Gabriel Alomar, retrobat

"Desert d¡¯amics, de b¨¦ns e de senyor, / en estrany lloc i en estranya contrada¡±. Aquests versos del valenci¨¤ Jordi de Sant Jordi haurien pogut ser l¡¯epitafi de Gabriel Alomar Villalonga (Palma, 1873-El Caire, 1941), mort a l¡¯exili egipci, on havia format part de l¡¯extinta legaci¨® republicana. El franquisme va intentar extirpar-ne tota mem¨°ria i, per exemple, fins al 1957 no va indultar el mili¨® de pessetes de sanci¨® que havien heretat la seva v¨ªdua i els fills.

Per¨°, contra tot pron¨°stic, ja des de finals de la dictadura, cercles pol¨ªtics, culturals i acad¨¨mics vinculats especialment a les esquerres mallorquines van comen?ar a recuperar el seu nom i la seva obra. El ¡°Gabriel Alomar, oblidat¡± descrit per Joan Llu¨ªs Marfany donava pas a la reedici¨® dels escrits principals; a l¡¯estudi de la traject¨°ria; al retorn de les restes el 1977; a la creaci¨® d¡¯un Centre d¡¯Estudis ¡ªdes del 2001, Fundaci¨®¡ª amb el seu nom per part del PSIB; al nomenament com a fill il¡¤lustre de Palma (1983) i predilecte de Mallorca (2015), i a l¡¯impuls ¡ªen proc¨¦s des del 2000¡ª de les obres completes.

Amb l¡¯excusa del 80¨¨ aniversari de la seva mort, tots aquests treballs previs han fet eclosi¨® els darrers mesos en una s¨¨rie d¡¯iniciatives de m¨¦s gruix recercaire i pol¨ªtic. Aix¨ª, a la reivindicaci¨® primerenca des del socialisme i el regionalisme mallorquins, s¡¯hi ha sumat una nova generaci¨® que, tant des de les Balears com des de Catalunya, hi cerca un cappare per a un projecte vertebrat entorn de la tr¨ªada amb qu¨¨ precisament Xavi Milian i Roc Sol¨¤ han titulat la selecci¨® d¡¯articles de Gabriel Alomar: Republicanisme, catalanisme i socialisme (Tigre de Paper & Lo Diable Gros, 2021).

El cicle El moment Alomar, celebrat el novembre passat entre Barcelona i Palma, evidencia com aquesta tr¨ªada sedueix tamb¨¦ l¡¯Institut Sobiranies (impulsat per Xavier Dom¨¨nech, Gemma Ubasart i Lluc Salellas, entre d¡¯altres), ja que li facilita bastir una genealogia alternativa des de la qual promoure i muscular un espai progressista superador de les tradicions i els partits dominants actualment. A m¨¦s, la figura del pol¨ªgraf mallorqu¨ª permet teixir complicitats entre sectors afins ideol¨°gicament de Catalunya i les Balears que potser parlen la mateixa llengua, per¨° no sempre el mateix llenguatge.

Per apamar-ho, i sota l¡¯advocaci¨® de la UIB i l¡¯IEC (del qual va ser membre Alomar), el novembre del 2019 van aplegar-se a Palma 25 especialistes: d¡¯aquella convocat¨°ria n¡¯ha sorgit el volum coordinat per Dami¨¤ Pons i Pere Rossell¨®, on, m¨¦s enll¨¤ de la disparitat i complementarietat de tota obra col¡¤lectiva, sobresurten tres trets rellevants ahir i ara. En primer lloc, la ploma d¡¯Alomar ¨¦s present a pr¨¤cticament totes les cap?aleres del moment, tot convertint-lo en un referent ineludible en la public¨ªstica de l¡¯¨¨poca i en una font inesgotable de properes recerques.

Segon, hi ha la solidesa d¡¯un pensament pol¨ªtic en construcci¨® i evolutiu, per¨° que es fa fort en un republicanisme laic i d¡¯esquerres d¡¯empelt franc¨¨s amb qu¨¨ aspira a reformar Espanya, sense renunciar ni a l¡¯autogovern ni a una catalanitat entesa de manera ¨¤mplia. I, finalment, trobem el seu paper com a intel¡¤lectual que, com ens recorden Margalida Mestre i Oriol Nel¡¤lo, ¡°cerca de fer transitar la cultura catalana de regionalista i tradicional a universalista i moderna¡±, tot vindicant el ¡°civisme, l¡¯arbitrisme, el classicisme, l¡¯aristocratisme intel¡¤lectual i el cosmopolitisme¡±.