Aix¨° s¨ª ¨¦s una m¨¤quina

Cada dia, el compte de Twitter ¡°This person does not exist¡± comparteix fotografies que passen desapercebudes: la Jasmine, en Gilbert i la Maeve semblen individus perfectament normals, dels quals ens arriba un retall entranyable, mida carnet. Per¨°, inevitablement, cada cert temps una imatge es fa viral: la Zoe t¨¦ unes textures minerals sobre la cara que no semblen d¡¯aquest m¨®n, la Maeve sembla fotografiada al costat d¡¯un mutant escapat de Txern¨°bil. La gr¨¤cia ¨¦s que, tal com podem sospitar pel nom del compte, en realitat les fotografies no corresponen a persones existents, sin¨® a imatges generades per una intel¡¤lig¨¨ncia artificial sense supervisi¨® humana, que apr¨¨n i experimenta a c¨°pia de prova i error. La recombinaci¨® purament mec¨¤nica sense emoci¨® ni intenci¨® va produint imatges fins que xoca contra les expectatives de milers de ments humanes i es produeix una cosa inesperada. Les fotografies podrien anar acompanyades d¡¯un text sobreimpr¨¨s que digu¨¦s ¡°Aix¨° no ¨¦s una persona¡±.

Aquesta ¨¦s una manera d¡¯estirar la met¨¤fora mec¨¤nica que el comissari Guillermo Solana ha triat per emmarcar La m¨¤quina Magritte, una complet¨ªssima retrospectiva de Ren¨¦ Magritte (1898-1967), que no havia comptat amb una exposici¨® comparable a Barcelona des de fa m¨¦s de vint anys, deixant tota una generaci¨® ¨°rfena d¡¯un dels noms centrals de la cultura (que no nom¨¦s l¡¯art) contempor¨¤nia. ?s un encert haver superat la temptaci¨® de titular a partir de La tra?ci¨® de les imatges, el quadre m¨¦s emblem¨¤tic de l¡¯artista belga, en qu¨¨ podem veure una pipa pintada i un conjunt de lletres que formen la frase ¡°Aix¨° no ¨¦s una pipa¡±. Igual que amb la majoria d¡¯icones, com ara els homes amb barret, les pomes verdes o els cascavells voladors, Magritte va produir diferents iteracions del motiu i no totes igual de memorables. Deia l¡¯artista: ¡°Des de la meva primera exposici¨®, el 1926, que va ser mal rebuda, he pintat un miler de quadres, per¨° no he concebut m¨¦s que un centenar d¡¯aquestes imatges de les quals parlem¡±. Com un algoritme avant la lettre, Magritte treballava repetint i variant met¨°dicament sobre una mateixa imatge fins que aconseguia un efecte especial.

El secret de Magritte es troba en l¡¯especificitat d¡¯aquest efecte. A difer¨¨ncia dels surrealistes amb els quals s¡¯emparenta sovint, la visita a una exposici¨® de Magritte no produir¨¤ terror ni angoixa existencial. Per¨° tampoc n¡¯hi ha prou amb el concepte que ell feia servir per explicar la seva pr¨¤ctica: estranyament. L¡¯associaci¨® natural d¡¯aquest mot amb la teoria de Bertolt Brecht ens porta al teatre, on el que es posa en suspens ¨¦s una resposta emocional o una ¨¨tica. Per¨° Magritte no es pot entendre en clau psicol¨°gica ni existencial: precursor del conceptualisme, la pintura de Magritte propulsa el gir metaart¨ªstic que va patir l¡¯art a la segona meitat del segle XX, el pas de parlar del m¨®n a parlar de com representem el m¨®n. Si en l¡¯art cl¨¤ssic i modern esperem un treball en el nivell formal, l¡¯art contemporani opera en el nivell del context. L¡¯artista ja no pret¨¦n produir formes noves, sin¨® noves interpretacions. La gr¨¤cia ¨¦s que en Magritte aix¨° ¨¦s pot veure cru i literal: des de la incorporaci¨® de la paraula escrita com a part de la pintura fins a les mil variants del motiu del quadre dins del quadre, Magritte pinta l¡¯atac de la pintura contra ella mateixa.

