El moment per al MNAC

Tornem ¨¤ dormir? ?Reneguem d¡¯aquell art enter y vibrant? ?Maleh¨ªm la vida?¡±. S¨®n preguntes ret¨°riques que un secundari del modernisme es feia a la plataforma d¡¯aquell moviment subversiu que era la revista Joventut. Any 1902. L¡¯autor de l¡¯article es diu Joan Brull, no li falta gaire per complir quaranta anys i s¡¯exclama de la moral carca dels burgesos de la ciutat. Quan van a l¡¯estranger s¡¯extasien als museus de Par¨ªs contemplant un nu, per¨° aquest g¨¨nere aqu¨ª semblava proscrit. ¡°La burgesia, espantada, crida contra¡¯l nu¡±. Per¨° ¨¦s que fins i tot els artistes no s¡¯hi atrevien. Potser per aix¨° dos anys despr¨¦s ell mateix pinta A la llotja. No ¨¦s nom¨¦s que al centre del quadre irradi? llum una dona despullada. ?s que l¡¯escena desvela la impostura. D¡¯entre unes teles ocres i vermelloses en surt un burg¨¨s, elegant i refinat, a qui la dona, entre acte i acte d¡¯una ¨°pera, espera amb el bra? dret estirat per acostar-lo al seu cos. El quadre ¨¦s una adquisici¨® recent del MNAC (Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya). Est¨¤ exposat a les sales de pintura moderna. La disposici¨® de la pe?a a la sala est¨¤ carregada d¡¯intenci¨®: se la miren unes escultures blanques que encarnen la fascinaci¨® per l¡¯erotisme clandest¨ª.

Mentre Pepe Serra ¡ªel director del museu¡ª ens explica el joc de miralls moral que s¡¯estableix entre aquestes dues peces, s¡¯intueix quin ¨¦s el potencial d¡¯aquest museu enciclop¨¨dic que ser¨¤ de refer¨¨ncia si sap construir un relat alternatiu al convencional. En un altre sentit ho plantejava Jordi Mart¨ª el 23 de febrer, precisament al Cercle del Liceu. En un sal¨® amb vistes a la Rambla, asseguts en una taula allargassada, es podia esperar que els comensals el rebessin amb els ganivets afilats. Per¨° Mart¨ª se¡¯ls va posar a la butxaca driblant la destrempada provinciana de l¡¯Hermitage i argumentant que la reinvenci¨® del model Barcelona passava per concebre la regi¨® metropolitana com una ciutat laboratori. Va enumerar una s¨¨rie de projectes i va afirmar que el m¨¦s transcendent dels propers anys havia de ser l¡¯ampliaci¨® del MNAC gr¨¤cies als 30.000 metres del Palau Vict¨°ria Eug¨¨nia. Despr¨¦s d¡¯anys perduts en la maledicci¨® de Montju?c¡ª-l¡¯expressi¨® ¨¦s de Miquel Molina a Proyecto Barcelona¡ª, semblaria que ara s¨ª que ¨¦s el moment perqu¨¨ la ciutat faci seva una zona que li ¨¦s aliena i el MNAC hi tindria un paper nuclear si consolid¨¦s la seva posici¨® central a l¡¯ecosistema dels museus de Catalunya.

Ara fa uns 10 anys que Serra ¨¦s el director del museu. Des d¡¯aleshores ha vist passar set consellers de Cultura. Malgrat que ha de planificar exposicions a anys vista, mai sap amb antelaci¨® suficient de quin pressupost disposar¨¤, per¨° t¨¦ ben clar que la reducci¨® pressupost¨¤ria imposada per la crisi no s¡¯ha revertit. Aquesta ¨¦s una de les seves queixes principals. Fa poc interpel¡¤lava p¨²blicament el Ministeri pels diners. Tot i que tamb¨¦ podria fer una reclamaci¨® institucional per impugnar la pol¨ªtica centralista de l¡¯Estat a l¡¯hora d¡¯adjudicar l¡¯obra que adquireix per als museus p¨²blics (vegeu com a exemple el recent article ¡®Un Picasso blau i la decad¨¨ncia de Barcelona¡¯, d¡¯Eduard Vall¨¨s, a El Temps de les Arts). Voldria una llei per al museu ¡ªla que tenen el Prado i el Reina Sof¨ªa¡ª i una de governan?a que s¡¯ajusti al pa¨ªs d¡¯avui. Malgrat tot, no defalleix.

