Portabella, ponts dins la cultura

Hi ha dos fets que caracteritzen la singularitat del cineasta Pere Portabella (Figueres, 1927): la capacitat per establir ponts entre les arts i el seu afany de convertir tot gest ¨¨tic en est¨¨tic. Aquestes dues premisses van ser claus en el nomenament de Portabella com a doctor honoris causa per la Universitat de Girona, el passat 10 de febrer. El reconeixement acad¨¨mic ha trobat la seva extensi¨® en dues exposicions que volen posar de manifest l¡¯eterna vig¨¨ncia de Pere Portabella.

Al Museu de l¡¯Empord¨¤ de Figueres es pot veure Pere Portabella. Art i vida, on es posa en relleu la seva relaci¨® amb l¡¯art contemporani i el di¨¤leg amb les avantguardes. L¡¯exposici¨® ofereix una mostra del seu fons particular, integrat per m¨¦s de 300 obres. El cineasta explica que, quan va deixar la vila natal de Figueres per instal¡¤lar-se a Barcelona, vivia a prop de Joan Pon?, Antoni T¨¤pies i Joan Brossa. L¡¯art fos va passar a ser el centre de les seves vides. Dau al Set era un refugi d¡¯acci¨® en la foscor de la dictadura. Portabella tamb¨¦ va con¨¨ixer el pintor Joan Mir¨®, amb qui va col¡¤laborar en quatre pel¡¤l¨ªcules.

M¨¦s tard, en instal¡¤lar-se a Madrid, va entrar en contacte amb Antonio Saura i els pintors del grup El Paso. L¡¯exposici¨® de Figueres recull les obres d¡¯aquests artistes, per¨° tamb¨¦ hi ha una pres¨¨ncia de sorprenents mostres de l¡¯art europeu, amb obres de Max Ernst, Francis Picabia, Fernand L¨¦ger, Victor Vasarely, Vassili Kandinski o Pablo Picasso. El recorregut estableix ponts amb artistes m¨¦s recents, com Miquel Barcel¨®, Equipo Cr¨®nica o Jos¨¦ Manuel Broto. Tamb¨¦ es mostra una petita pe?a audiovisual, Aidez l¡¯Espagne, creada per a l¡¯exposici¨® Joan Mir¨® del Col¡¤legi d¡¯Arquitectes de Barcelona del 1969. Portabella parteix de la pintura que Mir¨® va fer per ajudar la Rep¨²blica i ho barreja amb imatges d¡¯arxiu de la Guerra Civil i amb dibuixos de la s¨¨rie Barcelona (1939-1944). El treball ¨¦s una mostra de la implicaci¨® pol¨ªtica de l¡¯art, com a acte per mirar diferent i no oblidar el passat.

El di¨¤leg entre les arts que ha caracteritzat el cinema (i la vida) de Portabella tamb¨¦ troba ponts amb la m¨²sica i la literatura. El B¨°lit Centre d¡¯Art Contemporani de Girona ho ha reflectit amb dues exposicions: Acci¨® Santos i Gosar Poder, comissariades per Ona Ball¨®. La primera arrenca de la relaci¨® intensa entre la m¨²sica de Carles Santos i el cinema de Portabella. La trobada es va produir a Vampir, Cuadecuc (1970) i travessa tota la filmografia del cineasta. La m¨²sica ¨¦s di¨¤leg i acci¨®. Va sortir de la clandestinitat per ocupar l¡¯espai p¨²blic i reivindicar-lo com a espai sonor. Acci¨® Santos ¨¦s tamb¨¦ un homenatge a la figura de l¡¯absent. La pianola mec¨¤nica que obria El silenci abans de Bach reprodueix les notes executades de Carles Santos creant una estranya relaci¨® entre abs¨¨ncia i pres¨¨ncia.

A la capella de Sant Nicolau, Isaki Lacuesta mostra la imatge dels poetes actuals i estableix un di¨¤leg amb el film Poetes catalans, on Portabella va documentar el festival de poesia catalana del 1970 al Teatro Price. Els poetes d¡¯ara ¡ªJosep Pedrals, Juana Dolores, V¨ªctor Sunyol, Francesc Parcerisas...¡ª tamb¨¦ estableixen un vincle amb els absents ¡ªGabriel Ferrater, Joan Brossa, Salvador Espriu...¡ª. L¡¯art, la m¨²sica i la poesia sacsegen l¡¯espai p¨²blic i troben en la figura de Portabella un punt de refer¨¨ncia, un exemple per entendre que la cultura, com va dir el cineasta en rebre l¡¯honoris causa, ¡°no ¨¦s ni negoci, ni patrimoni, sin¨® pensament des del present¡±.