Refugi de la ira del m¨®n

Quan una sala de cinema tanca s¡¯activen les ploralles, com una rutina per complir. Lamentar sembla m¨¦s f¨¤cil que apreciar el que rutlla. Per¨° aquesta ¨¦s la hist¨°ria de com es va salvar un cinema de poble de la desaparici¨®, del plany i la nost¨¤lgia. En aquest cinema pots anar a veure un documental inaudit, l¡¯¨²ltim crit de pel¡¤l¨ªcula d¡¯acci¨® i tamb¨¦ les que tenen m¨¦s profunditat i autoria; pots assistir a sessions per a infants i estrenes amb directors, presentacions de llibres i concerts del bracet d¡¯un film a mida. Tot aix¨° ocorre al cinema Alhambra de la Garriga (Vall¨¨s Oriental), un refugi de la ira del m¨®n, una sala-servei per a un poble de poc m¨¦s de 17.000 habitants. Va estar a punt de tancar fa uns pocs anys. El deteriorament de l¡¯edifici i l¡¯adaptaci¨® digital l¡¯assetjaven. Se¡¯n va sortir amb una campanya popular commovedora, on, per una vegada, van guanyar els bons. El triomf col¡¤lectiu s¡¯acabaria celebrant amb una sessi¨® inoblidable: el passi de Cinema Paradiso, al¡¤legoria de la fantasia cin¨¨fila, amb la pres¨¨ncia de l¡¯actor que va encarnar Tot¨°.

Ara hi ha moltes altres amenaces, m¨¦s invisibles, que sovint s¨®n les pitjors. Enganxats a la pantalleta menuda o a les s¨¨ries, la sala de cinema, com a paratge cultural, trontolla. Ara b¨¦, l¡¯experi¨¨ncia que vam viure l¡¯altre dia a l¡¯Alhambra et continua recordant la vibraci¨® i el sentit de tancar-se en una sala i concentrar-se en una hist¨°ria: s¡¯hi va projectar Pasolini a Barcelona (2015), obra d¡¯Hilari M. Pellic¨¦, que es va rodar amb mitjans inexistents (fet que no passa gens desapercebut a l¡¯espectador) per¨° que t¨¦ la virtut de descobrir perles i lligams personal¨ªssims de Pasolini, prestidigitador po¨¨tic i magn¨¨tic, amb la ciutat i la cultura catalana. La sessi¨® la programa el Cineclub la Garriga, que una Setmana Santa ja va passar L¡¯Evangeli segons Mateu a l¡¯esgl¨¦sia del poble. Nom¨¦s pot anar b¨¦.

I desfilen coses impossibles que han estat veritat. Es veu que Pasolini es va interessar per la literatura catalana, que va impartir una xerrada en una sala d¡¯aut¨°psies de l¡¯Hospital Cl¨ªnic i que es va fer amb escriptors com Jos¨¦ Agust¨ªn Goytisolo, amb qui l¡¯agermanava l¡¯afici¨® pel futbol. Sembla fet per arrodonir l¡¯heterod¨°xia compartida. Una heterod¨°xia i autenticitat que s¨®n seves i alhora del cinema que els acull. Sembla que no puguin ser, enmig de plagues i malvestats. Per¨° les heterod¨°xies s¨®n una for?a motriu, fan companyia i ajuden a emp¨¨nyer la roda, sigui de la mena que sigui: la il¡¤lusi¨® d¡¯un cine com l¡¯Alhambra ¨¦s i ser¨¤ mentre se¡¯n defensi la necessitat de ser refugi.