Precisi¨® i r¨¨plica

Aquest text pertany a un g¨¨nere terrible, gaireb¨¦ catastr¨°fic, en el qual resulta senzill¨ªssim cometre un error i precipitar-se en el rid¨ªcul o la ignom¨ªnia: el comentari del llibre d¡¯un col¡¤lega de suplement. De fet, es podria reunir una fabulosa antologia del desvergonyiment al voltant d¡¯aquest peculiar g¨¨nere al qual ara m¡¯enfronto.

Per tranquil¡¤litzar-me em dic que compto amb un avantatge: el lector coneix ¨¤mpliament la traject¨°ria de Pon? Puigdevall (Sant Feliu de Gu¨ªxols, 1963), m¨¦s quan molts dels textos reunits a Jardins secrets es van publicar a Quadern. El lector ja sap ¨¤mpliament si li interessa o no comprar el llibre. Aix¨ª que podem dedicar l¡¯espai a q¨¹estions m¨¦s interessants per a la cr¨ªtica que el mercadeig: l¡¯exposici¨® i la discussi¨® d¡¯idees, el seu fi veritable, encara que la major part del temps dissimulem per acontentar les editorials i altres professionals del nostre entranyable negoci.

Jardins secrets est¨¤ constitu?t per una seq¨¹¨¨ncia de 99 ressenyes sobre relats i contes escrits en catal¨¤ en un per¨ªode molt ampli: del 1991 al 2021. La disposici¨® cronol¨°gica, combinada amb la decisi¨® d¡¯incloure nom¨¦s cr¨ªtiques positives, defineix el to del llibre: un itinerari feli?. No estem davant un c¨¤non, ni de l¡¯organitzaci¨® te¨°rica d¡¯un per¨ªode, sin¨® d¡¯invitacions a la lectura o a la relectura de llibres concrets. Algun lector potser sentir¨¤ curiositat per les negatives, per¨° cal tenir presents les paraules d¡¯Auden: si ¡°ressenyar mals llibres ¨¦s depriment per a l¡¯esperit¡±, rellegir les ressenyes negatives pot considerar-se autolesi¨®. D¡¯una literatura nom¨¦s val el que roman.

La decisi¨® d¡¯estructurar aix¨ª el material lliga molt b¨¦ amb la mena de cr¨ªtica que exerceix Puigdevall (inalterable al llarg de tres d¨¨cades), sustentat en un menyspreu a les generacions, els corrents, les dreceres sociol¨°giques i qualsevol mena d¡¯explicaci¨® homog¨¨nia. El que a Puigdevall li interessa ¨¦s desentranyar el que cada llibre (o autor) t¨¦ de diferent. Coure la lectura cr¨ªtica en el suc dels seus propis interessos. Sense cap altra crossa que la lectura atenta: una de les estrat¨¨gies cr¨ªtiques m¨¦s desateses, probablement per la seva enorme complexitat.

Si Puigdevall surt air¨®s d¡¯aquest envit es gr¨¤cies a dues estrat¨¨gies que requereixen alguna cosa m¨¦s que voluntat. Aix¨° ¨¦s: un exercici gaireb¨¦ man¨ªac de precisi¨® i un estil (no s¨¦ si polit per a l¡¯ocasi¨®) de frases llargues, que s¡¯obren a noves cl¨¤usules i matisos, en onades que tracten de perseguir el tema fins a l¡¯¨²ltim rac¨®. La precisi¨® i la parataxi es trenen de manera natural per oferir passatges memorables: l¡¯estudi de l¡¯estil de Jordi Ib¨¢?ez, les atmosferes de Jordi Coca, l¡¯evoluci¨® t¨¨cnica de Sergi P¨¤mies... on cada frase sembla pensada per primer cop i per fer-la servir un sol cop.

El progr¨¦s cronol¨°gic tamb¨¦ afecta l¡¯evoluci¨® del material. En la primera part abunden una s¨¨rie de peces on Puigdevall aprofita la publicaci¨® d¡¯un llibre per oferir-nos una panor¨¤mica de l¡¯autor, esclaridora i ins¨°lita, entre les quals destaquen les de Monz¨®, Porcel o Puig, molt ¨²tils tamb¨¦ per reorientar la lectura en el cas d¡¯escriptors com Montcada o Palol, dels quals no aconsegueixo trobar l¡¯entrellat. En la segona part proliferen les apostes, lectures d¡¯autors que van en direcci¨® a la plena maduresa (Baguny¨¤, Pijuan, Sol¨¤, Besora...) i que troben una r¨¨plica atenta als seus esfor?os.

Un inc¨ªs: en una segona edici¨® recomanaria als editors incloure un ¨ªndex d¡¯autors; tal com estan disposades les taules, ¨¦s impossible fer-se una idea de quins llibres es ressenyen fins a arribar a la nota a peu de p¨¤gina de cada text. I Jardins secrets convida a la lectura a salts, per interessos, deixant-se arrossegar per la curiositat. Un problema de circulaci¨® menor, per¨° empipador.

Abans he fet servir la paraula r¨¨plica amb tota deliberaci¨®. El que m¨¦s interessa a un escriptor que cerca una po¨¨tica nova per aferrar el m¨®n que l¡¯envolta (molt m¨¦s que la bajanada de les vendes, la caratollada dels premis i la beneiteria de les promocions) ¨¦s trobar lectors que repliquin en p¨²blic els seus llibres, despr¨¦s d¡¯endre?ar la seva lectura privada. Si jo escriv¨ªs ficci¨® en catal¨¤ (cosa que podria estar passant ara mateix), la intel¡¤lig¨¨ncia amb la qual voldria mesurar els meus llibres seria la de Pon? Puigdevall.