Sembla que ¨¦s hora que la ciutat faci seva una zona que li ¨¦s aliena, i el museu hi t¨¦ un paper nuclear

Serra persisteix en dues idees for?a, que ja va exposar quan al gener del 2012 va presentar el seu projecte per primera vegada. Una ¨¦s l¡¯ampliaci¨® de l¡¯espai expositiu a trav¨¦s dels pavellons firals. Si aquest cam¨ª ¨¦s factible des de la inauguraci¨® de la nova Fira a l¡¯Hospitalet, encara ho ser¨¤ m¨¦s quan acabi la concessi¨® que l¡¯Ajuntament va fer dels pavellons a la Fira. Any 2024. De fet, la reorganitzaci¨® d¡¯aquestes peces ja est¨¤ molt avan?ada i, sobre el paper, hauria de permetre seguir explorant la hip¨°tesi de Barcelona com a ciutat laboratori. L¡¯horitz¨® ¨¦s el 2029, el centenari catalitzador de l¡¯Exposici¨® Universal. L¡¯altra idea de Serra, que s¨ª que ha portat a la pr¨¤ctica, ha estat tallar amb els fils temporals que encotillen els museus enciclop¨¨dics de matriu imperial. Pel seu aspecte sembla que el MNAC ho hagu¨¦s de ser, per¨° no ho ser¨¤ mai. Aquesta mena d¡¯institucions, sorgides al segle XIX i impulsades per elits liberals, assumien el llegat de les nacions imperials per construir, a trav¨¦s de les col¡¤leccions dels monarques, una proposta d¡¯identitat nacional. El cas del Prado, com defensa Jos¨¦ Mar¨ªa Lassalle en un assaig que es publicar¨¤ aviat, ho evidencia.

Per¨° aquesta funci¨®, malgrat els or¨ªgens que empalmaven el rom¨¤nic i el g¨°tic amb la Renaixen?a i l¡¯entramat mancomunitari de Prat de la Riba, el MNAC ni la podia tenir ni la tindr¨¤. La funci¨® alternativa, singular i tamb¨¦ nacional, ha de ser una altra. Activar-la exigia allargar el fil expositiu fins a l¡¯avantguarda del segle passat. Trencant l¡¯ordre establert, el museu enciclop¨¨dic pot reinventar el di¨¤leg entre ¨¨poques i cultures i relegitimar d¡¯una manera m¨¦s operativa la seva proposta expositiva. I aix¨ª es va fer: elaborar un relat que pogu¨¦s integrar dels modernismes a la Guerra Civil i Dau al Set.

Un cop el cos del museu ha demostrat funcionar millor despr¨¦s del bypass cronol¨°gic, assumint totes les limitacions d¡¯una col¡¤lecci¨® que no ¨¦s d¡¯Estat sin¨®, en origen, de la societat civil ¡ªla l¨ªnia que va de Plandiura a Camb¨®, la subscripci¨® per comprar La vicaria de Fortuny i fins als cartells de la Guerra Civil de Jordi Carulla¡ª, dif¨ªcilment el MNAC podr¨¤ desfer el cam¨ª iniciat. La hip¨°tesi de Serra, per dir-ho amb altres paraules, ¨¦s que ja no poden deixar de desplegar-se a diversos nivells. Convidant els artistes perqu¨¨ interroguin la mateixa col¡¤lecci¨®, reivindicant pintores oblidades, obrint-se al barri del Poble-sec primer i despr¨¦s a l¡¯educaci¨®, col¡¤laborant amb museus del pa¨ªs ¡ªaviat un Huguet a Valls; per qu¨¨ no m¨¦s pres¨¨ncia de Viladomat a Manresa¡ª i, a la vegada, establint aliances amb institucions perqu¨¨ et reconeguin com a interlocutor. Aviat el Mus¨¦e d¡¯Orsay acollir¨¤ una versi¨® redu?da de l¡¯exposici¨® de Gaud¨ª que ha comissariat Juan Jos¨¦ Lahuerta. Divendres passat Serra era a la inauguraci¨® d¡¯una exposici¨® de frescos del barroc Annibale Carracci al Prado. El MNAC n¡¯¨¦s part, i ser¨¤ una de les fites de la temporada. Aqu¨ª arribar¨¤ al juliol. Per¨° a Madrid Serra reclama una difusi¨® del projecte que ell i l¡¯equip del museu han tirat endavant. Pot ser que no s¨¤piguen que el millor conjunt expositiu de l¡¯art de la guerra, que inclou la majoria d¡¯obres del Pavell¨® de la Rep¨²blica original, s¨®n al Palau Nacional de Montju?c?

