit d¡¯una novel¡¤la hist¨°rica d¡¯Alejo Carpentier: Julio Cort¨¢zar li va comentar que no estava malament, per¨° que tot el que s¡¯hi narrava ja se sabia. Ribeyro la va llegir, i va rebre informacions que ignorava, per¨° al cap d¡¯uns dies va entendre Cort¨¢zar: tot el que hi havia all¨¤ es podia obtenir per vies m¨¦s fidedignes, a trav¨¦s dels llibres d¡¯hist¨°ria, per exemple. El lector no ¡°literari¡±, en canvi, acceptar¨¤ sense suspic¨¤cies La Vall de la Llum: s¡¯identificar¨¤ amb la vida min¨²scula d¡¯una gent que ha conegut la in¨¨rcia de la rutina, de la fam i de la inseguretat hist¨°rica i pol¨ªtica, li plaur¨¤ que s¡¯hi revelin secrets de fam¨ªlia, i compartir¨¤ l¡¯exacerbaci¨® de la sentimentalitat, agra?t que Toni Cruanyes materialitzi per escrit la moda reivindicativa de les abra?ades afectuoses que va imposar la pand¨¨mia.