Tot aix¨° ¨¦s conegut, i l¡¯encert de la proposta expositiva ¨¦s no voler descobrir la sopa d¡¯all. En la l¨ªnia mainstream i divulgativa que s¡¯espera del CaixaForum, els textos de sala s¨®n clars i did¨¤ctics, i el recorregut ¨¦s plaent i estimulant. Les sales no s¡¯agrupen cronol¨°gicament, sin¨® per temes, cosa que ajuda a mantenir el cervell enc¨¨s i dona al visitant la sensaci¨® d¡¯autonomia, capa? de crear associacions. Com correspon a una proposta coorganitzada per la Fundaci¨® La Caixa i el Museu Nacional Thyssen-Bornemisza, la selecci¨® d¡¯obres ¨¦s espectacular: La m¨¤quina Magritte reuneix 69 pintures ¨²niques, una selecci¨® de fotografies i pel¡¤l¨ªcules casolanes fetes pel mateix artista. Que no hi hagi La tra?ci¨® de les imatges ¨¦s encara m¨¦s benvingut, ideal per donar protagonisme a hits menystinguts com ara La cascada, L¡¯alta societat o Temptativa de l¡¯impossible. El desplegament ¨¦s tal que fins i tot aquells que van veure l¡¯exposici¨® a Madrid tenen dues raons de pes per tornar-hi: La violaci¨®, un dels quadres m¨¦s violents de Magritte, i El sentit de les realitats, un dels m¨¦s provocadors, s¨®n exclusives d¡¯aquesta edici¨® barcelonina.

Amb tants recursos a favor, potser l¡¯¨²nic repte que havia de superar La m¨¤quina Magritte ¨¦s la mateixa hegemonia de l¡¯artista belga en la cultura contempor¨¤nia, que el cita sense parar. Magritte ha estat tan afusellat per articulistes, professors d¡¯universitat i v¨ªdeos de YouTube que la seva capacitat de subversi¨® podria haver quedat desactivada. Per a aquest cultureta que ja sap que la representaci¨® d¡¯una pipa no ¨¦s una pipa, la visita ofereix dos moments especialment refrescants. D¡¯una banda, la inspiraci¨® que Joan Mir¨® va suposar per a Magritte en la refer¨¨ncia ind¨¨xica de les paraules a un element pl¨¤stic del mateix quadre, que Solana ens presenta com un cas clar¨ªssim de deute art¨ªstic no reconegut: ¡°En les 700 p¨¤gines que ocupen les mem¨°ries de Magritte, Mir¨® nom¨¦s apareix mencionat dos cops i despectivament: no cal dir res m¨¦s¡±. De l¡¯altra, el contrast entre les dues ¨²ltimes sales de la visita, que il¡¤lustren els conceptes de mimesi i megalomania. Gr¨¤cies a un joc de psicologitzaci¨® m¨¤gica, descobrim que en l¡¯univers magritti¨¤, els objectes tendeixen a fondre¡¯s amb el seu entorn i a assemblar-se a altres objectes quan estan deprimits, mentre que s¡¯engrandeixen i se¡¯n separen quan senten deliris de grandesa. Sortirem de la visita amb molt m¨¦s que els clix¨¦s de Magritte.

Avui que la m¨¤quina de pintar existeix en forma d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia artificial i la veiem en acci¨® cada dia per les nostres pantalles, podem comparar la producci¨® d¡¯estranyament art¨ªstica humana amb la posthumana. Vegem-ho amb l¡¯¨²ltim quadre de l¡¯exposici¨®, la roca flotant d¡¯El sentit de les realitats. Deia Magritte: ¡°Pensant que la pedra hauria de caure, l¡¯espectador t¨¦ una sensaci¨® m¨¦s forta del que ¨¦s una pedra de la que tindria si la pedra es trob¨¦s a prop de terra. La identitat de la pedra es torna molt m¨¦s visible. A m¨¦s, si la pedra descans¨¦s a terra, un no s¡¯adonaria del quadre en absolut¡±. L¡¯adveniment de les m¨¤quines intel¡¤ligents ens permet veure all¨° que considerem m¨¦s hum¨¤, la pr¨¤ctica art¨ªstica, descontextualitzada i flotant en el ciberespai. Com passa amb la pintura de Magritte, la paradoxa fa riure i alhora ¨¦s inquietant.