El museu enciclop¨¨dic pot reinventar el di¨¤leg entre ¨¨poques i cultures si trenca l¡¯ordre establert

Visitant les sales de la guerra s¡¯exemplifica clarament quina ha de ser tamb¨¦ la funci¨® d¡¯un museu amb vocaci¨® de servei p¨²blic: preservar un llegat, ser un motor de creaci¨®, crear l¡¯atmosfera que permeti al ciutad¨¤ fer-se preguntes sobre si mateix i sobre la seva realitat. Passem pel costat dels Fusilamientos en la plaza de toros de Badajoz de Mart¨ª Bas, ens fixem en Santa cultura, m¨¢rtir del fascismo d¡¯?ngela Nebot, i ens aturem al costat de Mano izquierda levantada de Juli Gonz¨¢lez. L¡¯escultura ¨¦s al centre i les pintures de la sala s¨®n quadres de bombardeigs. El di¨¤leg amb el present immediat ¨¦s dolorosament expl¨ªcit i les possibilitats d¡¯explicar l¡¯experi¨¨ncia de la guerra, d¡¯ara i de sempre, a trav¨¦s de l¡¯art fan que el Museu pugui actuar com un actor viu.

El meu dubte ¨¦s si aquesta dislocaci¨® del museu enciclop¨¨dic pot fer-se amb el cor tradicional del museu: sobretot el rom¨¤nic i tamb¨¦ el g¨°tic. I Serra diu que s¨ª. Per l¡¯experi¨¨ncia de salvament d¡¯aquell llegat, per¨° tamb¨¦ per la connexi¨® amb la modernitat. No ¨¦s nom¨¦s la vinculaci¨® del rom¨¤nic i Picasso, que ja va ser explorada, sin¨® tamb¨¦ la virtualitat del rom¨¤nic per interpel¡¤lar una consci¨¨ncia d¡¯avui. Per la via espiritual, la que entronca Ta¨¹ll amb T¨¤pies o la meditaci¨® d¡¯un Panikkar. I per la via simb¨°lica que, a trav¨¦s de la pot¨¨ncia dels colors i la contund¨¨ncia de les imatges, possibilita elaborar un relat sobre com la por i la viol¨¨ncia s¨®n elements constitutius de la civilitzaci¨®. La seva dimensi¨® fosca. La que voldr¨ªem que no hi fos, per¨° sempre hi ¨¦s.

El principal museu catal¨¤, obert el 1934 al Palau Nacional, t¨¦ 56.000 obres exposades

Rellegir l¡¯art medieval amb aquest afany disruptiu xoca, de nou, amb la concepci¨® del museu enciclop¨¨dic. En parlem amb Joan Burdeus quan sortim. De sobte, amb una cigarreta a la m¨¤, inesperat, ens sorpr¨¨n l¡¯especialista en art medieval Albert Velasco. ¡°Es podria fer aquesta operaci¨® amb el rom¨¤nic i el g¨°tic?¡±, li pregunto. Hi ha dificultats t¨¨cniques, argumenta, cal coratge, Serra ha demostrat tenir-ne. Allarguem la conversa comentant el commovedor article berlin¨¨s de Francesc Ser¨¦s. Velasco segueix cap al museu. Al vespre veur¨¦ que era un dels homes de l¡¯art del pa¨ªs que a la Sala Oval homenatjava el nostre Jos¨¦ ?ngel Monta?¨¦s. Potser no hi hagi millor homenatge que intentar fer-nos aqu¨ª aquelles preguntes de Joan Brull: ¡°?Tornem ¨¤ dormir? ?Reneguem d¡¯aquell art enter y vibrant? ?Maleh¨ªm la vida?¡±.

