Del mestre de Ta¨¹ll a l¡¯Eivissa (del fot¨°graf)

La col¡¤lecci¨® del MNAC est¨¤ formada per 280.000 obres, per¨° el 80% romanen a la reserva en espera de la tan necess¨¤ria ampliaci¨®. La resta, unes 56.000 peces, s¡¯exposen als 50.000 metres quadrats del principal museu catal¨¤, obert el 1934 al Palau Nacional. Totes aquestes pintures, escultures, dibuixos, gravats, monedes i fotografies, produ?des entre els segles XI i XXI per artistes no solament catalans, s¨®n fruit d¡¯un moment concret del passat de la nostra societat; per aix¨° saber quan, qui, com, on i per qu¨¨ es van fer ajuda a con¨¨ixer-nos molt millor. Qualsevol selecci¨® de l¡¯univers art¨ªstic del MNAC est¨¤ condemnada a ser incompleta. Aquesta ¨¦s nom¨¦s una proposta de la m¨¤ d¡¯algunes de les seves estrelles:

Crist en Majestat, Sant Climent de Ta¨¹ll (cap al 1123). Si el MNAC pot presumir de no tenir rival ¨¦s per la col¡¤lecci¨® de pintura mural rom¨¤nica. Un conjunt format per obres arrencades de les esgl¨¦sies del Pirineu per evitar-ne la venda. De totes sobresurt aquesta icona de l¡¯art, on destaca la mirada serena de Crist durant el Judici Final envoltat d¡¯evangelistes i ¨¤ngels; una obra excepcional que va inspirar Picasso i Picabia. Com passa amb la Capella Sixtina, est¨¤ precedida d¡¯altres absis excepcionals, com el de Santa Maria d¡¯?neu i Santa Maria de Ta¨¹ll, o de talles com la Majestat Batll¨®.

Pintures de la sala capitular, monestir de Santa Maria de Sixena (1196-1220). S¨®n una de les grans obres de la pintura medieval, amb influ¨¨ncies de les miniatures angleses i de l¡¯art sicili¨¤. Un incendi el 1936 les va exposar a temperatures de mil graus i se¡¯n va perdre el 50%. Van ser arrencades i portades a Barcelona, on als anys seixanta es van passar a llen? i es van col¡¤locar en uns arcs que reprodu?en els originals. Per¨° s¡¯han fet famoses pel litigi que enfronta Catalunya i Arag¨®.

Mare de D¨¦u dels consellers, de Llu¨ªs Dalmau, (1443-1445). ?s innovadora pel format, lluny del retaule tradicional; per la t¨¨cnica, pintada a l¡¯oli sobre fusta de roure i no al tremp, i per la composici¨®, ja que els consellers de Barcelona tenen la mateixa mida que la Verge. El pintor, en aquesta obra per a la capella del Consell de Cent, va copiar Jan van Eyck, a qui va con¨¨ixer en un viatge a Flandes el 1431 com a pintor d¡¯Alfons el Magn¨¤nim. Signada (una cosa rara) a la base del tron, presideix la sala amb algunes de les millors obres del g¨°tic catal¨¤ de Jaume Huguet, Bernat Martorell, Llu¨ªs Borrass¨¤ i Jaume Cascalls.

Davallament de Crist als Llimbs, de Bartolom¨¦ Bermejo (1474-1478). ?s un dels pintors m¨¦s fascinants del segle XV. D¡¯aquest cordov¨¨s que va pintar en tota la Corona d¡¯Arag¨® (potser perqu¨¨ era jueu convers) es coneixen nom¨¦s unes 20 obres. I quatre s¨®n al museu. Totes quatre formaven part del Retaule de Santo Domingo de Silos, de Daroca, la taula central del qual ¨¦s al Prado.

La vicaria, de Mari¨¤ Fortuny (1870). El museu t¨¦ dues de les obres m¨¦s ic¨°niques d¡¯aquest pintor, considerat el millor de la seva ¨¨poca despr¨¦s de Goya: la Batalla de Tetuan enorme i b¨¨l¡¤lica, i la petita i delicada La vicaria, exemple de virtuosisme i preciosisme. L¡¯obra en qu¨¨ representa el seu propi casament amb Cec¨ªlia de Madrazo, el 1867, es va incorporar al museu el 1922 per subscripci¨® popular despr¨¦s de reunir 300.000 pessetes per comprar-la.

