Per als amics de Schopenhauer

Arthur Schopenhauer va ser un home menut, lleig, superbi¨®s, misogin, i misantrop en general. Sobre les dones va escriure p¨¤gines que gaireb¨¦ arriben a les fites de les que va escriure Nietzsche (¡°Si aneu amb una dona, no oblideu el fuet¡±; no el de menjar, el de pegar), com es pot llegir al cap¨ªtol 27 de Parerga i Paralip¨°mena(la suma d¡¯escrits que van fer fam¨®s Schopenhauer cap al final de la seva vida; Ed. Trotta, 2006, 2009). Sobre la misantropia va constituir-se, ell mateix, en un exemple de primera.

Aix¨° segon ho llegim abundosament a les seves cartes, ara editades amb excel¡¤l¨¨ncia a Barcelona: Arthur Schopenhauer, Correspondencia escogida (1799-1860), edici¨®, notes i traducci¨® de Luis Fernando Moreno Claros (Acantilado, 2020). ?s una nova aportaci¨® d¡¯aquesta gran editorial, que d¡¯una banda fa caixa amb els llibres m¨¦s divulgatius de Stefan Zweig, Chesterton o Simenon, i de l¡¯altra edifica lentament un cat¨¤leg de grans llibres, inclosos els que estan dedicats a la filologia cl¨¤ssica grega, com els de Burkert, Herbert i Olalla: tasca envejable, admirable, plausible.

En efecte: entre les p¨¤gines d¡¯aquesta magn¨ªfica antologia de cartes del fil¨°sof alemany destaca la que va enviar, en llengua llatina, al deg¨¤ de la facultat de Filosofia de la Universitat de Jena ¡ªlloc en qu¨¨ Fichte havia creat sensaci¨®¡ª, l¡¯any 1813, informant-lo del seu desig de convertir-se en doctor per assolir, si mai podia ser el cas, en professor universitari. (Una feina que, en realitat, detestava, com ho va demostrar en dos altres dels seus ¡¯Escrits filos¨°fics menors¡¯: ¡¯Sobre l¡¯erudici¨® i els erudits¡¯ i ¡¯Sobre la filosofia de la universitat¡¯.)

A la carta esmentada, fent servir el sermo humilis que escau a una persona que demana que uns professors molts honorables es dignin llegir i avaluar la tesi doctoral que els presenta, Schopenhauer comenta la seva dedicaci¨® a l¡¯estudi, sempre deixant a banda els negocis, la societat i els plaers de la vida a qu¨¨ l¡¯havia destinat la fortuna del seu pare (una fortuna esgarriada per la compra d¡¯uns bons de l¡¯estat mexic¨¤, un dia que semblava que havien de convertir-se en el negoci del segle): ¡°En arribar a l¡¯edat adulta, la meva passi¨® innata per les ci¨¨ncies [vol dir qualsevol camp del saber, tant en llat¨ª com en alemany: Wissenschaft] va assolir una tal intensitat, que vaig decidir abandonar la meva carrera i la meva anterior ocupaci¨® [els negocis que havia heretat del seu pare] per consagrar-me exclusivament als estudis, sobretot el de les lleng¨¹es cl¨¤ssiques, que s¨®n la millor preparaci¨® de l¡¯intel¡¤lecte per a l¡¯activitat erudita¡±. (Avui sona a llenguatge de Mart, aix¨°.)

Va ser amic de Goethe, i tamb¨¦ s¡¯hi va cartejar: s¨®n cartes molt ambig¨¹es, en qu¨¨ el respecte religi¨®s que tots els alemanys del seu temps (i el d¡¯ara) tenien pel conseller ¨¤ulic de Weimar es combina amb una cr¨ªtica velada de la manera que tenia Goethe de rebre els innombrables visitants que passaven per casa seva: ¡°En part perqu¨¨ a l¡¯estiu Goethe se¡¯n va a prendre els banys, en part perqu¨¨ la gran difer¨¨ncia d¡¯edat impedeix una relaci¨® perllongada entre nosaltres, no resulta possible comptar amb ell per als propis projectes, perqu¨¨ rep persones molt v¨¤ries a casa seva, i amb prou feines pot dedicar-los estones molt breus¡±. Aix¨° s¨ª: tamb¨¦ a Goethe li escriu una frase que val tant com la famosa resurrecci¨® del sapere aude dels llatins per part de Kant: ¡°All¨° que defineix el fil¨°sof ¨¦s el coratge de no guardar-se al cor cap pregunta¡±. Encara en relaci¨® amb Goethe, el lector fruir¨¤ amb les p¨¤gines que Schopenhauer dedica a considerar com ha de ser i on ha de ser parat el monument que la ciutat de Frankfurt, lloc de naixen?a de Goethe, va decidir erigir en mem¨°ria seva l¡¯any 1837. Com encara va passar-li a Thomas Mann, el fil¨°sof no va poder espolsar-se la c¨¤rrega simb¨°lica d¡¯aquell home tan prodigi¨®s en tots els sentits ¡ªper¨° un home, al capdavall, del qual, apunta el fil¨°sof, ¡°la major part de les cartes resulta extremament banal¡±.

Entre altres rareses i memorabilia, sabrem per aquesta correspond¨¨ncia per qu¨¨ Schopenhauer va enemistar-se amb la seva mare, i com donava instruccions als tip¨°grafs que componien els seus textos a les impremtes ¡ª¡°Atengui¡¯s estrictament a la meva ortografia i puntuaci¨®, i no suposi mai que vost¨¨ sap m¨¦s b¨¦ que jo qu¨¨ diuen els meus textos: jo en soc l¡¯¨¤nima, vost¨¨ n¡¯¨¦s el cos¡±. (Devien patir tant com els tip¨°grafs que van compondre les novel¡¤les de Proust: un d¡¯ells va anar a parar en un manicomi.)

Va ser un dels pocs fil¨°sofs del seu temps que van rebutjar les fantasies i especulacions de la filosofia alemanya idealista (Fichte, Schelling, Hegel), i va aplanar el cam¨ª a aquella ¡°metaf¨ªsica del pessimisme¡± que, m¨¦s endavant en mans de Nietzsche, es convertiria en la filosofia m¨¦s radical de tot el segle.

I dubtem, per aquestes cartes, si es va convertir en misogin perqu¨¨ les dones no li feien cas (perqu¨¨ era menut, lleig i malagrad¨®s) o si va ser misogin i misantrop des del bressol, i va convertir la frase d¡¯Horaci en lema consolador per a la seva vida solit¨¤ria: ¡°Odi profanum uulgus et arceo¡±, odio la plebs, i me n¡¯allunyo. Potser aleshores ja era el dest¨ª inevitable del savi, per moltes generacions.