Del mestre de Ta¨¹ll a l¡¯Eivissa (del fot¨°graf)

Jos¨¦ ?ngel Monta?¨¦s

La col¡¤lecci¨® del MNAC est¨¤ formada per 280.000 obres, per¨° el 80% romanen a la reserva en espera de la tan necess¨¤ria ampliaci¨®. La resta, unes 56.000 peces, s¡¯exposen als 50.000 metres quadrats del principal museu catal¨¤, obert el 1934 al Palau Nacional. Totes aquestes pintures, escultures, dibuixos, gravats, monedes i fotografies, produ?des entre els segles XI i XXI per artistes no solament catalans, s¨®n fruit d¡¯un moment concret del passat de la nostra societat; per aix¨° saber quan, qui, com, on i per qu¨¨ es van fer ajuda a con¨¨ixer-nos molt millor. Qualsevol selecci¨® de l¡¯univers art¨ªstic del MNAC est¨¤ condemnada a ser incompleta. Aquesta ¨¦s nom¨¦s una proposta de la m¨¤ d¡¯algunes de les seves estrelles:

Crist en Majestat, Sant Climent de Ta¨¹ll (cap al 1123). Si el MNAC pot presumir de no tenir rival ¨¦s per la col¡¤lecci¨® de pintura mural rom¨¤nica. Un conjunt format per obres arrencades de les esgl¨¦sies del Pirineu per evitar-ne la venda. De totes sobresurt aquesta icona de l'art, on destaca la mirada serena de Crist durant el Judici Final envoltat d'evangelistes i ¨¤ngels; una obra excepcional que va inspirar Picasso i Picabia. Com passa amb la Capella Sixtina, est¨¤ precedida d'altres absis excepcionals, com el de Santa Maria d'?neu i Santa Maria de Ta¨¹ll, o de talles com la Majestat Batll¨®.

Pintures de la sala capitular, monestir de Santa Maria de Sixena (1196-1220). S¨®n una de les grans obres de la pintura medieval, amb influ¨¨ncies de les miniatures angleses i de l'art sicili¨¤. Un incendi el 1936 les va exposar a temperatures de mil graus i se'n va perdre el 50%. Van ser arrencades i portades a Barcelona, on als anys seixanta es van passar a llen? i es van col¡¤locar en uns arcs que reprodu?en els originals. Per¨° s'han fet famoses pel litigi que enfronta Catalunya i Arag¨®.

Mare de D¨¦u dels consellers, de Llu¨ªs Dalmau, (1443-1445). ?s innovadora pel format, lluny del retaule tradicional; per la t¨¨cnica, pintada a l'oli sobre fusta de roure i no al tremp, i per la composici¨®, ja que els consellers de Barcelona tenen la mateixa mida que la Verge. El pintor, en aquesta obra per a la capella del Consell de Cent, va copiar Jan van Eyck, a qui va con¨¨ixer en un viatge a Flandes el 1431 com a pintor d'Alfons el Magn¨¤nim. Signada (una cosa rara) a la base del tron, presideix la sala amb algunes de les millors obres del g¨°tic catal¨¤ de Jaume Huguet, Bernat Martorell, Llu¨ªs Borrass¨¤ i Jaume Cascalls.

Davallament de Crist als Llimbs, de Bartolom¨¦ Bermejo (1474-1478). ?s un dels pintors m¨¦s fascinants del segle XV. D'aquest cordov¨¨s que va pintar en tota la Corona d'Arag¨® (potser perqu¨¨ era jueu convers) es coneixen nom¨¦s unes 20 obres. I quatre s¨®n al museu. Totes quatre formaven part del Retaule de Santo Domingo de Silos, de Daroca, la taula central del qual ¨¦s al Prado.