Ramon Casas i Pere Romeu en un autom¨°bil, de Ramon Casas (1901). Si hi va haver un lloc que va reflectir la modernitat a la Barcelona d¡¯inicis del XX van ser Els Quatre Gats. El pintor va fer dues obres que van presidir aquest caf¨¨ en moments diferents. Primer va ser El t¨¤ndem, de 1897, en qu¨¨ Casas pedala al costat del propietari del local, Pere Romeu, i posteriorment, el 1901, aquest quadre, en qu¨¨ els amics van en cotxe al costat de Ziem, el fox terrier del pintor.

Confident de la Casa Batll¨®, d¡¯Antoni Gaud¨ª (1904-1906). Per a la modernitat, el disseny i la innovaci¨® d¡¯aquest arquitecte, que va portar els seus treballs a l¨ªmits d¡¯expressivitat m¨¤xims. Creador total, va posar el mateix afany en els seus edificis (set dels quals s¨®n Patrimoni de la Humanitat) com en els objectes i el mobiliari que els decoraven, com ara aquesta butaca ergon¨°mica en qu¨¨ despulla la fusta d¡¯entapissats i ornaments.

Desconsol, de Josep Llimona (1907). Considerada el paradigma de l¡¯escultura modernista, aquesta delicada figura emergeix del bloc de marbre amb les marques de treball. L¡¯escultura, que va obrir el cam¨ª a les avantguardes art¨ªstiques, amaga el contingut dolor sota la cabellera. Es va crear per formar part d¡¯un pante¨®, per¨° va acabar a l¡¯estany (avui una c¨°pia) davant del Parlament.

Granadina, d¡¯Hermen Anglada-Camarasa (cap el 1914). Adscrit a la segona generaci¨® de modernistes, va exposar a tot el m¨®n entre 1900 i 1936, amb gran ¨¨xit. De fet, avui ¨¦s l¡¯artista catal¨¤ m¨¦s cotitzat, amb Mir¨® i Dal¨ª. El protagonisme d¡¯aquesta obra ¨¦s el cromatisme del mant¨®, proper a l¡¯expressionisme, que molts han comparat en transcend¨¨ncia amb La dama daurada de Klimt, del 1907.

La dona imp¨²dica, d¡¯?ngel Planells (1933). El MNAC no t¨¦ obres representatives de Dal¨ª, per¨° s¨ª d¡¯aquest surrealista, que es va introduir en el moviment de la m¨¤ de Magritte i Dal¨ª, com es veu en aquesta obra, on la iconografia (paisatge, al¡¤lusions sexuals, formes toves i metamorfosi) ens fa pensar en tots dos. No ¨¦s estrany que algunes de les seves obres hagin passat per aut¨¨ntics dal¨ªs.

Monique, primer biquini d¡¯Eivissa, d¡¯Oriol Maspons (1953). A partir del 1996 la fotografia ¨¦s present al museu amb obres des del 1839 fins a l¡¯actualitat, reflectint, sempre, la modernitat. Com en aquesta foto d¡¯un dels renovadors del llenguatge fotogr¨¤fic a Espanya, reflex de l¡¯aperturisme durant el franquisme arran de l¡¯arribada de turistes, en di¨¤leg amb el passat, representat pels dos militars.

Ens social, macram¨¦ de sisal i jute, d¡¯Aur¨¨lia Mu?oz (1976). Des del 2019 el MoMA de Nova York compta amb tres obres d¡¯aquesta creadora d¡¯un univers que cavalca entre l¡¯escultura, l¡¯arquitectura i l¡¯origami japon¨¨s; una de les millors representants del renaixement que va viure l¡¯art de la fibra a partir del 1969. El MNAC posseeix 25 obres seves, ara a la reserva a l¡¯espera (juntament amb milers de peces) que el museu s¡¯ampli? i pugui explicar noves hist¨°ries a trav¨¦s del seu univers art¨ªstic.