La vicaria, de Mari¨¤ Fortuny (1870). El museu t¨¦ dues de les obres m¨¦s ic¨°niques d'aquest pintor, considerat el millor de la seva ¨¨poca despr¨¦s de Goya: la Batalla de Tetuan enorme i b¨¨l¡¤lica, i la petita i delicada La vicaria, exemple de virtuosisme i preciosisme. L'obra en qu¨¨ representa el seu propi casament amb Cec¨ªlia de Madrazo, el 1867, es va incorporar al museu el 1922 per subscripci¨® popular despr¨¦s de reunir 300.000 pessetes per comprar-la.

Ramon Casas i Pere Romeu en un autom¨°bil, de Ramon Casas (1901). Si hi va haver un lloc que va reflectir la modernitat a la Barcelona d'inicis del XX van ser Els Quatre Gats. El pintor va fer dues obres que van presidir aquest caf¨¨ en moments diferents. Primer va ser El t¨¤ndem, de 1897, en qu¨¨ Casas pedala al costat del propietari del local, Pere Romeu, i posteriorment, el 1901, aquest quadre, en qu¨¨ els amics van en cotxe al costat de Ziem, el fox terrier del pintor.

Confident de la Casa Batll¨®, d'Antoni Gaud¨ª (1904-1906). Per a la modernitat, el disseny i la innovaci¨® d'aquest arquitecte, que va portar els seus treballs a l¨ªmits d'expressivitat m¨¤xims. Creador total, va posar el mateix afany en els seus edificis (set dels quals s¨®n Patrimoni de la Humanitat) com en els objectes i el mobiliari que els decoraven, com ara aquesta butaca ergon¨°mica en qu¨¨ despulla la fusta d'entapissats i ornaments.

Desconsol, de Josep Llimona (1907). Considerada el paradigma de l'escultura modernista, aquesta delicada figura emergeix del bloc de marbre amb les marques de treball. L'escultura, que va obrir el cam¨ª a les avantguardes art¨ªstiques, amaga el contingut dolor sota la cabellera. Es va crear per formar part d'un pante¨®, per¨° va acabar a l'estany (avui una c¨°pia) davant del Parlament.

Granadina, d'Hermen Anglada-Camarasa (cap el 1914). Adscrit a la segona generaci¨® de modernistes, va exposar a tot el m¨®n entre 1900 i 1936, amb gran ¨¨xit. De fet, avui ¨¦s l'artista catal¨¤ m¨¦s cotitzat, amb Mir¨® i Dal¨ª. El protagonisme d'aquesta obra ¨¦s el cromatisme del mant¨®, proper a l'expressionisme, que molts han comparat en transcend¨¨ncia amb La dama daurada de Klimt, del 1907.

La dona imp¨²dica, d'?ngel Planells (1933). El MNAC no t¨¦ obres representatives de Dal¨ª, per¨° s¨ª d'aquest surrealista, que es va introduir en el moviment de la m¨¤ de Magritte i Dal¨ª, com es veu en aquesta obra, on la iconografia (paisatge, al¡¤lusions sexuals, formes toves i metamorfosi) ens fa pensar en tots dos. No ¨¦s estrany que algunes de les seves obres hagin passat per aut¨¨ntics dal¨ªs.

Monique, primer biquini d'Eivissa, d'Oriol Maspons (1953). A partir del 1996 la fotografia ¨¦s present al museu amb obres des del 1839 fins a l'actualitat, reflectint, sempre, la modernitat. Com en aquesta foto d'un dels renovadors del llenguatge fotogr¨¤fic a Espanya, reflex de l'aperturisme durant el franquisme arran de l'arribada de turistes, en di¨¤leg amb el passat, representat pels dos militars.

Ens social, macram¨¦ de sisal i jute, d'Aur¨¨lia Mu?oz (1976). Des del 2019 el MoMA de Nova York compta amb tres obres d'aquesta creadora d'un univers que cavalca entre l'escultura, l'arquitectura i l'origami japon¨¨s; una de les millors representants del renaixement que va viure l'art de la fibra a partir del 1969. El MNAC posseeix 25 obres seves, ara a la reserva a l'espera (juntament amb milers de peces) que el museu s'ampli? i pugui explicar noves hist¨°ries a trav¨¦s del seu univers art¨ªstic.